Una de les qüestions històriques i més controvertides jurisprudencialment parlant en l’àmbit del procediment tributari està sent la qüestionable potestat per part de l’Administració Tributària de comprovar i qualificar magnituds amb transcendència tributària en exercicis no prescrits encara que amb origen en exercicis prescrits. És el cas de les bases imposables negatives i altres crèdits fiscals generats en l’Impost de societats que poden tenir un període d’aplicació superior a 4 exercicis en cas d’insuficiència de base o quota.
La figura de la prescripció dóna seguretat jurídica al procés, pero sabem com funciona? Quan i perquè ‘caduca’ el nostre dret a exercir mesures legals?
Per Pilar Hernández