Redacció.
L’Advocacia clama per la introducció de la clàusula rebus sic stantibus a l’ordenament jurídic. Aquesta és la principal conclusió que s’ha donat a conèixer en el marc del ‘I Congrés sobre la Clàusula Rebus. Nous reptes i plantejaments jurídics’, que s’ha celebrat al llarg de tota la jornada d’avui al Teatre Circo de Marte de La Palma, sota l’organització de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Santa Cruz de La Palma i el Col·legi de la Advocacia de Barcelona (ICAB), a través de l’Institut de Recerca i Innovació Jurídica R+Dret, i gràcies a l’impuls dels seus degans respectius, Juan Antonio Rodríguez Rodríguez, i Jesús M. Sánchez.
El Congrés ha estat inaugurat pel degà de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Santa Cruz de La Palma, Juan Antonio Rodríguez Rodríguez, qui ha afirmat que després de la situació catastròfica que ha patit l’illa de La Palma calia abordar des de l’advocacia mesures per donar resposta jurídica a la ciutadania. D’aquí va sorgir la idea de celebrar el ‘I Congrés de Clàusula Rebus’. I ha afegit que és “essencial la regulació de la ‘clàusula rebus’ ja que és una via que permet un restabliment de l’equilibri de les prestacions contractuals per donar resposta a problemes de la ciutadania ocasionats per situacions excepcionals com la pandèmia i/o l’erupció del volcà , per citar dos exemples”.
A continuació, Rodriguez ha presentat Javier Orduña, exmagistrat de la Sala 1a del Tribunal Suprem i catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, qui ha impartit la conferència inaugural sobre “la clàusula rebus i el principi dels contractes. Els elements impulsors de la rebus”.
A la clausura del Congrés, i a mode de conclusió general, Orduña, ha exposat que “la regulació de la ‘clàusula rebus’ és la gran assignatura pendent que té el nostre ordenament jurídic, ja que la ciutadania està sent víctima de situacions sense precedents com la pandèmia , l’erupció del volcà Cumbre Vieja, a La Palma, i recentment, la invasió d’Ucraïna. Totes aquestes circumstàncies estan afectant de manera directa la nostra economia. I ha afegit: ” `la clàusula rebus’ és una mutualització de l’impacte de la crisi que afecta les dues parts del contracte. La seva regulació permetria mantenir la relació contractual, les feines i les empreses”.
El ‘I Congrés sobre la Clàusula Rebus’ s’ha estructurat en cinc taules de reflexió i de debat. La primera ha servit per abordar “La futura regulació de la ‘rebus’ (en l’àmbit processal, equilibri contractual, etc.) i el dret de propietat” i ha estat moderada pel degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús M. Sánchez.
Precisament, Sánchez, ha afirmat: “des de l’advocacia de Barcelona i en ple confinament ja vam alertar de la necessitat d’introduir la ‘clàusula rebus’ al nostre ordenament jurídic, ja que és una via per evitar que una part se’n vegi més beneficiada que l’altra, atès que permet que la modificació del contracte per tal que la part que estava aventatjad iguali posicions amb la més perjudicada, a fi d’evitar el que es coneix com una excessiva onerositat, és a dir, que una part es beneficiï respecte de l’altra en circumstàncies imprevistes”.
En aquesta taula hi han intervingut com a ponents Jaume Alonso-Cuevillas, degà emèrit de l’ICAB i catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona; Frederic Adán Doménech, catedràtic de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili i María Aránzazu Calzadilla Medina, professora titular de Dret Civil i degana de la Facultat de Dret de la Universitat de La Laguna.
La segona taula del Congrés ha abordat “Els problemes derivats del canvi de circumstàncies: l’erupció del volcà de La Palma. Nous reptes i plantejaments jurídics”. Han intervingut com a ponents Francisco Palacios Criado, registrador de Santa Cruz e La Palma; Nicolás Quintana Plasencia, notari de l’Il·lustre Col·legi Notarial de les Illes Canàries; Dulce García Cabeza, diputada primera de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Santa Cruz de La Palma; Octavio Gracia Chamorro, advocat i economista; Fernando Clemente Piñana Batista, jutge del Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 2 de Santa Cruz de La Palma. Tots ells, ha estat moderats per M. del Pino López Acosta, vicedegana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Las Palmas.
A la tercera taula s’han tractat els “Aspectes processals de la rebus en l’àmbit jurisdiccional. Arbitratge i ADR”. El diputat de la Junta de Govern de l’ICAB, Frederic Munné Catarina, ha moderat la sessió en què han participat Vicente Perez Daudí, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona; Joan Martínez García, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers; Javier Plaza Penadés, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València i Carmen Pérez Andújar, advocada, árbitre permanent de l’Associació Europea d’Arbitratge i consellera electiva al Consejo General de la Abogacía Española..
La quarta taula titulada “Economia i empresa” ha comptat amb les intervencions de Sébastien Boué, general manager at Melia Hotels International; Alicia Pérez Garnier, vicepresidenta de la Delegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de La Palma; Néstor Ángel González Lorenzo; membre de la Junta Directiva d’ADER i Turisme Rural de Isla Bonita; que han estat moderats per Mª Nayra Castro Pérez, consellera Delegada en matèria d’Hisenda i Recursos Humans de l’Excel·lentíssim Cabildo Insular de La Palma.
A l’última taula, titulada “Cap a una regulació de la clàusula rebus?” José Miguel Jaubert Lorenzo, vicedegà del Col·legi d’Advocats de Santa Cruz de la Palma; i José Manuel Niederleytner García-Lliberós, degà del Col·legi d’Advocats de Santa Cruz de Tenerife, han moderat els ponents d’aquesta sessió: Asier Antona Gómez, senador del PP; Nieves Lady Barreto, diputada del Parlament de Canàries pel Grup Parlamentari Nacionalista Canari i consellera Insular Coalició Canària; Borja Perdomo Hernández, vicepresident, conseller d’Infraestructures i portaveu del PSOE a l’Excelentísimo Cabildo Insular de La Palma.
Sens dubte, la celebració del ‘I Congrés sobre la clàusula rebus’, el primer sobre aquesta matèria que se celebra a Espanya, ha permès complir amb l’objectiu d’abordar els nous reptes i plantejaments jurídics de la seva aplicació i ha estat una excel·lent oportunitat per a què l’advocacia, en particular, i la ciutadania, en general, coneguin els beneficis que tindria la seva aplicació en cas que s’introdueixi al nostre ordenament jurídic.
