Els crims de Ratko Mladic

Per Tomàs Gabriel Garcia Micó.

Barcelona.

En els darrers dies s’ha pogut conèixer de l’inici del judici contra l’ex-cap de l’Estat Major del VRS (Vojska Republike Srpske o Forces Armades dels serbis de Bòsnia) Ratko Mladic, que ostentà aquest càrrec durant la Guerra de Bòsnia (1992- 1995) que tingué lloc a l’actual Bòsnia i Hercegovina i que enfrontà a Croàcia, Bòsnia-Hercegovina, la República Srpska i la Bòsnia Occidental amb intervenció de l’OTAN; per tres causes diferents: genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. En aquest article s’analitzaran tots tres delictes internacionals des de la perspectiva de l’Estatut del Tribunal Penal Internacional pels crims de l’Antiga Iugoslàvia, la norma normarum de l’òrgan del mateix nom.

Ratko Mladic ha estat acusat per les causes anteriorment esmentades a títol de responsable criminal individual, previst a l’article 7.1 que diu que “la persona que planegés, instigués, ordenés, cometés o qualsevol altra ajuda o assistència en la planificació, preparació o execució dels crims referits als articles 2 a 5 del present Estatut, serà responsable individual del crim”; i a títol de responsable criminal superior, títol de responsabilitat expressament previst a l’article 7.3 pel qual s’entén “el fet de que algun dels actes referits als articles 2 a 5 del present Estatut fos comès per un subordinat no deixa indemne al superior de la responsabilitat criminal si conegués o tingués coneixement de que el subordinat fos responsable de cometre dits actes o ho hagués fet concorrent conducta errònia del superior per no haver pres les mesures adequades per a prevenir dits actes o per castigar-los”. En resum, Ratko Mladic ha estat acusat de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat havent-los comès ell mateix i per no haver evitat que els seus subordinats els cometessin.

El genocidi està tipificat a l’article 4 de l’Estatut del Tribunal Penal Internacional pels crims de l’Antiga Iugoslàvia i es defineix (apartat 2 de l’article 4) com “qualsevol acte comès amb la intenció de destruir, en la totalitat o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós; tal com: a) matar membres del grup, b) causar greus lesions psíquiques o físiques als dits membres, c) infringir deliberadament als membres del grup condicions de vida dirigides a causar la seva destrucció física, d) imposar mesures per a evitar naixements en el sí del grup, e) trasllats forçosos de nens entre grups”; altrament, l’apartat 3 del mateix article castiga el genocidi per se i altres actes preparatoris dirigits a executar la dita conducta (“b) conspiració per a cometre genocidi), i també les diverses figures d’autoria i participació als fets (c) incitar, directa o indirectament, al genocidi; d) temptativa de genocidi, e) complicitat al genocidi”).

Els crims de guerra, anomenats segons l’article 3 de l’Estatut com a “violacions de les normes i costums de guerra”, són entesos com actes que comporten la “violació de les normes o costums de guerra. Dites violacions inclouen, però no limiten: a) emprar armes tòxiques o altres que causin patiments innecessaris, b) destrucció de ciutats, pobles o viles, o devastació injustificada d’instal·lacions militars; c) atac, o bombardeig, per qualsevol mitjà, de pobles o ciutats indefenses; d) destrucció d’institucions religioses, caritatives, educatives, artístiques i científiques, monuments històrics o d’art i ciència; e) saqueig de la propietat pública i privada”; aquest article inclou un numerus apertus doncs el propi precepte ens diu que “no limiten”, cosa que significa que les conductes que s’enllisten a les lletres a) a e) són exemples de les conductes que poden ser enteses com a crims de guerra.

Els crims contra la humanitat estan a l’article 5, el qual els defineix com els actes que “siguin comesos en conflicte armat, ja sigui de caràcter intern o internacional, dirigit contra qualsevol població civil: a) assassinat, b) extermini, c) esclavització, d) deportació, e) empresonament, f) tortura, g) violació, h) persecucions, i) altres actes inhumans”.

Una altra qüestió important a destacar és la competència temporal i territorial, és a dir, si el Tribunal Penal Internacional pels crims de l’Antiga Iugoslàvia és el competent tant territorial com temporalment. Per a resoldre aquesta qüestió hem de recórrer a l’article 8 de l’Estatut, segons aquest article “la jurisdicció territorial del Tribunal Internacional s’estendrà sobre tot el territori de l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, incloent la seva terra, el mar i l’aire. La jurisdicció temporal del Tribunal Internacional s’estendrà sobre el període iniciat a l’1 de gener de 1991”, els fets van tenir lloc a Bòsnia-Hercegovina, integrada a l’Antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, entre els anys 1992 i 1995; per tant, tots dos elements, temporal i territorial, concorren.

En definitiva, el Tribunal Penal Internacional pels crims de l’Antiga Iugoslàvia ha reprès una qüestió que es trobava sobre la taula des de fa molts anys i, així doncs, pot mantenir-se arrelat a la consciència de cada ciutadà europeu que els crims comesos durant les guerres que han desolat Europa durant el segle XX no quedaran indemnes i els seus responsables no es sortiran amb la seva; una consciència en la qual ha d’arrelar el sentiment de que la comunitat internacional i els òrgans judicials que la composen no obliden els múltiples crims definits durant molts anys com els més cruels mitjans per a resoldre conflictes geogràfics, culturals, polítics, socials, ètnics, religiosos, econòmics, nacionals, fronterers o històrics.

 

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.