Redacció.
11 de juliol de 2018.
El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà l’Executiu per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat. “És ara o mai. Si no ens afanyem, ja no hi serem a temps. La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera Ester Capella, que avui ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.
Comissió de la Veritat
La Guerra Civil va acabar fa prop de 80 anys i la van succeir 40 anys més de silenci. Cada vegada queden menys víctimes, menys testimonis i menys familiars directes en vida. La Generalitat té l’última oportunitat de reconstruir els fets de forma fidedigna i de reparar els danys que va provocar. És amb aquesta intenció que la nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició.
La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.
Memòria democràtica a l’escola
D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria.
La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’Administració local.
Completar i superar el trident legislatiu actual: Memorial, fosses i reparació jurídica
La nova llei harmonitzarà el corpus legal existent i donarà resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017).
El Memorial Democràtic té l’encàrrec de recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica de la Generalitat republicana, la Guerra Civil, les víctimes de la repressió franquista i l’antifranquisme; amb la finalitat de donar a conèixer el passat recent i d’estimular la comprensió del present.
A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.
D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.