Roger Torrent és elegit president del Parlament de Catalunya

Redacció.

Roger Torrent i Ramió (ERC) és des d’ahir al migdia el nou president del Parlament de Catalunya, després que hagi estat elegit al ple de constitució de la dotzena legislatura. Torrent ha estat elegit en segona votació, amb 65 vots favorables, mentre que José María Espejo-Saavedra (Cs) n’ha obtingut 56. Nou diputats han votat en blanc.

La resta de membres de la Mesa són Josep Costa (JxCat) i José María Espejo-Saavedra (Cs), com a vicepresidents primer i segon, i Eusebi Campdepadrós (JxCat), David Pérez (PSC), Joan García (Cs) i Alba Vergés (ERC) com a secretaris primer, segon i tercer i secretària quarta.

El ple d’ahir ha estat el primer de la nova legislatura i també el primer en què han ocupat els escons els diputats elegits als comicis del 21 de desembre. En la sessió, però, no hi han assistit els diputats Jordi Sànchez, Joaquim Forn (JxCat) i Oriol Junqueras (ERC), que són en presó provisional, però han delegat el vot. Tampoc hi han assistit els diputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig (JxCat), Toni Comín i Meritxell Serret (ERC), que es troben exiliats a Bèlgica.

El nou Parlament, el componen 36 diputats de Ciutadans; 34 de Junts per Catalunya; 32 d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí; 17 del Partit dels Socialistes de Catalunya; 8 de Catalunya en Comú – Podem; 4 de la Candidatura d’Unitat Popular, i 4 del Partit Popular. El lloc que han ocupat avui tots ells al saló de sessions és provisional, ja que el definitiu l’hauran d’acordar la Mesa i la Junta de Portaveus.

D’acord amb el Reglament, les votacions per elegir els membres de la Mesa han estat secretes, introduint cadascun dels diputats en una urna una papereta amb el nom de qui votaven.

Elecció de Roger Torrent com a president

En la primera votació per a la presidència, Torrent ha aconseguit 65 vots, José María Espejo-Saavedra, 56, i 9 diputats han votat en blanc. Com que cap candidat no ha aconseguit la majoria absoluta, és a dir, el vot favorable de com a mínim 68 diputats, la votació s’ha hagut de repetir entre els dos diputats amb més vots. En aquesta segona votació n’hi havia prou amb la majoria simple per ser elegit president, és a dir, més vots a favor que no en contra, i, novament, Torrent n’ha obtingut 65, Espejo-Saavedra, 56, i 9 diputats han votat en blanc.

Torrent és el quinzè president del Parlament, comptant els qui ho van ser durant la república, durant l’exili i després de la restitució de la cambra. Des del restabliment, el 1980, han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (2015-2018).

Torrent aposta per restituir les institucions

En el seu primer discurs com a president, i ja ocupant el seu lloc a la mesa, Torrent ha qualificat l’elecció d'”honor immens” i “gran responsabilitat”, ha estès la mà a “tothom, sense excepció” i ha anunciat que treballarà “sense descans per ajudar a restituir plenament el conjunt de les nostres institucions“.

En aquest sentit, ha demanat “posar fi immediatament a la intervenció de les nostres institucions” i “recuperar la normalitat institucional necessària per estar al servei del país i atendre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la ciutadania”. En aquest punt, ha recordat els tres diputats en presó preventiva i els cinc que són a Brussel·les, ha denunciat “contundentment” la situació de tots ells i ha qualificat d'”escenari sense precedents democràtics” l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i la intervenció de les finances de la Generalitat.

Així mateix, ha demanat “enfortir i preservar la sobirania del Parlament, no només per una obligació històrica de continuïtat i de voluntat de ser com a poble, sinó per garantir i enfortir els drets civils i els drets socials del nostre país”, i ha mostrat la voluntat de “contribuir a cosir la societat catalana”.

A l’últim, ha agraït, i se n’ha fet deutor, la línia de continuïtat dels seus antecessors, en particular de Forcadell. Així, ha argumentat: “Com ha defensat ella reiteradament, al Parlament s’ha de poder parlar de tot. Perquè, si no, per a què serveix un Parlament, si no és precisament per donar veu a tots els diputats i les diputades, i per tant a tots aquells a qui representen?”

Acabada la sessió, Torrent s’ha dirigit al despatx d’audiències, on s’ha trobat amb la presidenta sortint, Carme Forcadell, que li ha lliurat la carta del darrer president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, tal com és tradició. Farreras i Duran va enviar la carta des de Mèxic el 15 de març de 1980 a qui fos el primer president del Parlament restablert per explicitar que renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. La carta simbolitza totes les persones que des de l’exili van mantenir les institucions i que amb la recuperació de la democràcia van passar les seves responsabilitats als nous representants elegits.

Després, el nou president s’ha dirigit a la porta del palau, on la Formació de Gala del Cos de Mossos d’Esquadra li ha retut honors per primera vegada.

Vicepresidències i secretaries

La sessió ha començat amb la lectura del decret de convocatòria del ple a càrrec del secretari general, Xavier Muro. A continuació, s’ha constituït la Mesa d’Edat, presidida pel diputat més gran, Ernest Maragall, que ha adreçat també unes paraules a la cambra, i els dos més joves, Gerard Gómez del Moral i Rut Ribas, com a secretaris, tots tres d’ERC. Els secretaris han llegit els noms dels diputats electes a l’inici del ple i després els han anat cridant per ordre alfabètic perquè dipositessin els vots a l’urna.

Després de la votació del president, la sessió ha continuat amb la votació dels dos vicepresidents. Josep Costa (JxCat) ha estat elegit vicepresident primer, amb 65 vots, i José María Espejo-Saavedra (Cs), vicepresident segon, amb 57. En la votació de les vicepresidències hi ha hagut també 8 vots en blanc. Costa arriba al càrrec per primera vegada, mentre que Espejo-Saavedra ja va exercir la vicepresidència segona l’última legislatura.

A l’últim, s’han elegit les quatre secretaries. La primera l’ocuparà Eusebi Campdepadrós (JxCat), que ha obtingut 41 vots; la segona, David Pérez (PSC), amb 30 vots; la tercera Joan García (Cs), amb 27, i la quarta, Alba Vergés (ERC), amb 24. Tots tres ocupen el càrrec per primera vegada, tret de Pérez, que ja l’ocupava la legislatura passada.

Un cop elegits, tots ells s’han posat les medalles d’honor de la cambra i han ocupat el seu lloc a la mesa. Tot seguit, el president ha fet el discurs i ha declarat constituït el Parlament de la dotzena legislatura.

A l’últim, la cambra, a excepció de Ciutadans, ha cantat l’himne nacional i el president ha aixecat la sessió.

Convidats

Des del saló de sessions, han seguit el ple, entre altres autoritats, els expresidents de la cambra Joan Rigol i Ernest Benach, diversos parlamentaris al Congrés i el Senat, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Egea, el director de l’Oficina Antifrau, Miguel Ángel Gimeno, i representants sindicals i d’altres entitats. En total, prop de quatre-cents convidats han seguit la sessió des del palau, tant des de l’hemicicle com des d’altres sales.

Consultes i investidura

Un cop constituït el Parlament, s’obre un termini de deu dies hàbils en què el president de la cambra haurà d’obrir consultes amb els partits amb representació parlamentària per proposar un candidat o una candidata per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d’investidura, que ha de començar dins aquest termini de deu dies hàbils, és a dir, en aquest cas com a molt tard el 31 de gener.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *