Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

“Internet està canviant el món de l’advocacia”

Per Alexander Salvador.
Barcelona.
 

Dia de molta pluja a Barcelona, enfilo Passeig de Gracia i tombo a mà esquerra direcció Francesc Macià. Avui em reuneixo amb Jordi Estalella, he escoltat i llegit meravelles d’ell. Pioner en la formació en personal skills a advocats, consultor de firmes jurídiques, escriptor… És soci al despatx Codina-Cavestany-Canalda i professor universitari, ara a més es dedica a estudiar el impacte de les noves tecnologies en el món dels advocats. Vull que m’expliqui que està passant, que és tot aquest rebombori que hi ha als despatxos amb això de les xarxes socials, que és això de que els advocats estrella abandonen els grans despatxos i creen els seus propis. I que hi té a veure internet en tot això. Despatxos virtuals? Vull que m’expliqui la seva història i quina serà la nostre en uns quants anys. Ell és un emprenedor d’aquests que ja fa temps que volten pel món, un emprenedor jurídic, un advocat que fa més que resoldre problemes. Està canviant amb la seva feina el sector legal.

Comencem pel que ha vingut. Acabes el postgrau i a l’any et llances a crear el teu propi despatx. Com hi vas arribar?

Quan vaig acabar Dret i me’n vaig anar a fer pràctiques amb un professor meu. Hi vaig realitzar una passantia, sense cobrar res, però, em va prometre que m’ensenyaria i realment em va ensenyar. Quan acabo la passantia decideixo quedar-me amb ell, però a més fundo un despatx a Badalona. I mentrestant estic a Badalona on tinc el meu despatx i a Barcelona d’associat, tocant temes de civil i penal amb en Vladimir Lamsdorff, el meu professor.

I que et va portar a fundar el teu propi despatx?

Dues coses bàsiques. La independència que et dona tenir un despatx i la necessitat de crear. Impuls creatiu. Tenia molt interès en crear algo, en tenir algo i veure com funcionava. Sempre he tingut interès en el món del marketing, el management, la direcció… No tant en la direcció en si mateixa, més en la teoria del líder. Impuls creatiu i la necessitat de saber    que puc generar els meus propis ingressos.

I d’advocat civilista-penalista a consultor d’advocats?

Des de petit vaig estar molt interessant en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals i de la comunicació. Tot el que era la persuasió, la intel·ligència… Tot això ho vaig cultivant, sempre ho he estat cultivant i ja quan estic exercint d’advocat, la connexió resulta molt fàcil. El pont està traçat. Com aplicar tot el que m’havia estat il·lusionant, havia estat estudiant i practicant al Dret? Aquí neix la connexió amb la comunicació i la persuasió amb el món del Dret. Que faig? Començo a redactar articles, dissenyo cursos específics per advocats…

Et consideres autodidacte?

Absolutament. M’he format perquè això sempre dona unes perspectives interessants, però, tot allò que puc fer jo, ho faig per mi mateix. Per una senzilla raó: M’agrada la investigació, d’alguna manera em sento més lliure si ho faig jo. Però, sempre utilitzant models de referència. Com deia Aristòtil: “Soy un pensador a hombros de un gigante”. Intento veure qui són els millors en un sector i començo a estudiar com ho estan fent, com es pot millorar… Les idees al final són acumulatives.

I d’aquí a formació.

Començo a fer la formació, començant pel Col·legi d’Advocats de Tarragona, i hi ha demanda, perquè no sabia fet res abans. A Espanya només havíem dos persones que ens hi dediquéssim, en aquell moment, i ara hi ha alguns més. I a partir d’aquí hi ha una gran demanda i començo la consultoria, que consisteix bàsicament en la posada en marxa de dues branques; Preparació d’advocats pels Judicis, des d’una vessant més processal. I després amb el temps deriva cap el que seria més despatx; comunicació, publicitat… Un marketing diferent al tradicional. Aquestes són les dues parts de la consultoria que he estat fent fins al 2011. Al 2011 em plantejo un canvi orientat cap a la tecnologia.

Aquest és principalment l’origen de “L’Advocat Eficaç”.

Exacte. No hi havia res al mercat i tenia ganes de fer algo més, sobretot de fer algo que no s’havia fer mai; Un llibre en format autoajuda però enfocat al Dret. Exportar una altre mena de literatura al Dret. I el temps em va donar la raó, perquè ara els grans despatxos, com Cuatrecases, estan adoptant una filosofia de blog, molt senzilla, d’autoajuda, simple, conceptes poc jurídics, més explicatius i didàctics.

I com a docent universitari que ets, per quina raó aquestes personal skills no s’imparteixen a les facultats espanyoles?

Tímidament es va aplicant aquest model educatiu a universitats com a la de les Illes Balears. Alguna universitat comença a fer alguna cosa, però, molt poc. I ho deixen per l’escola de pràctica jurídica. Perquè no es fa a la facultat? La inèrcia és la de memoritzar. Tenim un sistema educatiu basat en la memorització.

L’adequat?

En el primer curs de Dret de Hardvard o Yale, es fan 4 assignatures, de les quals 3 són d’habilitats. Escriptura jurídica, argumentació jurídica i investigació jurídica i bases de dades. Absolutament el contrari. S’ensenya a estructurar la ment per poder després argumentar. A Espanya  es pot memoritzar sense entendre i aprovar la carrera.

I això com es transcriu al món Laboral?

Internet ens demostra que el coneixement està a un click, i el que cada vegada valora més el client és la capacitat de síntesis i d’estructurar ràpidament una estratègia per a resoldre el problema que et presenta. Quelcom que segueix una línea molt diferent a la de la Facultat. Enlloc de cultivar l’esperit crític es cultiven els mètodes de memorització.

Tornem al 2011. Punt d’inflexió. Et comences a centrar més en el impacte de les noves tecnologies en el món dels advocats. Per quina raó?

Efectivament començo a observar, tal com anomenen els americans o canadencs, tota una revolució en el mercat legal a partir d’internet i conseqüentment un canvi d’hàbits que estan adoptant els clients en el moment de buscar advocat. A partir d’aquest moment començo a centrar-me més en el impactes de les noves tecnologies en l’advocacia.

Tanta és la importància de les xarxes socials per a afirmar que estan canviant el món de l’advocacia?

En els propers deu anys veurem molts canvis. Les xarxes socials i internet canviaran tres punts molt importants de la professió; En primer lloc, la producció del servei; La producció del servei actual està basada en la revolució industrial, i fins i tot en la producció en cadena. Tot això canviarà perquè veurem que part de la feina la portaran feta els clients. Clients amb els contractes fets provinents de contractes tipus d’internet que només demanaran la redacció de clàusules especifiques o la seva revisió. En segon lloc, la comunicació; Amb les xarxes socials es poden fer campanyes de publicitat sense quasi cap gran despesa. I finalment, la venta; La venta canviarà, ja no existirà la venta directa, ara la reputació de l’advocat s’haurà de demostrar a les xarxes socials.

Podrà la utilització de les xarxes socials per part dels petits despatxos fer perillar el status quo dels grans?

No exactament. El que passa es que els grans s’estan fixant cada cop més en els petits i mitjans. S’està duent a terme un fenomen molt interessant que és la fugida d’advocats dels grans despatxos per incorporar-se o fundar despatxos petits o mitjans. Petits despatxos amb filosofia de gran despatx i amb eines per captar clients; Internet o les xarxes socials. Els despatxos petits o mitjans es podran així posicionar molt millor que els grans sempre i quan es compleixin dues premisses; Que s’especialitzin molt i que utilitzin adequadament les xarxes socials. Poden igualar pràcticament amb un cost 0 a les estratègies de publicitat dels grans. I això en menys d’un any es pot traduir en beneficis. Internet està canviat completament el món de l’advocacia.

Encara sent així, el model de negoci dels petits i mitjans despatx estarà limitat donat la seva alta especialització, mentre que els grans despatxos d’un caràcter més multidisciplinar continuaran hegemònics. Un petit despatx no podrà captar mai com a client a Telefònica o Google.

Tens part de raó. Atenent al que exposes m’agradaria parlar de la entrevista que li vaig fer a en Manuel García Cobaleda, director jurídic de Gas Natural, en raó d’un llibre que estic escrivint. Cobalera m’explicava dues coses; Ells no busquen despatxos grans, sinó, que busquen advocats grans. Advocats que coneguin molt bé el seu negoci i tinguin coneixement jurídics profunds d’aquella matèria. Volen despatxos petits fundats per advocats que venen de despatxos grans. El concepte de reputació està canviant molt, a no ser que sigui necessari un dictamen per justificar davant d’una junta d’accionistes que s’ha pres una decisió en base a un dels millors despatxos, i per tant quedes protegit de les eventualitats de les auditories, etç… La resta, el que és la feina en sí, estan confiant en despatxos petits, això sí, molt especialitzats i que normalment tenen un coneixement de despatx gran, però, amb un preu inferior.

[…] Un altre factor és que les assessories jurídiques estan internalitzant. Perquè? És més important conèixer el negoci que no tenir una capacitat jurídica o un coneixement jurídic profund d’allò. Aquest advocat serà més ràpid, més eficient. Amb poques instruccions, ja té l’idea del que s’ha de fer.

Quin serà aleshores el panorama a nivell de despatx que preveus?

Grans despatxos com Garrigues sempre seguiran existint, l’únic que s’aniran concentrant, hi hauran tres o quatre grans despatxos, hi hauran més despatxos internacionals, els quals donaran la possibilitat als inversos d’internacionalitzar-se. Aquesta és una gran diferència entre petits i mitjans despatxos respecte dels grans. Encara que el concepte d’internacional també està mutant. Un despatx que estigui a internet ja pot atendre a un client a Shangay o Hong-Kong a través de la xarxa. Hi continuaran havent despatxos amb un gran volum d’advocats, encara que cada vegada estan reduint més aquest volum, no per la crisis, sinó donat que s’estan automatitzant processos, aquestes estructures són cada vegada més insostenibles, els clients són molt més infidels respecte al preu…

L’advocat del futur?

El que reunirà tres factors; En primer lloc, el domini i l’accés a les noves tecnologies. En segon lloc, el coneixement del negoci del client, cada vegada servirà menys que tinguis coneixement jurídics i més que tinguis un coneixement profund. del negoci del client. I finalment, el que entengui el món des de la globalitat entenent que són necessàries habilitats diferents a les jurídiques.

El despatx del futur?

Hi hauran tres models de despatx; En primer lloc, el despatx generalista. Seguidament, el despatx virtual, el qual serà un negoci horitzontal amb una estructura física molt escassa amb advocats repartits arreu del món i amb una breu estructura central que unirà la feina de les parts i la vendrà en un pack al client. I finalment el despatx de caire més tradicional, sigui del tamany  que sigui.

I per últim; El client del futur?

Hi hauran també tres models de client. El primer, el client que passarà de confiar en el boca orella a buscar el professional a la xarxa. En segon lloc, el client que passarà directament a buscar el professional a la xarxa i després ratificar-lo amb el boca orella. I finalment el client que confiarà exclusivament amb el que diu la xarxa per trobar el seu advocat més adient.

    4 Responses to “Internet està canviant el món de l’advocacia”

    1. Pingback: Las 10 Start-Up Jurídicas online del momento en España | El Jurista

    2. Pingback: Les 10 Start-Up Jurídiques online del moment a Espanya | El Jurista

    3. Pingback: ¿Derecho e Internet: Cómo se están interrelacionando? | El Jurista

    4. Pingback: Dret i Internet: Com s'estan interrelacionant? A debat | El Jurista

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *