Redacció.
El TJUE, a través de la sentència de 12 de desembre de 2024, assumpte C-300/23, ha resolt la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de 1a Instància número 8 de Sant Sebastià, que tanca el cercle sobre el control de transparència en els préstecs hipotecaris referenciats amb l’índex IRPH i aboca a l’abusivitat de la clàusula IRPH.
En aquest context, el Govern hauria d’afrontar amb caràcter d’urgència una reforma legislativa de la Disposició quinzena de la Llei 14/2023, afirma el degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús M. Sánchez. Per això, el degà de l’ICAB incideix en què cal trobar una solució efectiva a les clàusules IRPH mitjançant una iniciativa legislativa, evitant que els afectats per aquestes clàusules acudeixin a la via jurisdiccional, i alerta que “Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més préstecs hipotecaris referenciats per l’índex IRPH, ja que dels més d’un milió d’afectats, set-cents mil s’han registrat al territori català”.
Des de l’ICAB es considera que tota la problemàtica sorgeix perquè l’índex IRPH contenia una TAE –és a dir, un indicador en forma de tant per cent anual que indica el cost efectiu de la hipoteca, incloent-hi el tipus d’interès, així com les despeses i comissions bancàries– i, en incloure’ls, se situa l’operació hipotecària per sobre de la taxa de mercat. Per tant, era imprescindible que el prestatari conegués aquest element essencial, com el preàmbul mateix de la Circular 5/1994 indica.
El degà de l’ICAB afirma que la recent sentència del TJUE, de 12 de desembre de 2024, assumpte C-300/23, pot obrir el camí a un nou tsunami judicial, amb centenars de milers de ciutadans i ciutadanes afectats per l’aplicació de l’índex IRPH, i considera que la solució a aquest problema és legislativa i de voluntat política i no judicial tenint en compte la situació actual dels índexs IRPH i Euríbor (3,50% i 2,40%, respectivament). Davant d’aquesta situació, la Comissió de Normativa ICAB/CICAC ha elaborat una nova proposta legislativa, de supressió de l’IRPH Entitats i de la seva substitució per un altre índex de referència que està entre els índexs crucials de referència a la normativa europea i respon a la realitat del mercat subjecta, com és lògic, a les millores tècniques que es considerin oportunes.
La proposta legislativa de la Comissió de Normativa ICAB/CICAC ha estat remesa als grups parlamentaris de totes les formacions polítiques per a la presa en consideració. Cal recordar que la problemàtica va sorgir com a conseqüència de la crisi financera del 2008, derivat, en molts casos, d’una informació deficient en la comercialització d’aquest índex per als préstecs hipotecaris als quals es va aplicar l’índex IRPH entitats.
