Redacció.
El degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Oriol Rusca i Nadal, juntament amb les diputades responsables de la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia Eva Pous i Raventós i Julia Herrero Alcorta han presentat avui en roda de premsa les conclusions de l’Informe de la Justícia amb l’objectiu de donar a conèixer la visió de l’advocacia en relació al funcionament de l’Administració de justícia, prenent com a referència els últims 5 anys. Enguany s’analitza el període 2010-2015. A la presentació hi han assistit també altres membres de la Junta de Govern.
L’Informe de la Justícia, que és una publicació anual que l’ICAB realitza des de l’any 2007, recull les dades sobre l’evolució de la taxa de resolució, de pendència, de congestió i de litigiositat en els diferents àmbits jurisdiccionals (civil, penal, contenciós administratiu i social) tot valorant el seu impacte, especialment en la demarcació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que inclou Barcelona i les 11 delegacions, situades a Arenys de Mar, Badalona, Berga, Gavà, L’Hospitalet, Igualada, El Prat de Llobregat, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès i Vilanova i La Geltrú.
L’Informe de la Justícia 2016 també analitza la situació del català dins l’àmbit de la justícia, l’evolució de la informatització de l’Administració de Justícia a través dels sistemes E-Justícia i LEXNET i finalment hi ha una valoració de l’advocacia en relació a la seva percepció sobre el funcionament de l’Administració de la Justícia, realitzat a partir d’enquestes a 450 advocats/des exercents i del ‘Baròmetre de la CRAJ” on es demana periòdicament als col·legiats i col·legiades de l’ICAB la seva opinió sobre determinats aspectes del dia a dia a la justícia.
Taxa de Litigiositat
La major taxa de litigiositat es troba en la jurisdicció penal, ja que el 2015 va registrar una conflictivitat del 128%. Si bé aquest percentatge ha disminuït un 7% respecte l’any 2014 (135%). Aquest percentatge s’ha reduït un 18% en el període 2010 -2015 atès que la taxa de litigiositat en l’àmbit penal era del 146% al 2010.
Cal tenir en compte que la taxa de litigiositat registrada en els òrgans que integren la demarcació ICAB és superior. Així per exemple, en l’àmbit penal és del 180% al 2015, un 7% menys respecte l’any 2014 (187%). Cal assenyalar que a la demarcació ICAB es concentra la major part de la població de Catalunya i és on hi ha una activitat laboral i industrial més gran.
Entre les possibles causes d’aquest descens es pot apuntar la reducció de la taxa de criminalitat, motivada per la reforma del codi penal, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2015 entre altres modificacions legislatives.
En relació a la resta de jurisdiccions, en la civil s’ha produït un repunt del 3%, doncs del 40% que es va enregistrar el 2014 s’ha passat a un 43%. Entre les causes es podria apuntar a l’impacte de les taxes judicials. En canvi, en la demarcació ICAB la litigiositat civil ha disminuït passant del 54 al 51% (-3%).
Cal tenir en compte que des de l’aprovació de les taxes judicials el 20 de novembre de 2012 s’han dictat diverses reformes legislatives entre les que cal remarcar el Reial Decret Llei de 28 de febrer de 2015, aprovat pel Govern, i que va suprimir les taxes judicials per a les persones físiques. El fracàs de les taxes judicials s’ha completat amb la sentència del Tribunal Constitucional dictada el 21 de juliol de 2016, en què es declara nul·la la quantia de la majoria de les taxes per l’abús que comportaven.
En l’ordre contenciós-administratiu i en l’àmbit social la taxa de litigiositat registra el 4% i el 9% respectivament.
La tendència de la taxa de litigiositat ha baixat al llarg dels últims anys. La jurisdicció que ha presentat una major variabilitat en el període 2010-2015 ha estat la contenciosa-administrativa, amb una regressió del 28%. En relació a la demarcació ICAB, cal destacar que la taxa de litigiositat en aquest àmbit és lleugerament inferior a la resta d’Espanya, sent doncs l’únic àmbit on es produeix aquest fet.
