Redacció.
22 d’agost de 2018.
L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils ha presentat a la Sala Segona del Tribunal Suprem una querella criminal contra l’expresident Mariano Rajoy i els membres del seu darrer consell de ministres per un delicte de vulneració de drets fonamentals de participació política (art. 542 i següents del Codi Penal), i contra el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i altres deu alts magistrats del TC per un delicte de prevaricació judicial (art. 446 del Codi Penal), en relació a la no investidura de Carles Puigdemont, arran les eleccions del 21 de desembre de 2017.
Segons l’Associació, els querellats van participar “al·legant raons d’Estat” en la definició i execució d’un pla per impedir la investidura d’un candidat elegit democràticament, conculcant d’aquesta manera els drets polítics i electorals reconeguts a l’article 23.1 de la Constitució i a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ratificat per Espanya l’any 1977.
La querella exposa que el 27 de gener de 2018 el Ple del TC va dictar una interlocutòria amb unes mesures cautelars clarament injustes i que vulneren els Drets fonamentals dels ciutadans i del candidat electe: suspensió de qualsevol sessió d’investidura no presencial; impossibilitat de debatre i votar la investidura de Carles Puigdemont a través de mitjans telemàtics o representat per un altre diputat; i inviabilitat d’una investidura de Puigdemont sense autorització judicial, encara que hagués comparegut personalment a la Cambra, mentre hi hagués un ordre judicial de cerca, captura i ingrés a la presó en contra seva.
L’escrit argumenta, en canvi, que la candidatura de Junts per Catalunya, constituïda el 7 de novembre de 2017 i encapçalada per Carles Puigdemont, havia concorregut legalment a les eleccions sense oposició del Govern espanyol ni de cap partit polític davant la Junta Electoral Central i que els resultats electorals van ser proclamats i publicats al BOE el dia 12 de gener de 2018, sense que tampoc ningú els impugnés, quedant, en conseqüència, legalment validats.
També diuen els querellants que el 25 de gener de 2018 el Consell d’Estat havia aprovat per unanimitat un dictamen que, tot i que considerava impugnable una hipotètica investidura telemàtica de Puigdemont, no veia motius per considerar anticonstitucional la convocatòria d’una sessió d’investidura del candidat proposat pel president del Parlament.
Malgrat això, continuen dient, el Consell de ministres del 26 de gener va ordenar a l’Advocacia de l’Estat impugnar la nominació de Carles Puigdemont, “sabedors que amb aquella decisió burlaven el resultat obtingut democràticament a les urnes”.
La querella també fa referència a diferents publicacions periodístiques, com ara la signada per Anabel Díaz a El País, o Ernesto Ekaizer a l’Ara. A la primera s’afirma literalment que “els ministres i el propi Rajoy, en primera línia, segons fonts de l’executiu, van transmetre als que havien de prendre la decisió la greu situació en la que es posava a l’Estat si es permetia que el president de la Generalitat resultés investit por la Cambra catalana” i que “el Govern (espanyol) va traslladar la seva preocupació a diferents membres del tribunal pel menyscapte (perjudici) que patiria l’Estat si això passava”. A la segona, s’afirma que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va trucar a Estrasburg, el 26 de gener, al President del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, per urgir-li una resolució aquell mateix divendres.