“El nostre és un projecte per a tota l’advocacia de Barcelona”

Per A. Salvador.

Entrevista a Mª Eugènia Gay, candidata a Degana de l’ICAB.

Com i quan va sorgir l’idea de presentar-se a la reelecció? 

L’idea sorgeix del propi equip. Durant l’últim any de mandat vam veure que era important per l’ICAB mantenir una estabilitat, una continuïtat en la gestió, en la bona línea que s’havia iniciat.

En Jesús Sánchez i en Joaquim de Miquel van ser qui em van animar d’una manera expressa i insistent a presentar-me en la reelecció.

Una continuïtat renovadora.

Exacte. Vam veure necessari impulsar una renovació de la meitat dels membres de la candidatura, amb companys de diferents sensibilitats col·legials i de diverses especialitats i branques del dret. En cas de ser escollits, cadascun d’ells ja té pensada quina podria ser la seva responsabilitat dins les diferents activitats de l’ICAB.

La nostra és una candidatura molt professionalitzada, amb professionals de primer nivell i amb un projecte per a tota l’advocacia de Barcelona. Volem prioritzar la professionalització de l’ICAB.

Crec que tot programa electoral ha de pretendre protegir els interessos de la professió per sobre de tot, però ha d’haver-hi un plus. Un plus innovador, mes solidari, mes generós, mes transgressor. I així és el nostre programa i el nostre equip.

Un dels seus principals eslògans de campanya és “Promeses complertes”. Quines principals promeses del seu anterior mandat hi destacaria?

Nosaltres destaquem la transparència com l’objectiu principal que ens vam marcar en el seu moment. Hem aconseguit informar trimestralment de totes les despeses de la institució, a la vegada que vam aprovar un codi ètic que va ser pioner a nivell dels col·legis de l’advocacia. És un model que crec que s’hauria d’implementar en la resta de col·legis de l’advocacia.

Un altre dels punts que creiem important era el de fomentar la formació, a nivell de qualitat i volum. Creiem que una advocacia ben formada dignifica la professió i l’ICAB ha de ser capaç de garantir aquesta formació de qualitat.

A continuació, destacaria la importància de posar el dret de defensa en el centre. Hem treballat incansablement per garantir el dret de defensa respecte a l’exercici dels companys i companyes en el seu dia a dia; defensant-los davant tota l’administració en el seu conjunt.

Una altra de les fites que destacaria es l’abanderament per la igualtat, pel dret a la igualtat. En el sentit més ampli de la paraula, no només en el si de la professió. Hem treballat molt per combatre l’escletxa salarial i el sostre de vidre, per reivindicar la paritat i mesures oportunes per aconseguir una conciliació efectiva.

Finalment, hem aconseguit impulsar una relació molt estreta i fluida amb el Tribunal Superior de Justícia que ha permès l’aprovació del protocol de suspensió de judicis i actes judicials per causa de maternitat i paternitat, ampliat a causa de defunció, matrimoni i casos de covid. Desprès també ha permès la redacció de la Guia de bones practiques d’escrits judicials, el qual ha ajudat a una millor eficiència i eficàcia processal.

I quins reptes o promeses han quedat pendents?

Com a repte pendent teníem el vot electrònic. Desprès d’encarregar un informe al respecte, vam poder comprovar com encara no hi havia cap software que pugues garantir el secret del vot. En unes eleccions el vot és totalment secret i no es podia garantir aquest caràcter de secret.

Més reptes?

Crec que la majoria de reptes que ens vam plantejar, més o menys, van quedar assolits satisfactòriament, però encara es poden millorar.

El nostre programa és de perfeccionament continu. Com més experiència es té en la gestió d’una institució, més possibilitats es tenen de millorar aquesta gestió i la prestació de serveis que s’ofereixen als col·legiats.

Quins reptes tenim de futur? Millorar i perfeccionar el que venim fent fins ara.

Segons el seu programa, es planteja donar més protagonisme als joves i als més sèniors. Com i perquè? 

Creiem que el paper dels joves en l’advocacia és importantissim. Creiem que s’ha de donar la llibertat i independència que l’advocacia jove es mereix com a grup.

Després de l’experiència d’aquests quatre anys on s’ha convidat al President de l’advocacia jove a algunes reunions de Junta de Govern, creiem que s’ha de donar un pas més. S’ha d’integrar al President del GAJ a les reunions de la Junta de Govern, per tal de poder comptar amb la seva veu. Hem d’integrar els joves en l’equip i fer-los partícips. D’aquesta manera, seguirem treballant en aportar major transparència, tot adoptant un esperit més col·laboratiu i participatiu.

En aquest sentit, apuntar que un dels objectius que ens vam plantejar va ser fer un col·legi més obert i més proper. Per exemple, en les activitats formatives, es va aconseguir un índex de participació molt massiu. I he de dir, que no hi ha major satisfacció que veure, setmana rere setmana, les cues als ascensors per assistir a les formacions que s’organitzen.

I respecte als més sèniors?

