Per A. Salvador.
Avui entrevistem a Gonçal Oliveros, candidat a Degà de l’I·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) en les properes eleccions que tindran lloc el dia 3 de juny.
Com i quan va sorgir l’idea de concórrer a les eleccions a l’ICAB?
Durant el mes de gener o febrer, en converses amb grups d’amics vam tenir la sensació que la situació a l’ICAB no es podia allargar quatre anys més. Teníem una sensació de deixadesa, d’abandonament de funcions en moments difícils; en particular, respecte al impacte de la pandèmia a nivell econòmic. A tot això, s’hi suma un clima polític convuls.
Teníem la sensació que l’ICAB ni era, ni se l’esperava. Quan hi ha tempesta, el capità del vaixell ha d’estar al capdavant, agafar el timó i prendre decisions. No hi ha d’estar per fer-se fotografies.
Davant d’aquesta situació, no ens podíem permetre quatre anys més d’aquest lideratge. Per això, tot i la falta de temps, la falta de recursos econòmics, les dificultats que teníem davant, s’havia de donar el pas. Els partits sempre s’han de jugar.
Parlant de recursos econòmics, hem pogut observar que han engegat un crowfunding.
Si. Nosaltres no tenim el potencial econòmic de la principal candidatura contrincant; això és evident. Els membres de la meva candidatura formen part i treballen en despatxos petits o individuals, amb no més de cinc advocats.
Aquí la pregunta que ens hem de fer és qui patrocina cada campanya i quin és el contravalor que es podria exigir una vegada guanyades les eleccions. Per part nostra, la campanya està patrocinada pels propis membres de la candidatura i un crowfunding amb aportacions de 25 euros. Impossible demanar cap contrapartida.
Però, i respecte als grans patrocinadors d’altres candidatures? S’ha de fer un exercici de transparència, per poder controlar efectivament que després no s’exigiran contravalors al futur deganat.
Un dels punts del seu programa és la transparència. Considera que ha hagut poca llum en la gestió del deganat en aquests últims quatre anys?
Si.
En quin sentit?
Posaré un exemple real de l’última assemblea col·legial. Uns companys, els quals no eren membres de la nostra candidatura, van plantejar una sèrie de preguntes sobre el cobrament d’honoraris per valor d’un milió d’euros, així com el destí d’un altre milió i mig a terceres institucions.
Respecte al primer punt, es va indicar que no es podia facilitar aquesta informació per tal de complir amb la normativa de protecció de dades. Deixant de banda el meu total desacord jurídic amb aquest argument, i encara que hi estigues, considero que sense revelar els noms i cognoms dels destinataris, segur que es podria informar en detall dels conceptes pels quals s’han abonat aquests honoraris.
Respecte a l’altra quantia, es va informar que estava destinada al Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) i al Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC). I aquí la pregunta és la mateixa. En base a quins conceptes es destinen aquestes quanties?
El que hem de deixar palès és que aquests diners no els dona l’ICAB, els donen els col·legiats. Per tant, com a col·legiats, tenim dret a saber els conceptes pels quals es donen aquests diners i per a que són utilitzats per institucions com el CGAE.
L’ICAB ha de facilitar, en tot moment, aquesta informació.
Segons el seu programa, es planteja la viabilitat de continuar formant part del CGAE.
Des de la nostra candidatura plantegem estudiar si ens interessa continuar formant part del CGAE, tot reflexionant sobre el retorn que hi obtenen els nostres col·legiats. Una vegada efectuada aquesta reflexió, s’ha d’analitzar si estem obligats a formar-ne part.
En el supòsit que hi haguéssim de ser-hi obligatòriament, però, no ens interessés, caldria dur a terme les passes necessàries per actuar, sempre, en benefici dels nostres col·legiats. Aquí s’haurien de veure les mesures corresponents per dur a terme la pressió que calgui.
Durant molts anys, l’ICAB va dur a terme un impagament de les quotes al CGAE per tal de negociar la seva posició en aquesta institució. Un tancament de caixa al final serveix com una eina de pressió.
La reflexió que vull traslladar als companys és que si els diners dels col·legiats de Barcelona s’estan malgastant per part del CGAE, s’han de canviar les coses. Les quotes dels nostres companys no han de servir per sufragar despeses de viatges i reunions, sense que aquestes tinguin un retorn en l’advocacia.
Plantegen el mateix respecte al CICAC?
El mateix s’ha d’aplicar al CICAC. Resulta necessari conèixer el que s’està fent amb els diners dels nostres companys i companyes que es destinen al CICAC, tot analitzant si aquestes institucions resulten productives o improductives.
Un dels grans reptes de l’advocacia és la negociació d’un conveni col·lectiu. Quines propostes reals contempla per aconseguir-ho en els propers quatre anys?
El primer pas que hem d’aconseguir és la constitució d’una patronal de l’advocacia. Amb sindicats ja en comptem.
Respecte a la negociació d’un conveni col·lectiu, hem d’evitar situacions de bloqueig que es puguin dur a terme per part de certes companyies.
A tot això, a mi m’agradaria saber, i crec que també a tots els col·legiats, si la negociació d’un conveni col·lectiu es trobava en el programa de fa quatre anys de Maria Eugènia Gay, perquè no s’ha dut a terme? I en tot cas, si no s’ha pogut aconseguir, perquè no s’ha explicat?
