Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

SONY WARS: El despertar del g4mer

Per Pol Rubio.
Barcelona.

 

Ens han tancat el xiringuito. Això és el que devien pensar els milers de venedors de jocs digitals en veure’ls acompanyats de cadenats arran de l’actualització 2.50 del firmware de la consola PS4. El 26 de març es va acabar l’últim negoci nascut de la indústria del videojoc.

Recapitulem: fa molt temps, en una galàxia gens llunyana, Sony va començar a vendre els jocs que trobàvem als establiments físics en format digital, a través de la plataforma PlayStation Store.

Sony Wars

Des de fa almenys un any i mig es podien comprar, a través de diversos canals, com eBay, comptes a particulars que incloïen la possibilitat de descarregar aquests jocs, també des de PlayStation Store, i a un preu notablement inferior a l’oficial.

No censurada aquesta opció des del començament, i popularment entesa com una escletxa legal de la limitada opció de compartir jocs que Sony havia impulsat, cada vegada més gent hi va confiar i va adquirir o vendre jocs d’aquesta manera, i el que semblava una relació paradigmàtica de win-win va col·lapsar fa poc més d’un mes.

Després de la mencionada actualització del sistema van sorgir forrellats al costat d’un gran percentatge d’aquests jocs, que n’impedien l’accés als compradors, informaven que l’accés només el tenia l’usuari de descàrrega, i enllaçaven a PlayStation Store per tornar-lo a adquirir.

I hi va haver un intens debat a la xarxa.

En l’estudi que enllacem al final, publicat al diari jurídic en línia El Jurista, s’ha recollit una notable quantitat d’aquestes manifestacions a favor i en contra de la mesura.

S’ha contemplat el marc jurídic de la relació entre Sony i l’usuari, format, entre altres, pels termes de servei de SEN, el contracte de llicència de software del sistema PlayStation 4, la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i la Llei de propietat intel·lectual.

S’han presentat diversos arguments, com la discutible afectació econòmica a Sony, la comparativa amb altres sistemes permesos per Sony, la dependència única de la voluntat de Sony en poder i no haver-ho resolt abans, o que tant a nivell legal com contractual el sistema estava prohibit.

I s’han delimitat les responsabilitats jurídiques dels diferents subjectes intervinents, sense oblidar la figura del venedor lucrat.

Però la seva conclusió no deixa de ser sorprenent i extrapolable a qualsevol àmbit, en tant que recorda que al costat dels drets també hi ha els deures, i no es poden exigir els primers si es fa cas omís dels segons.

Pots accedir a l’informe en versió online o en format pdf.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *