Prou taxes judicials!

El passat dilluns dia 12 de novembre, l‘Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona va realitzar una concentració silenciosa per denunciar l’establiment de les taxes judicials que pretén aprovar el Govern central en els propers dies. Aquesta concentració significa el punt final al seguit d’actes que s’han realitzat des del sector dels juristes en contra del projecte de llei impulsat pel Ministerio de Justicia.

Durant la concentració, Pedro L. Yúfera, degà de l’ICAB, abans de  llegir el manifest va tenir temps per fer una crítica en clau política, tot recordant els últims desafortunats successos amb els desnonaments. Va denunciar que en temes d’aprovació de lleis on s’augmenten les imposicions, com ara les taxes judicials, es treballa amb molta més celeritat que no pas amb temes de caire social (posteriorment, recordà que l’ICAB  ja havia presentat una proposta de modificació de la llei hipotecària feia 2 anys).

El manifest s’expressà en 5 punts amb els motius del rebuig a aquesta mesura que el Govern vol adoptar sota la justificació de que servirà per disminuir el col·lapse actual del sector.
Primerament, es van reclamar alternatives per alleugerir els procediments judicials que es pot crear una inseguretat jurídica vers els ciutadans que poden veure com els processos s’allarguen massa en el temps produint sentències ineficaces tot i que siguin d’acord amb el dret. En segon lloc, va quedar clar que imposar taxes judicials només podrà vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva ja que podrà tirar enrere a persones que necessitin fer ús dels jutjats. Així doncs, en comptes de ser una solució, aquestes taxes poden generar nous problemes. En aquesta mateixa línia, el tercer apartat del manifest feia referència al rebuig dels advocats a una justícia de rics i pobres, que s’augura com a conseqüència immediata de la imposició tributaria. En quart lloc, i parlant ja en clau catalana, es va fer esment a la llei de taxes catalana que ja s’ha aprovat de manera que ens trobaríem en un cas de doble imposició ja que pel mateix supòsit de fet els catalans haurien d’afrontar un doble pagament de taxes (unes a la Generalitat i les altres al Govern central). Per últim, com no podia ser d’altra manera, el manifest finalitzava amb una clara petició al Govern central a retirar aquest projecte de llei.

Després de la concentració, Yúfera va dedicar uns minuts a la premsa en els que va aprofitar per exemplificar, clarificar i advertir de les conseqüències a llarg termini que poden tenir aquests tipus de taxes judicials. Per una banda, va declarar que només s’aconseguirà que la classe mitjana es distancii de la justícia com a mitjà per resoldre els seus problemes ja que en alguns casos la imposició taxativa superarà el mateix import que es pretén reclamar a un tercer, generant així situacions d’abús permanent contra les que no s’hi podrà fer res per via judicial. A més, va afirmar que també es podia veure en perill el sistema de recursos ja que tenint en compte que el 42% de sentències són revocades, si la taxa a pagar és elevada, això farà reduir l’ús d’aquest dret. Pel que fa a la doble imposició, el degà també va voler fer referència a que algunes de les taxes a nivell estatal afecten a competències catalanes, tot un error del legislador estatal que no ha de passar-se per alt.
Finalment, va reclamar que es fessin servir altres mitjans (com ara l’ús de les noves tecnologies o la potenciació de l’arbitratge) per accelerar la justícia com fa anys ja que es demana.