Redacció.
21 de gener de 2021.
Amb motiu del ‘Dia europeu de la Mediació’, la Comissió de Mediació i el Centre ADR del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona han organitzat la segona edició de les ‘Jornades Europees de Mediació’ sota el títol « Agenda 2030, Nacions Unides per a la promoció de societats pacífiques i facilitar l’accés a la Justícia». Les Jornades, que es desenvoluparan al llarg de la jornada d’avui a través de dues taules d’anàlisi tenen com a objectiu reflexionar sobre el transcendental paper que jugaran els denominats “Mecanismes Adequats de Solució de Controvèrsies” (MASC).
La taula inaugural ha abordat “La futura regulació de la Mediació Post Covid-19 en col·laboració amb l’Advocacia” i ha comptat amb la participació de Mª Eugènia Gay, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana; Marta Martínez i Gellida , presidenta de la Comissió de Mediació del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa; Juan Antonio Rodríguez, president de la Subcomissió de Mediació del Consejo General de la Abogacía Española (CAGE); Carme Guil, magistrada Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona i Vicepresidenta de GEMME; Ana Maria Carrascosa, assessora del Gabinet del Secretari d’Estat de Justícia; Concha Saez, vocal Permanent del CGPJ; i Gemma Capdevila, sots Directora General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La diputada de la Junta de Govern responsable de la Comissió de Normativa, Núria Flaquer, ha actuat com a moderadora.
En el transcurs de la taula inaugural des del Col·legi de l’Advocacia s’ha posat de manifest la incidència de la COVID-19 i com aquest nou context s’ha d’aprofitar per dur a terme la inajornable transformació d’un servei públic tan essencial com és el de justícia, actualment col·lapsat per una falta endèmica de recursos que es podria superar si es canalitzen les reformes amb un suport pressupostari adequat en termes de suficiència, que podria venir dels Fons Europeus de Recuperació.
En aquest sentit s’ha volgut destacar des de l’ICAB el paper fonamental dels ‘Mecanismes Adequats de Solució de Controvèrsies” (MASC)’ com un dels eixos fonamentals sobre els quals vertebrar la reforma de l’Administració de Justícia i que juntament amb les previsions en matèria d’agilització processal i les noves tecnologies, han de ser les principals palanques per dignificar aquesta Administració.
Per això des del Col·legi de l’Advocacia es continuarà apostant de forma decidida i ferma per fomentar l’ús de la mediació, ja que l’empatia, entesa com la facultat de posar-se al lloc de l’altra persona per buscar una entesa recíproca, és consubstancial a l’exercici professional i des del punt de vista deontològic els i les advocades han de prioritzar sempre la via consensual.
La utilització dels MASC constitueix, a més, una forma de mesurar l’actitud de les parts en termes de bona fe processal i pot determinar la posició del Tribunal respecte a un eventual abús del sistema públic de justícia; un element de nova creació i que s’assenyala com a incompatible amb la sostenibilitat del servei.
En aquest context, a més de procurar incentivar la mediació com a Corporació, hem de conèixer les implicacions que pot tenir la mateixa en aspectes com per exemple, l’extensió retroactiva dels efectes d’una modificació de mesures prevista en l’art. 233-7 CCCat, o la incidència que pot arribar a tenir en matèria de costes processals.
