“Col·lapse”, així és com la Comissió Interassociativa, que reuneix les associacions de jutges i fiscals a l’Estat, defineix la situació de la Justícia espanyola. De fet, informes oficials del Consell d’Europa situen la ràtio de jutges a Espanya molt per sota de la mitjana europea, a nivells de Turquia i Azerbaidjan: hi ha deu jutges per cada 100.000 habitants, mentre que a Europa la mitjana és de vint. Si tenim en compte la càrrega de treball suportada, però, Espanya se situa en les primeres posicions.
Si bé aquesta és una situació que fa temps que afecta l’Administració de Justícia, l’augment de la litigiositat a causa de la crisi econòmica i la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que vol dur a terme el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, han caldejat encara més els ànims.
I és que una de les mesures que preveu aquesta reforma és la reducció de la figura del jutge substitut. Si a més tenim en compte que durant el 2012 es van congelar les oposicions per a jutges i fiscals i que per a aquest any 2013 només es preveu la convocatòria de cinquanta places entre les dues carreres –segons estableix la disposició catorzena del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel 2013 i tal i com va confirmar el Secretari d’Estat de Justícia, Fernando Román– no és d’estranyar que una de les principals reivindicacions de la Comissió sigui l’increment del nombre de jutges i fiscals.
Tot i les diverses reunions mantingudes amb el Ministeri de Justícia, les diferents Associacions consideren que no s’estan proporcionant solucions adequades pels problemes que presenta l’Administració de Justícia i és per aquest motiu que han decidit prendre mesures.
La primera d’elles, i que s’ha posat en marxa des d’aquest divendres, és la de complir rigorosament les hores d’audiència i tramitar un volum raonable d’assumptes en els jutjats, segons les directrius establertes pel propi Consell General del Poder Judicial sobre la càrrega desitjable que ha d’assignar-se a cada òrgan judicial.
D’aquesta manera, els Jutjats han decidit ajustar l’actuació a l’horari d’audiència, entre 10.00 i 14.00 hores, per tal de demostrar el sobreesforç dut a terme en els últims anys. Ángel Dolado, portaveu del Fòrum Judicial Independent, exemplificava recentment la situació explicant que, tot i que segons el CGPJ els Jutjats Socials poden assumir 800 casos anuals, en l’actualitat s’arriba als 1.600 assumptes.
Aquesta execució minuciosa de l’activitat establerta en un reglament, i el retard que provoca en el servei, es coneix com a vaga de zel i ve regulada per una norma preconstitucional –el Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball– que, curiosament, la considera il·lícita o abusiva, excepte que una prova demostri el contrari.
També s’ha convocat una concentració de jutges i fiscals el dia 23 de novembre davant del Ministeri de Justícia i de les seus judicials de cada província, i no es descarta la convocatòria d’una vaga indefinida si des del Ministeri no es proporciona una resposta que satisfaci les seves demandes.
L’altra cara de la moneda
Milers de persones preparen oposicions cada any aspirant a obtenir un lloc de treball a la funció pública. Alguns ho fan per vocació i altres intentant trobar estabilitat dins del precari marc laboral existent en l’actualitat.
Es requereix molta preparació per assolir l’exigent nivell que es demana per aprovar els diferents exàmens. Esforç, dedicació, sacrifici i tenacitat per superar les constants barreres que els opositors troben al seu pas. Moltes hores d’estudi, dies i anys.
Memoritzar al peu de la lletra més de 350 temes. Una hora per recitar cinc d’ells escollits a l’atzar, davant d’un Tribunal. No un cop, sinó dos. I això desprès d’haver superat prèviament un examen tipus test. No és fàcil, no: els opositors viuen per estudiar i durant una mitjana de cinc anys –tot i que és habitual que siguin més– estudiar és tota la seva vida.
Com explicava l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria en un comunicat, “el cos d’opositors no es pot improvisar”. Per aquest motiu és preocupant que molts d’ells, amb molts anys de formació a les seves esquenes, estiguin decidint abandonar definitivament els seus estudis veient un context cada vegada més difícil i que no es prenen mesures que facin pensar que millorarà.
La situació que pateixen els Tribunals demostra que són necessaris professionals ben formats que entrin a l’Administració de Justícia perquè aquesta pugui funcionar de forma més eficient i eficaç. Quan per fi se’ls vulgui donar cabuda, caldrà veure si els opositors han continuat esperant o s’ha de començar des de zero. Perquè si ja no estan, la Justícia tindrà un altra gran problema.
2 comments