Assumptes pendents vers assumptes registrats
Sobre els assumptes tramitats davant els òrgans jurisdiccionals, l’Informe de la Justícia de l’ICAB distingeix les diferents categories: pendents a l’inici, ingressats, resolts i pendents en finalitzar l’exercici.
Els àmbits civils i penals són els que anoten un major nombre d’assumptes pendents a l’inici. En penal el volum d’expedients és de 5.927.599 assumptes ingressats, mentre que en el civil la xifra és de 1.991.382 expedients registrats.
Taxa de resolució
Malgrat la jurisdicció penal és la que major volum d’assumptes tramita anualment, el nombre d’expedients que resten per finalitzar és proporcionalment menor en comparació amb la d’altres àmbits. L’ICAB valora positivament aquest fet atesa la gravetat dels assumptes que aquests tribunals han de resoldre.
Dins la taxa de resolució de l’àmbit penal, els jutjats de primera instància són els que major volum d’assumptes concentren, però crida l’atenció les dades estatals de menors i de VIDO. L’any 2015 s’han ingressat 152.115 nous expedients de violència de gènere, als quals s’hi va haver de sumar els 29.827 assumptes pendents. D’aquests es van resoldre 174.128 i es van quedar pendents 30.682. Sobre Menors s’han ingressat 26.665 casos nous al 2015, que es van haver de sumar als 13.385 pendents. D’aquests es van resoldre 28.438 restant-ne pendents 12.698.
En l’àmbit civil, els jutjats de mercantil i de família s’ocupen d’un nombre d’assumptes relativament important. Així per exemple, a família s’han ingressat al 2015, 305.490 assumptes que s’han sumat als 144.348 pendents. D’aquests s’han resolt 297.305 i estan pendents de finalitzar 148.103. Mentre que a Mercantil s’han ingressat 117.112 als quals s’ha d’afegir els 80.430 que restaven pendents. En total s’han resolt 85.797 i falten per tramitar 111.648 expedients.
En canvi, en la jurisdicció social el nombre d’assumptes que han ingressat des de l’any 2010 ha estat superior al volum d’expedients que s’han resolt en el mateix període. Això és deu a què aquesta jurisdicció ha estat la que major càstig ha experimentat en termes d’increment de càrrega de treball arran de la crisi econòmica, que ha provocat molts acomiadaments i com a conseqüència d’aquests han augmentat les impugnacions per acomiadament, les reclamacions de quantitat, demandes en matèria de Seguretat Social, etc.
D’altra banda, l’Informe de la Justícia alerta que la jurisdicció contenciosa-administrativa és la que tramita una menor quantitat d’expedients. Aquesta jurisdicció arrossega un històric problema de congestió a causa de la complexitat i diversitat dels assumptes que en aquesta es tracten (com per exemple, impugnacions de llicències d’activitats urbanístiques de Catalunya, multes administratives) .
Sentències
D’acord amb el volum d’assumptes que es tramiten en cadascun dels quatre àmbits, la jurisdicció penal és la que dicta un major nombre de sentències, amb un total de 590.299. Una de les característiques que es repeteixen en els quatre ordres jurisdiccionals és que el nombre de sentències és notablement inferior al volum d’assumptes que s’han tramitat. Sobretot en l’àmbit civil i penal.
Cal destacar que a la demarcació ICAB es dicten un nombre molt similar de sentències, fins i tot superior en alguns casos, respecte l’àmbit “Catalunya sense demarcació ICAB”, tot i que aquesta segona ocupa una major extensió geogràfica. Així per exemple, mentre en l’àmbit penal hi ha hagut 56.083 execucions de sentències a la demarcació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, a la zona “Catalunya sense demarcació ICAB” les sentències han estat un total de 41.264. En penal la ràtio és 37.365 vers 38.231, en contenciós-administratiu és 5.407 vers 7,331 i en social 13.899 respecte 17.350.
Execucions
En quant a les execucions, l’Informe de la Justícia 2016 ressalta que la jurisdicció civil registra una acumulació d’assumptes important, que s’evidencia en la diferència existent entre els assumptes que s’ingressen i resolen.
