Comissió d’investigació de les entitats financeres catalanes

Per Gisela Roig. 

ERC, ICV-EUiA, SI i C’s han presentat la demanda per crear una comissió d’investigació sobre l’actuació i la gestió de les entitats financeres catalanes.

Hi han diversos exemples de comissions d’investigacions creades, algunes de les que possiblement han tingut més ressò en els últims temps han sigut les d’investigació sobre l’incendi forestal d’Horta de Sant Joan l’any 2010 o la de l’esvoranc al barri del Carmel de Barcelona arran de les obres de la línia 9 del metro l’any 2005.

A la demanda es fa pal·lès que el desencadenant d’aquesta situació son les noticies que han aflorat recentment sobre l’afectació dels drets dels consumidors i usuaris d’aquestes entitats pels productes bancaris que oferien. A aquest fet se li suma també, l’eterna demanda social sobre un control de la gestió interna de les entitats financeres que han portat a moltes d’elles a un rescat estatal (o europeu a hores d’ara).

Per tal de crear una comissió d’investigació és necessari, tal i com determina l’article 58.1 del Reglament del Parlament que hi hagi una raó d’interès públic que sigui competència de la Generalitat.

Primerament, pel que fa a la competència aquesta la trobem recollida als articles 120 i 123 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 120 fa referència a la competència compartida amb l’Estat en funció de l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució Espanyola sobre la gestió de les caixes que deixa en mans de la Generalitat els supòsits que es volen investigar. I posteriorment el 123 estableix la competència catalana en matèria de defensa dels consumidors i usuaris.

En segona instància, la raó d’interès públic apel·lable està directament relacionada amb els problemes que han causat als estalviadors aquests productes financers (bàsicament el cas que ha fet més soroll és el de les participacions preferents, però també es pot trobar trobar el d’accions), que es venien de forma massiva als estalviadors com a segurs i a curt termini, quan en realitat, donada la situació actual de crisi han resultat ser exactament el contrari. A tall d’exemple per fer una primera aproximació de l’abast d’aquest problema, alguns economistes com Antón Costas Comesaña, professor d’economia a la Universitat de Barcelona, han apuntat que s’estaven venent productes d’inversió a usuaris que responien a un perfil de productes d’estalvi.

Així doncs, es demana aquesta comissió per tal de poder investigar l’actuació de les caixes i posar remei a aquestes pràctiques que es presumeixen contràries als drets dels consumidors i usuaris. Entre aquests drets afectats, destaca bàsicament la falta d’informació, donat que s’estaven recomanant i venent productes financers amb un alt risc, a estalviadors sense una formació necessària per entendre’n la complexitat i el seu funcionament. Entrant així dins del que molts han considerat una mala praxis.

Partint d’aquesta base els grups parlamentaris abans esmentats han sol·licitat que es constitueixi la comissió. Si els tràmits segueixen el previst es podria crear al juliol i podria començar a actuar a partir de la nova obertura de l’exercici al setembre per tenir les primeres conclusions abans de que s’acabi l’any.

Adjuntada a continuació la proposta de creació d’una comissió d’investigació, en un fitxer pdf. 

Proposta de creació d’una comissió d’investigació

Adjuntat a continuació l’anàlisi d’un dels productes financers portats a terme per les entitats financers causants de la proposta de creació de la comissió d’investigació, les participacions preferents. 

Preferents: un camí sense sortida; L\’anàlisi jurídic de les preferents; Causes de nul·litat per rescindir el contracte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.