Drets presenta una querella per prevaricació contra vuit magistrats del TC

Redacció.

El col·lectiu de juristes Drets va presentar ahir al matí davant del Tribunal Suprem una querella contra Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, expresident del Tribunal Constitucional, i els magistrats del TC Encarna Roca Trias, Andrés Ollero Tassara, Juan José González Rivas, Santiago Martínez-Veres García, Pedro José González-Trevijano Sánchez, Ricardo Enríquez Sancho i Antonio Narváez Rodríguez. A la querella, Drets acusen aquests 8 magistrats de prevaricació, ja que van blindar la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional per donar-li capacitat executiva sabent que vulnerava les garanties de l’Estat de Dret. Tots ells es van oposar als recursos d’inconstitucionalitat que va presentar el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Basc.

Una llei contra la pròpia Constitució

La Llei orgànica 15/2015 de 16 d’octubre reformava la Llei del Tribunal Constitucional per donar-li capacitat executiva a l’hora de fer complir les seves resolucions, i li atorgava la possibilitat d’imposar multes i de suspendre de les seves funcions autoritats, treballadors públics o particulars que incomplissin les resolucions del Tribunal, un fet que atempta contra el principi d’inviolabilitat dels representants polítics i contra l’Estatut del treballador públic.

A més, la llei també permet al TC acordar l’execució substitutòria, és a dir, que pot demanar al Govern espanyol prendre les mesures adients per fer complir les sentències, un fet que per Drets genera una incoherència flagrant ja que l’Estat pot ser que sigui la part demandant en molts casos.

Un altre dels punts d’aquesta reforma que, per Drets, atempta contra la legalitat espanyola, és el fet que reculli que “quan concorrin circumstàncies d’especial transcendència constitucional”, com va ser el 9N, el Tribunal Constitucional podrà prendre les mesures que cregui convenients ja sigui d’ofici o a petició del Govern espanyol sense necessitat d’escoltar a ningú, i només un cop presa la decisió l’afectat hi podrà dir la seva.

La llei, presentada pel Grup Popular –amb Xavier García Albiol al capdavant tot i no ser diputat- es va aprovar en un mes i mig per tràmit d’urgència.

Delicte de prevaricació

Per Drets, en realitat estem davant d’una reforma de la Constitució encoberta ja que, segons la Constitució, el TC no forma part del Poder Judicial i, per tant, si ha d’executar les seves decisions ha de demanar ajuda als jutges i tribunals, tal com recull la Constitució Espanyola. En canvi amb aquesta reforma, el TC pot fer i desfer sense necessitat d’acudir al Poder Judicial, i per Drets aquesta decisió s’ha pres de manera totalment deliberada perquè el Poder Judicial és més independent i més difícil de controlar políticament.

Drets argumenta que davant de la proposta de reforma, el TC hauria d’haver declarat la reforma inconstitucional ja que és evident que altera l’entramat jurídic constitucional. Però, per contra, el que ha fet el TC és dictar dues sentències declarant que la reforma és constitucional. És en això que es basa Drets per dir que els 8 magistrats han prevaricat, ja que han dictat les sentències sabent que són injustes i no s’ajusten a la Constitució.

La comunitat jurídica va alçar la veu de seguida contra aquesta reforma legal, així com l’oposició al Congrés, i fins i tot ha motivat un informe de la Comissió de Venècia a petició del Consell d’Europa. Els vots particulars dels tres magistrats del TC que representaven l’opinió minoritària també van alertar que la sentència es dictava per “urgències d’Estat” i per consideracions extra-jurídiques.

Finalment, Drets conclou que les sentències s’han dictat amb criteris extrajurídics i extra-constitucionals i conclou al text de la querella presentada que s’ha fet amb l’objectiu polític de preservar la unitat d’Espanya, objectiu que no és un dret ni un valor sinó un simple fonament, i que si cal defensar la unitat d’Espanya caldria fer-ho dins l’Estat de dret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.