En aquest mateix sentit, com proposa tractar amb els grans despatxos la garantia del dret a la conciliació familiar?
En primer lloc, s’hauria de dur a terme una ronda de contacte amb grans despatxos, administracions públiques, companyies, etc. En el supòsit que aquesta ronda no resultés fructífera, s’hauria de fer valdre la posició de l’ICAB com a garant dels drets dels advocats i advocades de Barcelona. L’ICAB s’ha de manifestar i posicionar públicament, no es pot quedar en silenci.
Tinc una implicació total per acabar amb la precarització de l’advocacia. Per nosaltres, aquest és un dels problemes de l’advocacia, en majúscules.
No obstant l’anterior, ens enfrontem a una situació de desconeixement del tamany del problema. És evident que hi existeix, però, resulta necessari analitzar-lo a fons per poder elaborar mesures concretes.
Per altra banda, un dels aspectes on ja creiem que ens podem posar a treballar és en els serveis que es presten als col·legiats. S’han d’augmentar els serveis pels petits i mitjans despatxos, així com pels autònoms. Hem d’incrementar les possibilitats que els advocats es puguin guanyar la vida fora dels despatxos, per tal de dotar-los amb eines per renegociar les seves condicions salarials. Si els advocats saben que fora del despatx on treballen hi ha el desert, hauran d’acceptar les condicions que se’ls hi plantegen.
No obstant, si facilitem que els advocats puguin emprendre els seus propis projectes, ajudarem a millorar les condicions de negociació dels assalariats, tot empoderant-los.
Respecte a l’advocacia jove, hem vist que pretén eliminar la figura del diputat del GAJ. Per quin motiu creu que no s’ha dut a terme abans?
En base a la meva experiència com a membre del Comitè del GAJ Barcelona, considero que un diputat responsable del GAJ no fa cap falta. Tinc la percepció que el que s’ha fet es posar un comissari polític que vigili a la canalla.
Quines altres propostes planteja per captar el vot dels més de 6.000 advocats i advocades joves?
Crec que l’enfocament no s’ha de fer en base a targets d’edat, sinó, en base a situacions socioprofessionals. En la meva candidatura, volem parlar de convenis col·lectius, de millorar els serveis a despatxos petits i mitjans, als autònoms, de millorar la bossa de treball.
Crec que l’enfocament ha de ser respecte als advocats novells, per tots aquells companys que comencen sense importar l’edat. I les mesures a aplicar s’han de fer tenint en compte aquesta perspectiva.
Durant la conversa, s’uneix l’Anna Boza (candidata a Vicedegana).
Un dels punts del seu programa que ens sorprèn és sobre la CRAJ. Proposa que la CRAJ ha de col·laborar amb lleialtat, però sabent a qui serveix. Ens ho pot explicar?
Anna Boza (AB): Estar al front de la CRAJ no ha de servir per fer contactes entre jutges i magistrats, sinó per resoldre els problemes dels col·legiats a l’administració de justícia. Nosaltres venim a solucionar problemes per a l’advocacia, no a figurar.
Gonçal Oliveros (GO): L’ICAB ha de ser més combatiu, ha d’actuar com a lobby per defensar a l’advocacia i els seus interessos davant l’administració de justícia.
Per exemple, l’ICAB ha de ser ferm respecte als retards als jutjats. Encara que aquest sigui un tema històric, s’ha de posar solució immediatament. No es pot assumir això amb normalitat.
Un dels temes que més preocupa als implicats en les eleccions és la falta d’assistència a les jornades electorals. A què creus que es deu la desafecció de la major part de l’advocacia barcelonina?
GO: Considero que en època electoral, hi ha un reflex de l’actual situació de desafecció diària cap a l’ICAB.
AB: Hi ha una sensació que l’ICAB no serveix per a res. És una percepció errònia, donat que no és així. L’ICAB ha de ser i és més que un ens administratiu, i per això, l’ICAB ha de tornar a ser un punt de trobada entre els advocats, ha de tornar a sentir-se com la casa de l’advocacia.
En aquest sentit, hem de potenciar l’ICAB com a club, tot potenciant les activitats socials i creant un sentiment de companyerisme a l’advocacia, per així ajudar a tots aquells companys que es troben en situacions desfavorables.
Com es podria impulsar més la participació?
GO: Fent un col·legi més útil. Com? Defensant els nostres interessos individuals i col·lectius, combatent de manera efectiva els principals problemes de la professió.
Hem d’acabar amb aquesta sensació de que l’ICAB sempre està governat pels mateixos. S’ha d’acabar amb aquesta certa endogàmia col·legial, que ha arribat al seu cim amb la configuració de la candidatura continuista; s’han reunit a tots els fills de, tots els qui eren o han sigut a l’ICAB.
Vot electrònic?
GO: A favor. Descaradament.
Es podrà impulsar en 4 anys?
GO: He fet consultes i ho podrem dur a terme.
Com creu que s’han de guanyar unes eleccions a l’ICAB?
GO: Mobilitzant als companys i companyes, convencent-los que un altre ICAB es possible. Il·lusionant-los per votar i esperant que no s’equivoquin en la seva elecció.
