Redacció.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, s’ha reunit a Premià de Mar amb jutges de pau del Maresme, amb l’objectiu de fer front comú davant la nova llei espanyola de mesures d’eficiència processal del servei públic de justícia, que, si s’aprova, suprimirà aquesta figura. En paraules de la consellera, “la figura del jutge de pau no pot deixar d’existir als municipis i a les ciutats més petites”, ja que els seus habitants “no han d’anar al poble del costat o traslladar-se 30km per tenir una oficina de justícia”. Segons Ciuró, els jutges i jutgesses de pau representen un valor fonamental en tant que “promouen la convivència i apropen la ciutadania a la justícia”. La supressió d’aquesta figura representaria, a més, “un problema pel model de justícia de proximitat que defensem”, ha afegit.
D’altra banda la consellera s’ha mostrat molt contundent a l’hora de demanar unió política per fer front comú contra la desaparició dels jutges de pau: “apel·lo a totes les forces polítiques catalanes amb representació a Madrid que votin a favor de mantenir els jutges de pau” perquè “des de Madrid ens diuen com ens hem d’endreçar i d’ordenar però no ens donen els recursos per fer-ho”.
Mocions municipals
Durant la reunió, la titular de Justícia ha explicat als jutges de pau la importància que els diferents municipis consensuïn un únic manifest a favor de la figura del jutge de pau i que s’hi pronunciïn en els plens municipals, via moció o junta de portaveus, per exemple. Es tracta d’un primer pas en aquest front comú entre les administracions locals catalanes i l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i els ha encoratjat a interposar mocions municipals o mocions parlamentàries.
Un dels fronts en què la titular de Justícia s’ha compromès a defensar el paper dels jutges de pau és el Parlament de Catalunya perquè que els jutges de pau ajuden a la convivència en els pobles i ciutats on actuen; a més, eviten que molts problemes entre veïns acabin als jutjats.
D’altra banda, el Departament de Justícia buscarà el màxim suport dels grups parlamentaris a través d’una moció parlamentària, amb l’objectiu de consensuar una esmena que tingui prou suport i força per presentar-la al Congrés dels Diputats. La solució definitiva passa per presentar una esmena concreta al Congrés, que haurà de ser votada pels grups parlamentaris a Madrid.
La d’avui és la tercera trobada de la consellera de Justícia amb jutges de pau de Catalunya, després de les de la Conca de Barberà i de Girona, i està previst continuar fent-ne per comarques, abans del dia 20 de juny, que és la data en què previsiblement s’acaba el termini per a les esmenes al Congrés espanyol. La propera serà demà divendres, a Sant Climent de Llobregat, amb els jutges de pau de la comarca del Baix Llobregat.
Jutges de pau del Maresme en xifres
Al Maresme hi ha 28 jutges de pau en actiu, 12 dels quals pertanyen al partit judicial d’Arenys de Mar i 16 al de Mataró. Hi ha una Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau, amb seu a Arenys de Munt. Al Maresme hi ha un total de 16 jutjats de pau amb plantilla pròpia (45 persones): 17 secretaris, 6 gestors, 5 tramitadors i 17 ’auxilis judicials.
Els jutjats de pau del Maresme donen servei a més de 303.000 habitants de 28 poblacions. La seva activitat judicial arriba a més de 62.000 actuacions durant l’any 2021, entre certificats, inscripcions al registre civil, exhorts de l’àmbit civil i penal, actes de conciliació, etc.
Els jutjats de pau, justícia de proximitat
Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania amb actuacions basades sobretot en la mediació.
Els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país i són escollits pel ple municipal.
Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de registre civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts), ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.
