Per Gisela Roig Irles.
Barcelona.
El passat 6 de setembre de 2017 Espanya sencera estava pendent del Ple del Parlament que estava discutint l’aprovació de la Llei del Referèndum. Després d’una de les sessions més llargues i intenses de les que es recorden, finalment, el Parlament, amb els vots de Junts pel sí i la CUP, i l’abstenció de CSQP, van aprovar la mencionada llei, signant acte seguit el decret de convocatòria.
Però, què diu exactament la llei?
Per entendre el contingut i redactat de la llei, en primer lloc és imprescindible fer un anàlisi del preàmbul de la mateixa, on s’expressa ni més ni menys que la voluntat del legislador, element que ajuda a entendre i a interpretar el contingut de qualsevol llei.
El preàmbul de la llei situa el dret a decidir dels catalans dins de la legalitat espanyola, i per fer-ho, al·lega en primer lloc l’article 96 i 10.2 de la Constitució Espanyola; articles que apel·len al Dret Internacional i el situen per sobre de la legalitat estatal al recordar que tota norma espanyola -sigui del rang que sigui, incloent en sí mateixa la Constitució– s’haurà de llegir en concordància amb els tractats internacionals ratificats per Espanya. Així doncs, el preàmbul de la llei defensa el dret d’autodeterminació dels catalans en una àmplia explicació del dret internacional ratificat per Espanya, especialment emparant-se, entre d’altres, en el Pacte sobre Drets Civils i Polítics i el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides de 1966 i ratificats per Espanya el 1977 i en l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides que recull el mencionat dret d’autodeterminació dels pobles. El preàmbul de la llei reconeix Catalunya com una nació i per tant com a un poble sobirà, entenent que com a tal, té el dret a l’autodeterminació recollit pels tractats ratificats per Espanya i que, per conseqüent, formen part de l’ordenament jurídic espanyol.
Finalment, en els dos últims paràgrafs del preàmbul, el legislador justifica la necessitat d’aprovar la llei i la legitimitat del seu contingut mencionant expressament la impossibilitat d’arribar a una entesa amb el Govern espanyol per aconseguir un referèndum pactat i la representativitat legal del Parlament en atenció al resultat de les últimes eleccions celebrades a Catalunya:
<<En el procés previ, s’han fet tots els esforços per trobar una via acordada perquè el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. El Parlament, atenent al mandat majoritari del poble de Catalunya, assumeix la plena representació sobirana dels ciutadans una vegada que s’han esgotat totes les vies de diàleg i negociació amb l’Estat.
En prendre la transcendental decisió d’aprovar aquesta Llei, el Parlament de Catalunya expressa la voluntat majoritària del poble, del qual emanen els seus poders, fent ús de la representativitat legal i democràtica amb l’objectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el futur polític del país amb l’eina més radicalment democràtica de la qual disposem: el vot.>>
Articulat
La llei consta de 34 articles, dues disposicions addicionals i tres disposicions finals. Com bé el seu nom indica, l’objecte de la llei (i així es recull en el seu article primer) és la celebració del referèndum; però quins aspectes regula? N’esquematitzem els principals:
- Per què el poble català pot exercir el dret d’autodeterminació? L’article 2 reconeix el poble català com a subjecte polític sobirà, i per tant, reconeix el seu dret a decidir lliurement i democràtica la seva condició polí
- Quin lloc ocupa dins del sistema legal la Llei 19/2017? L’article 3.2 anuncia que l’entrada en vigor de la llei suposa l’inici d’un règim jurídic excepcional segons el qual aquesta llei serà prevalent a qualsevol altre -ja sigui estatal, autonòmica o local- en tots aquells aspectes que entrin en conflicte amb el contingut de la mateixa.
- Quina durada tindrà aquest règim excepcional? La pròpia llei regula el seu abast, reconeixent en la seva disposició final segona, que només serà vigent fins a la celebració del referè
- És vinculant el referèndum? Són molts els que animen a no votar el proper 1-O allegant que aquest no és un referèndum vinculant. Malgrat tot, atenent estrictament al redactat de la llei, el referèndum té caràcter vinculant (article 4.2)
- Què passarà un cop tinguem el resultat de la votació? La llei contempla dos escenaris possibles: si la victòria és del sí (més del 50% dels vots), es procedirà a declarar formalment la independència, moment en el que entrarà en vigor la Llei 20/2017, de 8 de setembre, de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República; en canvi, si la victòria és del no (amb més del 50% dels vots), es convocaran unes noves eleccions Autonòmiques donant per acabat el mandat de l’actual Parlament.
- Quin paper hi jugarà el Govern de la Generalitat durant la campanya del referèndum? Això també s’inclou en el redactat de la llei, i expressament es menciona que el Govern podrà fer campanya animant a la gent a anar a les urnes; sense poder posicionar-se a favor d’una o altre opció.
- Quines garanties hi ha per evitar el frau en el referèndum? Aquesta és una de les principals preocupacions dels qui no recolzen aquest referèndum. Doncs bé, precisament en atenció a la rellevància de la matèria, la llei dedica 22 dels 34 articles exclusivament a explicar el sistema ideat per aconseguir una votació amb plenes garanties democràtiques. Entre aquestes garanties, destaquen la possibilitat de que els partits polítics nomenin interventors per vigilar les meses electorals; la crida d’observadors electorals internacionals especialitzats i la formació d’una Sindicatura Electoral i de Meses Electorals independents. La Sindicatura Electoral es configura a la llei com l’òrgan responsable de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral així com, garantir l’exercici efectiu dels drets electorals als ciutadans. Entre les seves funcions (recollides a l’article 18) hi haurà la de validar el cens, validar el model de butlletes, validar el sistema de votació per correu i efectuar l’escrutini.
- I qui forma la Sindicatura Electoral? La formen 5 juristes o politòlegs experts en processos electorals i nomenats per majoria absoluta pel Parlament a proposta de partits polítics, federacions i organitzacions socials. Aquesta sindicatura electoral ja té noms i cognoms i la formen: Jordi Matas Dalmases (doctor en Ciència Política i de l’Administració), Marc Marsal (membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat), Tània Verge (professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra), Marta Alsina (advocada especialitzada en responsabilitat civil i dret privat) i Josep Pagès (advocat especialista en Dret Administratiu). Sindicatura Electoral que es recolzarà en les delegacions territorials que la pròpia llei contempla per garantir un control efectiu durant tot el procés electoral.
