Experts en economia i justícia reclamen una reforma del sistema d’execució de sentències

Redacció.

El 1r Congrés sobre Economia i Justícia, que es va celebrar la setmana passada a l’auditori del World Trade Center de Barcelona, ha posat de manifest la necessitat de trobar solucions per fer front a la ineficiència i la lentitud del sistema d’execució de sentències judicials en l’àmbit civil espanyol. Entre les actuacions a portar a terme, diversos ponents han destacat la necessitat de crear la figura d’un nou agent d’execució de sentències, inspirant-se en els Huissiers de Justice de França. En el cas espanyol, els procuradors dels tribunals podrien assumir aquesta competència, segons han avalat durant el congrés acadèmics, advocats i membres de la judicatura. En paraules del catedràtic de Dret Processal de la UAB, Manuel J.Cachón, “si hi ha voluntat política” només serien necessaris uns “retocs en la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC)” per tal d’atorgar les competències als procuradors en execució. En aquest sentit, Ivana Borzová, que és membre de la Comissió Europea per a l’Eficiència de la Justícia (CEPEJ), ha ressaltat que la tendència dels països europeus és que l’execució de sentències sigui assumida per operadors privats o amb fórmules públic-privades. 


L’esdeveniment, que va ser inaugurar ahir pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya, Ignacio López Chocarro i el president del Consejo General de Procuradores de España, Juan Carlos Estévez, ha permès abordar en profunditat un estudi recent de la Cambra de Comerç i de la UB, que posa de manifest que només es recupera el 21,8% de l’import econòmic de les sentències executades a Catalunya i el termini mitjà del procés per recuperar els imports és d’1 any i 9 mesos. Més enllà de la creació d’un agent d’execucions, el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB, Jordi Suriñach, ha destacat que també s’haurien de reformar procediments d’execució per tal d’agilitzar-los amb diverses accions com aquestes: millorar la informació que reben els afectats, establir un termini raonable per realitzar el procés, reduir els passos i la burocràcia necessària, augmentar la utilització d’instruments digitals, limitar els costos de tot el procés o crear tribunals especialitzats en execucions, tal i com ja existeixen a França, Itàlia i Portugal.

Les jornades, que han organitzat conjuntament el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya, el Col·legi de Procuradors de Barcelona i el Consejo General de Procuradores de España, han reunit a més de 300 congressistes, que han pogut assistir a conferències i taules rodones de ponents nacionals i internacionals experts en economia i justícia, com són Mª Eugenia Gay, degana de l’ICAB, Luis Rodríguez, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona, Françoise Andrieux, presidenta de la Union Internationale des Huissiers de Justice, Rosa Anna Castillo, directora general de Modernització de l’Administració de Justícia de la Generalitat, Juan S. Mora-Sanguinetti, economista sènior del Banc d’Espanya – Eurosystem, Carmen Vargas, professora de Microeconomia al Departament d’Economia Aplicada, Pública i Política de la Universitat Complutense de Madrid, Joan Picó, catedràtic de Dret processal de la UPF o Luis Ignacio Ortega, vicepresident de la Union Internacionale des Huissiers de Justice. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *