Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Injúries, amenaces o apologia del delicte?

Per Marc Carayol
Palma de Mallorca,
Traduït per Irene Berlanche
 

Com sabem, avui dia, a través d’internet i les xarxes socials podem expressar les nostres idees, pensaments, sentiments, entre altres coses, ja sigui dirigit a un grup tancat d’usuaris amb un accés privilegiat a la nostra informació, o de forma totalment pública.

Moltes vegades, i sense adonar-nos de la repercussió que pot arribar a tenir, molts de nosaltres publiquem a la xarxa comentaris, articles, vídeos o qualsevol tipus de document, que pot ofendre a una o diverses persones. Per exemple, aquesta pràctica és molt comuna en els comentaris a vídeos de Youtube.

marc

Doncs bé, últimament aquest tipus de publicacions ofensives ha tingut molta transcendència, fins al punt d’arribar a constituir un delicte. Sense anar més lluny, aquests darrers dies un jove de 19 anys va ser arrestat per “insults i amenaces” via Twitter relacionats amb el crim que va acabar amb la vida de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco.

Arribats a aquest punt, resultaria interessant analitzar si aquests comentaris poden, efectivament, inserir-se dins l’àmbit de l’aplicació dels delictes anteriorment anomenats, és a dir, les injúries (art. 208 i següents del Codi Penal) i les amenaces (art. 169 i següents del Codi Penal).

En primer lloc, hem d’assentar quines són les conductes previstes en els preceptes anteriorment citats.

Així, l’article 208 CP diu que, “És injúria l’acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació”.

Per una altra banda, l’article 169 diu, “El qui amenaci una altra persona de causar a ella, a la seva família o a altres persones amb les quals estigui íntimament vinculada un mal que constitueixi delictes d’homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat, tortures i contra la integritat moral, la llibertat sexual, la intimitat, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, ha de ser castigat […]”.

Un cop s’han vist tots dos preceptes, podem centrar la nostra atenció en el suposat de la presidenta de la Diputació de Lleó. En aquest cas, l’arrest del jove es va produir per la publicació de nombrosos missatges que mostren la “conformitat” del noi amb el crim de Lleó i que animen a la reiteració d’aquesta conducta delictiva. Aquests van ser alguns dels comentaris:

“Així es fa, hòstia”; “A matar-los a tots”; “Més trets al cap dels del PP”; “Isabel CarrasKO”.

La qüestió és, són aquests comentaris constitutius de delicte, d’injúries o d’amenaces?

Comparant els comentaris esgrimits pel noi arrestat amb les conductes descrites als articles 169 i 208 del Codi Penal, podem advertir que aquests comentaris no encaixen en cap d’ells, ja que, per una banda, no es tracta de cap insult pròpiament dit, doncs un insult, diu la doctrina: “és dirigir a algú expressions ofensives, i ve circumscrit a l’ús d’un terme, un adjectiu o un substantiu adjectivat, d’ús comú, breu, de forma verbal o escrita, que té un comú denominador en el caràcter d’ofensiu, vilipendiant, contrari a la dignitat de les persones o agressiu contra l’honor globalment concebut”, per la qual cosa, en aquest cas, no s’hauria de considerar aquesta conducta com una injúria, i, per una altra banda, no amenaça amb realitzar directament cap acte constitutiu d’algun dels delictes que enumera l’article 169 del Codi Penal.

Més aviat es podria dir que aquesta conducta encaixa millor amb la prevista a l’article 18.1 paràgraf 2on del Codi Penal, que descriu la figura de l’“apologia”. Segons aquest precepte, “És apologia, a l’efecte d’aquest Codi, exposar, davant una concurrència de persones o per qualsevol mitjà de difusió, idees o doctrines que exalcin el crim o n’enalteixin l’autor […]”.

Per tant, es tracta de l’anomenada apologia del delicte, la conducta típica de la qual n’és la provocació. Per tal d’acomplir-la, la doctrina ha assenyalat una sèrie de requisits:

1) ha de constituir una incitació directa a cometre un delicte concret;

2) ha de ser idònia per fer sorgir la resolució delictiva, que es realitzarà a través de l’exposició d’idees o doctrines que enalteixin el crim o enalteixin el seu autor;

3) s’ha de fer pública, per qualsevol medi de difusió.

Un cop vistos aquests requisits, podríem dir que en aquest cas concorren tots ells, per la qual cosa podria descartar-se la submissió de la conducta descrita en els delictes d’injúries i amenaces i tipificar-lo, en canvi, com una apologia del delicte, consistent a enaltir el crim i els seus autors. A més a més, l’article 18.1 paràgraf 2on in fine diu, “L’apologia només és delictiva com a forma de provocació i si per la seva naturalesa i circumstàncies constitueix una incitació directa a cometre un delicte”. Aquesta darrera és una condició que, segons el meu criteri, no suscita cap dubte.

Per tant, i per acabar, podem dir que, a la vista del cas concret de la Presidenta de la Diputació de Lleó, el noi arrestat va publicar uns comentaris a Twitter que aplaudeixen el crim comès (“Així es fa, hòstia”) i animen el seu autor o autors a continuar cometent-los (“A matar-los a tots”). Per tot això, crec que s’hauria d’atendre més a aquesta figura de l’apologia del delicte, poc emprada, però present en el nostre ordenament, o, per una altra banda, crear una nova figura delictiva que s’adapti a la nova realitat tecnològica de les xarxes socials i que castigui aquest tipus de conductes, que, en ocasions, són difícils de subsumir en algun dels tipus delictius previstos al nostre Codi Penal.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *