Redacció.
El Govern distingeix l’Associació Catalana en Pro de la Justícia amb el Premi Justícia 2022, la més alta distinció que atorga la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. El Departament de Justícia, Drets i Memòria justifica el reconeixement del jutge de pau, una figura que representa la justícia de proximitat i que, com a mediador, fa efectiva la conciliació i permet que moltes vegades no s’hagi d’arribar als jutjats, la qual cosa contribueix a descongestionar l’Administració de justícia. La distinció respon també a l’aposta per la mediació i la resolució alternativa de conflictes de la conselleria.
El Decret de concessió del Premi destaca que els jutjats de pau són una peça clau per al desenvolupament de la justícia social i de proximitat a Catalunya.
El premi serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, dilluns 23 de gener, al Palau de la Generalitat. A banda, també es lliuren diverses distincions a professionals pel seus serveis a la justícia.
Medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia
José Manuel del Amo Sánchez. Medalla d’Honor a la trajectòria professional. Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, actualment és el president de la Secció Sisena de l’Audiència de Barcelona. Va ser secretari del Jutjat núm. 2 de Manresa i titular del Jutjat núm. 1 de Manresa, i va exercir com a magistrat a la Secció Novena de l’Audiència de Barcelona. Va participar activament en el Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials, una iniciativa pionera de foment del català als jutjats. L’any 2003, amb l’ascens a magistrat, va prendre possessió com a titular del Jutjat de Primera Instancia i Instrucció núm.1 de Manresa, òrgan que també formà part de l’esmentat Pla pilot. És ponent de diverses activitats formatives a l’Escola Judicial i al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, Drets i Memòria. El 2013 va rebre el Premi Agustí Juandó i Royo, per la seva valuosa contribució al foment de l’ús del català a jutjats i tribunals, i el 2018, la Creu de Sant Raimon de Penyafort.
M. Carmen Gete-Alonso i Calera. Medalla d’Honor per serveis excepcionals a la justícia. Ha intervingut en l’elaboració de textos legals de diferents lleis del Codi civil de Catalunya. Jurista i primera dona catedràtica de Dret Civil de Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1982. Ha estat directora del Departament de Dret Privat de la UAB; cofundadora del Movimiento Carmona para la Feminización del Derecho Privado; membre del grup interuniversitari Actualitza, per a l’actualització del dret privat, i presidenta de la Secció de Persona i Família de la Comissió de Codificació, des de 2018 fins ara. Ha rebut diferents premis i guardons; els més significatius, el XII Premi Miquel Casals Colldecarrera, pel projecte de recerca sobre l’àmbit del dret privat propi dels Països Catalans “Codi civil de Catalunya. Jurisprudència sistematitzada” (2017), i el Premi Puig Salellas 2020, que li va atorgar el Col·legi Notarial de Catalunya.
Lluïsa Puig Bausili. Medalla d’Honor per serveis excepcionals a la justícia, per la trajectòria exemplar de 43 anys com a metgessa forense a Catalunya i, molt especialment, perquè ha estat mestra de moltes promocions de metges forenses. És llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, l’any 1978, i doctora en Medicina per la mateixa universitat, l’any 1981. És també diplomada en Psiquiatria, especialista en Medicina del Treball, especialista en Medicina Legal i Forense i màster en Valoració del Dany Corporal. És metgessa forense des de l’any 1979. Va començar la trajectòria professional als jutjats de l’Hospitalet de Llobregat i després es va incorporar als jutjats de Barcelona, on exerceix actualment. Va ser metgessa forense degana de Barcelona durant deu anys i cap de la secció de Valoració del Dany Corporal de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, des de l’any 2005.
Montserrat Bastit Vallmajor. Medalla d’Honor per serveis excepcionals a la justícia, per la seva trajectòria com a jutgessa de menors i la seva contribució a la recerca de solucions per evitar que reincideixin i per reeducar en interès del menor. Magistrada titular del Jutjat de Menors de Girona des del gener de 2011, va accedir a la carrera judicial per oposició l’any 1987, i va ser destinada aleshores al Jutjat de Districte de Girona i al Tribunal Tutelar de Menors de Girona. En ascendir a la categoria de magistrada, va ser destinada a Badalona. Criminòloga i especialista en menors, es va incorporar al Jutjat de Menors de Girona, en una primera etapa, entre 1990 i 1993, especialment convulsa en termes de seguretat jurídica, per tal com s’acabava de derogar la Llei dels tribunals tutelars de menors, i l’aleshores nova legislació, la Llei orgànica 4/1992, de 5 de juny, sobre reforma de la Llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors, tenia buits legals importants
Mencions honorífiques
Consell de Col·legis de Procuradors de Tribunals de Catalunya. Des de 1983, és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que representa i defensa la procura, d’acord amb els interessos i les necessitats de la societat en relació amb l’exercici de la professió de procurador dels tribunals. Agrupa els nou col·legis de procuradors de Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Terrassa i Tortosa. Aquests col·legis representen més de mil professionals col·legiats, d’un àmbit territorial que comprèn 41 partits judicials de tot Catalunya.
Julia Latorre Mingrat. Advocada, primera dona fiscal d’Espanya, primera degana d’un col·legi d’advocats d’Espanya ‒el Col·legi d’Advocats de Sant Feliu de Llobregat, entre 1986 i 1997‒ i primera consellera del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Comissió de Llengua del CICAC, per la seva defensa històrica de la llengua catalana en l’àmbit jurídic i la creació del portal Compendium ‒que ha aconseguit aglutinar un nombre d’entitats important al voltant del projecte per afavorir l’ús del català a la justícia‒ i pel suport que facilita als advocats en la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania en l’àmbit judicial.
José Francisco Escudero, per la seva col·laboració i implicació en el bon funcionament de l’Administració de justícia a les comarques gironines i, molt específicament, per haver impulsat als jutjats de la Bisbal d’Empordà la implantació d’un nou model d’oficina d’atenció al ciutadà, en què prima l’atenció per sobre de la informació. Aquest model és una prova pilot que recentment també s’ha implantat als jutjats de Blanes i que la Direcció General de Modernització de l’Administració de Justícia vol estendre a la resta de Catalunya. És llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Dret del Treball. Ha exercit com a secretari judicial als jutjats de primera instància i instrucció núm. 5 de Vilanova i la Geltrú i La Roda (Albacete), i al Jutjat Social núm. 2 de Girona. Ha estat lletrat de l’Administració de justícia a la Unitat Processal de Suport Directe Social núm. 2 de Girona i cap de la Secció Social i Contenciosa Administrativa del Servei Comú d’Execució Social de Girona. Actualment, és secretari coordinador provincial de Girona, des de 2017. Entre d’altres, ha rebut el Premi a la Qualitat de la Justícia 2009, del Consell General del Poder Judicial, i el Primer Premi Justiforum 1994, del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, destinat a magistrats, jutges, fiscals, secretaris judicials i altres professionals del dret.
ÀgoraJudicial. És una associació professional de jutges que es constitueix com a espai de reflexió i treball per defensar la legitimitat democràtica del poder judicial i la tutela dels principis democràtics i els drets i interessos legítims de la ciutadania. Té també com a objectius defensar i millorar les condicions professionals i laborals de les persones que la integren. Àgora Judicial aposta per uns jutges formats, que coneguin la realitat social, que formin part de la societat en la qual porten a terme la seva funció i que aquesta societat els reconegui com a propis. L’entitat articula espais de reflexió, crítica i denúncia en relació amb les situacions concretes en què es produeixen o es poden produir restriccions o violacions de drets socials. Defensa la independència del poder judicial.
