L’ICAB impulsa la Carta de Drets de la Ciutadania en l’Era Digital

Redacció.

26 de novembre de 2018.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), a través de la seva Comissió de Transformació digital, ha donat impuls a la redacció de la Carta dels drets de la Ciutadania en l’Era Digital, un projecte i compromís de l’advocacia, liderat per la degana del Col·legi, Mª Eugènia Gay i el diputat responsable de la Comissió de Transformació Digital i president d’ENATIC, Rodolfo Tesone. A través de la redacció d’aquesta Carta i de la mà de les entitats participants en la redacció es pretén convertir Barcelona en la capital mundial dels drets digitals.

Conscients que la redacció d’aquest text és un projecte de caràcter transversal i d’àmbit internacional, l’ICAB  considera que és imprescindible la col·laboració amb els diferents sectors de la societat mitjançant un procés participatiu. Per això està impulsant la redacció d’aquesta Carta en col·laboració amb el Mobile World Capital Barcelona, i amb la participació d’ENATIC, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Barcelona- Barcelona-Tech, la Universitat Pompeu Fabra, Internet Society, el Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, el MIT-Spain, Barcelona Tech City, IFCLA, ISACA, ASCOM, representants de l’advocacia i del món empresarial, INCIBE i la Comissió de Transformació Digital del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Aquest pas endavant en la redacció del text ha estat possible gràcies a la celebració d’un seminari –el segon- per continuar reflexionant sobre els drets i altres aspectes propis de la societat del segle XXI que és essencial que la futura Carta reculli per aconseguir defensar tots els drets digitals de la ciutadania, atès que l’avanç tecnològic és imparable i al mateix temps alguns dels canvis que ha comportat han posat de manifest nous perills per a les persones que cal preservar. 

Aquest seminari, celebrat a la seu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, s’ha dividit en sis taules de debat i anàlisi sobre els temes següents: “Dignitat digital, privacitat i indemnitat de la xarxa”; “Accés lliure, igualtat, neutralitat a la xarxa i ètica empresarial”; “Actius digitals. Dret d’accés als continguts culturals”; “Menors, col·lectius vulnerables i educació”; Seguretat  dels sistemes d’informació” i “Transparència i tutela de drets”.

En el marc de la primera taula titulada “Dignitat digital, privacitat i indemnitat de la xarxa”, s’ha assenyalat que les tecnologies digitals han de garantir la dignitat de les persones i el lliure desenvolupament de la personalitat. En aquest sentit, s’ha afirmat que  la dignitat del “ciberespai” ha de ser entesa com una extensió del concepte dignitat fora d’aquest àmbit, és a dir, el respecte a les persones i als seus actes, i això comporta que l’ús de les tecnologies no ha d’afectar negativament la dignitat de les persones.

Per aquest motiu, s’ha establert que és fonamental protegir les dades personals, la imatge, l’honor –entès com tot allò contrari a la vexació, menyspreu, exposició, humiliació, degradació, etc- la vida íntima i privada, preservar l’anonimat; vetllar pel dret a l’oblit, la intimitat en les relacions en l’entorn laboral i la desconnexió voluntària.

En la segona taula s’ha posat de relleu la necessitat que l’accés a Internet sigui obert i lliure i evitar que hi hagi discriminació per raó de gènere, raça, religió, procedència social o econòmica. També s’ha valorat la necessitat que la Xarxa es regeixi pel principi de transparència, i el respecte a la llibertat d’expressió i  diversitat cultural. Finalment s’ha tractat sobre l’ètica empresarial, tot destacant que la capacitat d’explotació econòmica de la tecnologia ha d’establir límits basats en el respecte als drets humans i als principis de responsabilitat social corporativa.

En el marc de la taula sobre el dret d’accés als continguts culturals s’ha reflexionat en relació la participació de les persones en l’àmbit cultural i el fet que els Estats hauran de garantir el pluralisme. També s’han abordat les qüestions relatives als drets d’autor i de creació.

El quart tema tractat en el transcurs del seminari ha versat sobre els menors i altres col·lectius vulnerables. En aquest sentit, s’ha assenyalat la necessitat de protegir els drets de la infància i adolescència. Per això es considera fonamental l’ús de les TIC com una eina educativa, per tal de protegir i de limitar l’impacte psicològic que pot tenir sobre aquest col·lectiu així com entre altres persones en situació de vulnerabilitat. També s’ha parlat de la necessitat de promoure la capacitació professional i que les administracions públiques -en col·laboració amb les empreses tecnològiques- resolguin els obstacles que dificulten l’ús i accés a les noves tecnologies per tal d’eliminar l’escletxa digital.

La cinquena taula ha tractat sobre la seguretat dels sistemes d’informació. Els participants han afirmat que per abordar aquest àmbit s’haurien de contemplar els aspectes relacionats amb la disponibilitat d’infraestructura o tecnologia fiable i resistent a les dades, autenticitat (dret a firma digital interoperable) integritat, per tal que no s’utilitzi la tecnologia per fer mal a les persones) confidencialitat i traçabilitat per tal de conèixer els paràmetres en què s’ha basat un sistema autònom per prendre una decisió.

La sisena taula ha servit per analitzar la transparència i la tutela de drets. En aquest sentit, s’ha considerat que la tecnologia ha d’assegurar una major eficàcia en el coneixement que té el ciutadà de l’activitat pública i privada amb incidència en els seus drets fonamentals, vetllar pel compliment de la publicitat, salvaguardar l’exercici del dret d’accés a la informació pública i garantir l’observança del bon govern.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *