Per Jordi Cerdà.
Barcelona.
L’Executiu espanyol aprovà, fa menys d’una setmana, tot un paquet de mesures per controlar el dèficit públic i complir els criteris de disciplina pressupostària establerts per les institucions comunitàries. Dins d’aquest programa d’actuació es troba la reforma de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora del Règim de Bases Locals. Aquesta Proposta de Llei, que fou elaborada aproximadament fa 6 setmanes, per un grup de treball del Ministeri d’Hisenda i Administracions Locals, tracta diversos i heterogenis aspectes.
Un d’aquests primers aspectes és una de les propostes estrella que el President del Govern, Mariano Rajoy, exposà dies enrere al Congrés dels Diputats: la reducció d’un 30% del nombre de regidors a tot l’Estat. Això suposaria, però, modificar l’Art.179 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General; que no serà cap inconvenient pel Govern, que té majoria parlamentària suficient per dur a terme el canvi. Aquesta previsió, però, no s’aplicaria fins el 2015, any en el qual es celebrarien les properes eleccions municipals.
Una altra possible alteració de la norma és la redefinició de les competències dels Ajuntaments, limitant clarament el seu camp d’incidència a favor de les Diputacions Provincials, que s’encarregarien d’exercir les competències d’aquells Ajuntaments de menys de 20.000 habitants que no tinguessin capacitat logística ni paràmetres eficients adients per escometre les funcions que tenen assignades.
També s’ha estat debatent molt sobre la supressió de certs municipis, en benefici de la creació de termes municipals més grans arran la unió de municipis més petits, amb l’objectiu últim de racionalitzar els serveis públics locals i evitar duplicitats de despeses públiques. Aquesta decisió, però, no està exempta de polèmica, ja que els alcaldes dels petits municipis, a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEME), i altres plataformes, mantenen una posició diametralment oposada a la manifestada per l’Executiu.
Per últim, és important recalcar, envers aquest últim punt que hem tractat, que la unificació de municipis no és res nou a l’àmbit europeu. Els països escandinaus, especialment al llarg dels 70, van fer una profunda reforma dels seu teixit local, reduint considerablement el nombre total de pobles; tenint com a referent paradigmàtic Suècia. Tot el contrari que la inèrcia que han agafat durant les dues últimes dècades els països mediterranis, que quan han hagut de fer una intervenció d’aquest tarannà, ho han fet més per imposicions de Brussel·les que no pas per criteris d’economia.
1 comment