Això es deu al fet que en els processos d’execució civil les condemnes i la seva consegüent execució depèn de la solvència del deutor. Això fa que els procediments d’execució es demorin més anys, fins que la sentència es veu completament satisfeta.
La jurisdicció social és la que experimenta una major progressió en relació a la taxa de resolució, ja que d’un 91% l’any 2010 s’ha passat al 105% al 2015, fet que suposa un augment del 16%. Quan a l’’àmbit civil, és la que menys progressió ha registrat en el període 2010-2015.
La demarcació ICAB segueix la mateixa tendència.
Taxa de pendència
La taxa de pendència com més baixa sigui la xifra expressada per aquest indicador, menor serà l’acumulació de treball a la qual s’han d’afrontar els tribunals.
L’informe de la Justícia 2016 apunta que la taxa de pendència ha baixat de forma progressiva si es té en compte les quatre jurisdiccions. Aquesta regressió es concentra sobretot en els àmbits penals, civil i contenciós-administratiu, amb una variabilitat en el referit període d’un -20% aproximadament.
L’odre social és l’únic que al 2015 ha tingut un increment (d’un 8%) respecte la taxa del 2010, que era d’un 69%. Aquest augment es deu a l’evolució conjuntural del mercat de treball a casa nostra al llarg dels últims anys, unit a la situació de crisi econòmica i financera que va esclatar l’any 2008.
Malgrat la distància entre cadascuna de les jurisdiccions, a mesura que es van succeint els anys, la contenciosa-administrativa és la que registra els nivells de pendència més elevats.
Els nivells de pendència anotats pels tribunals a la Demarcació ICAB són per norma lleugerament inferiors als registrats a nivell general. Igual que passa en l’àmbit estatal, en l’odre social-demarcació ICAB la taxa de pendència és ostensiblement superior, per les causes anteriorment citades.
Taxa de congestió
En relació a la taxa de congestió, com més baix sigui el valor d’aquest índex en millor situació es trobarà l’Administració de justícia, ja que la taxa suposa el reflex dels nivells de saturació que pateix un determinat òrgan o jurisdicció.
A nivell estatal, a mesura que es van succeint els anys, la taxa de congestió experimenta una regressió progressiva, d’aproximadament un 8%, considerant els quatre ordres de forma conjunta. L’àmbit penal és el que té un índex més baix, amb un 113% al 2015.
Cal destacar la lleugera regressió de la taxa en l’àmbit social, que tot i que és molt alta (un 178% al 2015) comporta una reducció del nivell de saturació, que era del 191% l’any 2014 i del 196% el 2013. Els valors d’aquest índex en la demarcació ICAB són inferiors al 2015 respecte l’àmbit estatal, a excepció de l’àmbit social on la taxa és del 199% vers el 178% (nivell estatal). En canvi la taxa de congestió és superior si la comparem amb el 2010. Així per exemple, del 104% en la jurisdicció penal passem al 2015 al 113% mentre que en l’àmbit del contenciós-admimistratiu arribem al 189%.
Durada dels procediments
L’informe de la Justícia 2016 destaca que la durada mitjana dels procediments ha augmentat lleugerament respecte el 2010, on la mitjana se situava en 4,22 mesos.
Per jurisdiccions, la penal és la més baixa de totes, arribant al 4,31 mesos. En segon lloc hi ha la civil, amb una mitjana d’uns 6,1 mesos, seguida pels 10,7 mesos dels socials i els 11 mesos dels temes que arriben a la jurisdicció contenciosa-administrativa.
També cal tenir en compte que la durada d’un assumpte també varia davant l’òrgan davant el qual es tramita. Així per exemple, la sala del penal del TSJ ha augmentat el temps de resolució a mesura que s’han anat succeint els anys, mentre que els jutjats de primera instància i instrucció, o els jutjats de menor, el temps estimat de resolució dels assumptes ha disminuït en els últims exercicis.
La reducció del temps mitjà en l’àmbit civil es deu, en part, a la reducció de la taxa de litigiositat en aquest àmbit. En aquest sentit, els òrgans que millors ràtios tenen són els jutjats especialitzats en família.
