Palma.
Segons el fiscal del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia, Serge Brammertz, “La justícia està sent impartida”. Aquestes declaracions fan referència a l’enjudiciament al llarg dels darrers anys dels crims de lesa humanitat produïts a la guerra dels Balcans entre 1991 i 2001.
El tribunal Penal Internacional per l’Antigua Iugoslàvia és un tribunal ad hoc de la Organització de les Nacions Unides format per 16 jutges nombrats per l´Assemblea General de les Nacions Unides, renovats cada 4 anys. Els 4 tipus de crims que el Tribunal ha perseguit són: La violació greu dels Convenis de Ginebra de 1949, la violació de les lleis o usos de la guerra, el genocidi i els crims de lesa humanitat.
Pareix que la finalitat d’aquest tribunal s´ha complert: L’enjudiciament del líder polític serbobosnià Radovan Karadzic, del serbocroata Goran Hadzic i del exgeneral Rakto Mladic són un exemple de justícia universal i de memòria per a les víctimes del capítol més dramàtic de l’Europa contemporània posterior a la II guerra mundial.
No obstant, la funció del Tribunal ad hoc no tan sols consisteix en l’enjudiciament del crims passats, sinó que també té una funció de fomentar l’enteniment entre les comunitats sèrbia, bosniana, croata i musulmana per prevenir possibles conflictes en el futur. Que la regió de Kosovo s’independitzés de Servia tan sols 7 anys després del final de la guerra de manera pacífica va ser un gran pas en els objectius del Tribunal, i perquè no, també un mèrit, doncs la justícia universal impartida durant els darrers anys també ha ajudat al enteniment de les diferents comunitats que a pesar de que encara avui es troben distanciades, pareix descartada una consecució de successos bèl·lics. L´exercici de memòria i de justícia han ajudat a l´enterrament de rancors entre les diferents comunitats i la set de venjança ha sigut apaivagada ; els crims han sigut jutjats i els seus executors condemnats. El darrer judici va ser el de Rakto Mladic, explicat per Tomàs Gabriel Garcia Micó a l’article “Els crims de Rakto Mladic” del passat 21 de juliol.
És ara quan s´hi haurà de decidir si el Tribunal Penal Internacional per l´antiga Iugoslàvia ha complert les expectatives i si ja és hora de posar punt i final al seu funcionament. Sens dubte, el final de les competències del tribunal had hoc suposaria una gran passa per als països de l´Antigua Iugoslava – Sèrbia, Macedònia, Montenegro, Kosovo, Bòsnia i Eslovènia- , doncs s´entendria que han superat la fase més important del procediment de reconciliació i suposaria que les comunitats protagonistes d´un dels conflictes més vergonyosos del segle XX estan preparades per emprendre el camí pel seu compte.
És aquí on la UE té la darrera paraula. L´adhesió de tots els països de l’antiga Iugoslàvia al projecte europeu seria una gran passa , inclús podria ser la definitiva per la reconciliació i la integració de tots ells sota un mateix projecte comú respectant els principis fonamentals que representa la integració a la UE. Recordem que Eslovènia va ser acceptada l´any 2004 i que Croàcia entrarà a formar part de la UE l´1 de juliol de 2013. Per altra banda, Sèrbia, Macedònia i Montenegro ja són candidats oficials, mentre que Albània ja ha sol·licitat de manera formal el seu ingrés i tant Bòsnia com Kosovo pareix no trigaran gaire a inicià el procediment d´adhesió.
