Redacció.
21 de gener de 2020.
El Departament de Justícia ha posat en marxa els jutjats socials 34 i 35 de Barcelona, ubicats a la planta 13 de l’edifici C de la Ciutat de la Justícia, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 111.
Els jutjats socials s’ocupen de demandes sobre acomiadaments, sancions, impagaments, riscos laborals, vagues i problemes sindicals. També són competents en procediments contra la Seguretat Social per denegacions de prestacions i sancions.
El Departament de Justícia incorporarà 10 funcionaris amb la posada en marxa dels dos jutjats socials Es tracta de dos tramitadors, dos gestors judicials i un auxili judicial a cada òrgan judicial. Fins ara, nou d’aquests funcionaris formaven part de l’equip de reforç (mesura temporal) de tots els jutjats socials a Barcelona, i ara s’incorporen a la plantilla del personal de l’Administració de justícia en aquests dos jutjats de nova creació.
A banda, els jutjats socials tindran un magistrat i un lletrat que depenen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Ministeri de Justícia, respectivament.
Així mateix, Justícia ha posat en funcionament la Secció d’Apel·lació Penal de la Sala Civil i Penal del TSJC, que està ubicada a la primera planta del Palau de Justícia, al Passeig de Sant Joan.
Pel que fa a la Secció d’Apel·lació Penal, Justícia hi destina cinc nous funcionaris. Hi ha destinats tres magistrats i un lletrat.
Està previst que a principis d’abril de 2020 es remodeli la biblioteca que ocupa la segona planta i, posteriorment, es condicionin dues sales de vistes situades a la primera planta, amb un cost aproximat de 323.000 €.
La Secció d’Apel·lació Penal s’ocupa del recursos d’apel·lació contra les sentències dictades per les audiències provincials. Aquesta tasca permet generalitzar o homogeneïtzar la segona instància judicial en el procés penal.
Dèficit de jutges a Catalunya
L’Estat té a Catalunya 10 jutges per cada 100.000 habitants. En canvi, la mitjana espanyola se situa en 11 jutges per cada 100.000 habitants. Per posar fi a aquest dèficit, el Ministeri de Justícia hauria de crear 70 nous jutjats a Catalunya, segons un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC). La resta de països que formen el Consell d’Europa tenen una ràtio de 21 jutges per cada 100.000 habitants.
Madrid recapta 60 MEUR en taxes per un servei que presta la Generalitat
L’Estat no presta ni finança el servei, però sí que recapta. Les taxes judicials a Catalunya suposen uns ingressos anuals al voltant de 60 MEUR, una quantitat equivalent a la despesa del Departament de Justícia per al finançament del torn d’ofici, que és l’assistència jurídica gratuïta per a les persones amb pocs recursos. A més, dels dipòsits i consignes judicials, l’Estat en treu un rendiment de 14,5 MEUR que també correspon a Catalunya. En total, 74,5 MEUR. Ni la recaptació de les taxes ni el rendiment de les consignes no arriba a les arques de la Generalitat, que és l’administració que presta el servei i que assumeix la nòmina dels 7.500 treballadors dels jutjats i el cost dels més de 100 edificis judicials. Tot plegat suposa una despesa anual de més de 500 MEUR.
Catalunya, en el top 3 de l’Estat en nombre de funcionaris per cada jutge
La Generalitat, malgrat tot, dota cada jutge d’una mitjana de 8,68 funcionaris. És una xifra que situa Catalunya en el tercer lloc de l’Estat en ràtio de funcionaris per cada jutge, només per darrere de Madrid i el País Basc. Per tant, els jutges de Catalunya estan en el top 3 dels més ben dotats de personal de tot l’Estat.