L’àmbit social s’ha mantingut amb la mateixa taxa que l’any 2014, tanmateix continua sent força superior que al 2010, on hi havia una mitjana de 7,7 mesos de mitjana per resoldre un cas.
La complexitat dels procediments explica que l’àmbit contenciós-adminstratiu sigui el que registri el major temps per a resoldre els procediments. Tanmateix, cal destacar que des de 2014 s’ha vist un canvi de tendència, de manera que s’ha baixat als 12,6 mesos (2014) i 11 mesos al 2015, mentre que el període 2013 es va arribar a la durada màxima de resolució: 14,2 mesos.
La Justícia, un clar reflex de la societat
L’Informe de la Justícia mostra com l’evolució social té la seva repercussió directa en la justícia. Així, per exemple, la crisi econòmica ha comportat un augment de determinats tipus de procediments, com els acomiadaments laborals i els desnonaments hipotecaris. Prova d’això, és l’augment de notícies sobre temes de justícia social als mitjans de comunicació.
Ús de les noves tecnologies
L’Informe de la Justícia 2016 conté un apartat dedicat a la informatització i modernització de la justícia, derivada de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil arran de la Llei 42/15, de 5 d’octubre que estableix l’obligatorietat per part dels advocats de comunicar-se amb l’Administració de Justícia a través dels sistemes telemàtics a partir de l’1 de gener de 2016.
A Catalunya el departament de Justícia ha apostat per l’expedient electrònic i ha impulsat el sistema E-Justícia. Aquest sistema s’està implantant de forma progressiva. Així per exemple només es pot emprar als jutjats del social i civils de Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa i a partir del 28 de novembre als jutjats civils de Barcelona i al desembre als jutjats del contenciós-administració de Barcelona.
A la majoria de l’Estat espanyol és LEXNET MINISTERI el sistema telemàtic usat. LEXNET ja és 100% operatiu. L’accés es pot realitzar a través del link https://lexnet.justicia.es/ , que és la via habilitada pel Ministeri de Justícia.
L’opinió de l’Advocacia: “a peu de toga”
El Col·legi de l’Advocacia ha realitzat una enquesta a 450 col·legiats/des exercents per tal de conèixer l’opinió de l’advocacia (16.500 col·legials exercents) sobre el funcionament de l’Administració de Justícia. Aquestes opinions complementen les facilitades a través del Baròmetre, enquestes realitzades per la Comissió de Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ), a través del web.
Entre els temes que més els preocupen a l’advocacia cal destacar que els advocat/des denuncien que més del 80% dels judicis se celebren amb retard, inclús en el primer assenyalament. El retard a l’hora de celebrar el primer assenyalament més elevat es dóna als jutjats socials (93%), seguit dels penals (91%) i els jutjats d’instrucció (80%).
Més del 64% dels advocats consideren que els retards en la tramitació de la justícia és deuen a l’organització inadequada dels jutjats i un 54% ho imputen a la insuficiència de recursos humans.
Una altra de les preocupacions és la dificultat d’accedir a l’atestat policial. En aquest sentit l’ICAB vol tornar a denunciar que l’accés a l’atestat policial és bàsic per a una bona i correcta defensa del detingut/da. Aquesta reivindicació està recollida en la normativa europea (202/13/UE), en vigor des de l’estiu de 2014.
El català a la justícia
L’Informe de la Justícia assenyala al 2015 el pitjor registre dels últims 10 anys en relació a les sentències dictades en català. S’ha passat del 18% al 2006 al 8,4% (19.375 de les 230.877 sentències realitzades al 2015). Per demarcacions territorials el nombre de sentències dictades és el següent: Girona (16,7%), Barcelona ciutat (8,3%), Barcelona comarques (7,4%), Lleida (9,3%), Terres de l’Ebre (5,5%), Tarragona (3,6%)
Si ho comparem amb l’any 2014, hi ha hagut un descens d’un 4% , ja que hi va haver un 12,2% del total de sentències a Catalunya.
El retrocés de l’ús del català a la Justícia es dóna en part perquè la majoria d’advocats i advocades utilitzen el castellà per dirigir-se a l’Administració, a més del fet que la formació en dret encara avui en dia continua sent preferentment en castellà.