Pel que fa als nostres companys més sèniors vam aconseguir que tinguessin un espai propi al Palauet Casades, on poguessin organitzar les seves pròpies activitats. Creiem que hem aconseguit fer-los sentir molt integrats a l’ICAB, aconseguint una col·laboració molt estreta i activa amb tots ells.

Per altra banda, crec que l’experiència dels més grans pot ajudar als més joves. Per això volem consolidar l’Acadèmia de Mentoring.

Una de les propostes que reivindica és l’aposta per una advocacia amb un esperit més social. Com pretén enfocar-ho? 

En primer lloc, pretenem crear un Observatori del Dret de les Persones. Creiem que l’advocacia s’ha d’implicar en l’estudi i l’anàlisi d’aquests drets. Hem de fer-hi més, com a advocats i membres de la societat civil. Aquest Observatori anirà molt relacionat amb l’Observatori de l’insolvència Personal, a través del qual volem donar a conèixer la normativa a la ciutadania, tot promovent la formació dels companys i companyes.

Aquests dos observatoris estan molt vinculats, també, amb la nostra ambició de convertir Barcelona en un Clúster d’Investigació del Dret. Tota la nostra feina fins al dia d’avui ens ha permès, conjuntament amb professionals de primer nivell, reflexionar sobre temes en concret respecte els quals resulta important investigar. Ara volem donar un pas més endavant, un pas europeista, ambiciós, que serveixi d’engranatge entre la societat civil i els poders públics.

Un dels èxits rotunds d’aquest últim any de mandat ha sigut la formació.

Creiem que l’aposta per una formació de qualitat a l’abast de tots els companys ha sigut un gran èxit. Per això, continuarem apostant per impulsar més congressos, on puguem seguir aglutinant advocats d’una mateixa pràctica professional.

L’aposta per la formació ens permet, també, fomentar el networking i el companyerisme entre els col·legiats. En els pròxims mesos tenim ideat organitzar congressos sobre la rebus sic stantibus, la segona oportunitat i el crèdit revolving.

Una de les crítiques constants que se li fa és l’excés de personalisme de la figura de la Degana a l’ICAB.

Crec que ha quedat clar que aquest ha sigut un gran equip on tots els membres han pogut liderar les seves comissions o ostentar els seus càrrecs. Companys com en Jesús Sánchez o en Jordi Pina i ara en Joaquim de Miquel, com a vicedegans, també, han tingut una gran visibilitat. Crec que tots han pogut tenir el seu espai i protagonisme.

Fora d’això si que es cert que ha estat estratègic, per part meva, el fet de visibilitzar amb absoluta transparència totes les meves activitats. He informat en totes les meves xarxes de quines són les meves activitats, amb qui em reunia, amb qui em veia, que feia, etc… Hem sigut màxim transparents al respecte.

Crec que la saturació d’informació ha portat a la critica de personalisme. A la critica fàcil. Però, aquí el que hauria de ser criticable és l’immobilisme i l’absència d’activitat.

Un dels grans reptes de l’advocacia és la negociació d’un conveni col·lectiu. Per quins motius no va ser possible impulsar-lo durant el seu primer mandat? Com pretén enfocar-ho ara?

Encara que els sindicats estan molt ben identificats, l’ICAB, com a tal, no pot actuar com a patronal. Això ens porta a la necessitat de trobar un punt d’unió amb la patronal i veure’n la viabilitat.

Així mateix, crec que la precarització de la professió i l’existència de falsos autònoms és un aspecte que s’ha posat sobre la taula, mitjançant articles, conferències, reunions… I hem de seguir insistint amb aquests temes, hem de seguir lluitant contra la uberització de la professió.

No obstant, també és cert, i no ho podem obviar que el nombre d’advocats a l’estat és, potser, tres vegades superior a altres països europeus que ens envolten. La professió també s’ha d’adaptar al mercat i, per això, fa falta una feina d’investigació i anàlisis al respecte.

Un dels temes que més preocupa als implicats en les eleccions és la falta d’assistència a les jornades electorals. S’ha aconseguit reduir la desafecció dels col·legiats respecte a l’ICAB en els últims anys?

La desafecció es històrica, des del dia de la constitució de l’ICAB; mai ha votat més del 25% de col·legiats i col·legiades. Així mateix, veient aquestes dades, i en tant que la col·legiació es obligatòria, podem establir que molts companys estan contents amb els serveis que l’ICAB els hi presta, independentment de la Junta de Govern que hi hagi.

La col·legiació és obligatòria i veient aquestes dades, podem afirmar que molts companys estan contents amb els serveis que es presten, independentment de la junta que hi hagi.

Així mateix, es necessari apuntar que elecció rere elecció tots els candidats fan l’impossible per mobilitzar el vot, per tal que tothom vingui a votar. I tot els esforços, l’índex de participació no varia.

Per altra banda, hem d’apuntar que a l’ICAB ens trobem per sobre de la mitja de participació amb altres col·legis professionals on la participació mai superar el 20%.

Com creu que s’han de guanyar unes eleccions a l’ICAB?

Amb un bon equip de companys i companyes, amb un programa integrador, professional i d’excel·lència, amb respecte i dignitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.