Redacció.
L’estudi “Pensiones. Sostenibilidad en entredicho. Pensiones compartidas como propuesta de empleo” presentat ahir al matí al Col·legi d’Economistes de Catalunya proposa com a mesures per a garantir el poder adquisitiu dels futurs jubilats la inclusió de plans de pensions compartits entre l’empresa i els treballadors, per tal de complementar el sistema públic de pensions, així com una menor fiscalitat als plans d’estalvi privats.
Joan Díaz, director de la firma JDA i membre de la Junta Directiva de Foment del Treball Nacional i autor de l’estudi, assenyala que una millor fiscalitat fomentaria l’estalvi i les aportacions. “Avui dia –explica- les aportacions fins els 8.000 euros són penalitzades amb un 34%, que pot ser encara major, atès que a partir d’aquesta xifra se li afegeix el marginal de l’impost sobre la renda i pot arribar a ser de més del 50% de les cotitzacions totals”. Segons dades d’EFAMA (European Fund and Asset Management Association), l’estalvi en aquests productes a Espanya se situa en el 14%, un percentatge molt inferior a la mitjana europea del 36,9%.
Per la seva banda, la coautora de l’estudi, Maria Reyes Pérez, catedràtica en Ciències Econòmiques i Financeres per la Universitat de Barcelona, ha demanat transparència a la Seguretat Social, per tal que cada treballador pugui saber amb quina pensió comptarà quan arribi la jubilació i pugui complementar-la amb un pla d’estalvis privat. “L’any 2050 hi haurà 17 milions de jubilats a tot Espanya, cosa que farà impossible mantenir l’actual sistema de pensions, tal com està configurat ara. Així mateix, l’any 2020 s’espera que per cada 10 persones en edat de treballar n’hi haurà 6 potencialment inactives i, de seguir aquesta tendència, l’any 2060 aquesta proporció serà de 10 a 10”.
Quant a propostes, la catedràtica assenyala la necessitat que les dones cobrin i cotitzin igual que els homes per les mateixes feines, que s’augmentin els recursos per a la formació dels treballadors per millorar la productivitat i per tant, els sous i les cotitzacions, i eliminar el topall màxim de cotitzacions per aconseguir que cotitzin més els que més guanyin.
Reyes i Díaz urgeixen a implementar aquestes reformes, tenint en compte que actualment la pensió pública de jubilació, de mitjana, és menor a l’últim sou en un 20% aproximadament i que per a les properes generacions aquesta reducció s’aguditzarà i pot arribar a ser de l’ordre del 30%.
Cal destacar que les reformes del sistema de pensions dutes a terme els anys 2011 i 2013 van tenir èxit en aturar el dèficit però han fracassat al produir un progressiu empobriment dels jubilats, que veuen que, de no revertir-se aquesta situació, poden continuar perdent anualment i fins el 2050, l’1% del valor real de les seves pensions.
