“La Justícia només la poden pagar els rics” és una de les xacres que s’atribueixen a la Justícia, el seu excessiu cost i, com diu l’article 24 de la Constitució espanyola de 1978, “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui produir-se indefensió”. Així doncs, és necessari garantir que tot ciutadà pugui veure complit aquest Dret Fonamental sotmès a l’empara del Tribunal Constitucional (article 161.1.b), en correlació amb el 53.2 CE) i, per aquesta raó, per a facilitar l’accés als òrgans del Poder Judicial l’article 119 CE ens diu que “la Justícia serà gratuïta quan així ho disposi la Llei, i, en tot cas, respecte d’aquells que acreditin insuficiència de recursos per a litigar”.
L’article 119 CE remet, com s’ha dit anteriorment, a la Llei; aquesta és la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta (d’ara en endavant, LAJG), la seva exposició de motius diu que “la nostra Norma Fonamental dissenya un marc constitucional regulador del dret a la tutela judicial que inclou, per part de l’Estat, una activitat prestacional dirigida a la provisió dels mitjans necessaris per a fer que aquest dret sigui real i efectiu fins i tot quan qui desitgi exercir-lo no disposi de recursos econòmics”.
Les taxes d’accés a les jurisdiccions civil i contenciós-administrativa
Per a poder afirmar si, efectivament, la Justícia té un alt cost és necessari recórrer a les taxes d’accés a les instàncies o recursos judicials i altres serveis judicials; tot això es troba a la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social (d’ara en endavant LMFAOS) per a “permetre una major i més eficaç execució del programa del Govern, en els diferents àmbits en que aquell desenvolupa la seva acció”.
L’article 35 LMFAOS és la previsió legal que, als efectes del present article, és més important; establint-se com a fet imposable “l’exercici de la potestat jurisdiccional, a instància de part, als ordres jurisdiccionals civil i contenciós-administratiu, mitjançant la realització dels següents actes processals: […]” (article 35.U LMFAOS).
L’apartat Sis de l’article 35 LMFAOS introdueix la “determinació de la quota tributària”, clarificant que “serà exigible la quantitat fixa que, en funció de cada classe de procés, es determina a la següent taula”.
En un judici ordinari per la via civil, la imposició de la demanda i la seva celebració ja suposa un cost de 150 €, a tot això sumat que es produeixi una apel·lació (300 €) a segona instància i consegüent cassació o recurs per infracció processal (600 € en ambdós casos) el cost final pot elevar-se fins els 1050 €, a tot això se l’han de sumar els honoraris d’advocats, perits, si n’hi ha; altres formalitats que hagin de celebrar-se, etc. A via contenciós-administrativa tampoc hi ha molts canvis doncs, fins i tot, el cost dels judicis ordinaris són més elevats que en la via civil.
Tot això permet dir que l’accés a la segona instància i al Tribunal Suprem pot ésser excessivament costós per a una persona de classe mitjana o baixa, així que d’aquesta problemàtica és d’on neix la necessitat de l’establiment d’un sistema d’Assistència Jurídica Gratuïta doncs els diners no han de suposar una causa d’indefensió expressament prohibida pel Dret Fonamental a la tutela judicial efectiva consagrat a la nostra Carta Magna.
La LAJG i la proposta de Gallardón
L’article 1 de la LAJG conté l’Objecte de la Llei que és el de “determinar el contingut del dret a l’assistència jurídica gratuïta al que es refereix l’article 119 de la Constitució” afirmant posteriorment que “les disposicions d’aquesta Llei seran d’aplicació general a tot tipus de procediments judicials, fins i tot als recursos d’empara constitucional, […]”. El contingut del dret, esbossat per aquest primer article, es troba àmpliament desenvolupat a l’article 6 de la LAJG i, a mode d’exemple, alguna de les inclusions d’aquest són: […]. 3. Defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador al procediment judicial […]. 6. Assistència pericial gratuïta […]. 7. Obtenció gratuïta de còpies, testimonis, instruments i actes notarials […]. 8. Reducció del 80% dels drets aranzelaris que corresponguin per a l’atorgament d’escriptures públiques […]”.
El més destacable i que està relacionat amb la segona part de l’epígraf, la proposta de Gallardón, és el que diu l’article 3 LAJG en el qual es contenen els requisits bàsics per a l’accés a aquesta condició; sent el més important el primer doncs fa referència a criteris estrictament econòmics i és que la renda del que demana aquest dret no pot superar el doble del salari mínim interprofessional, en el nucli familiar, dins el període d’un any (641,40 €/mes [veure article 1 del Reial Decret 1888/2011, de 30 de desembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a l’any 2012]).
Fins ara i prenent com a referència un indicador similar al del salari mínim interprofessional, l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), la quantitat per sota de la qual ha de trobar-se una persona per a reclamar aquest dret és de 14.190,28 € (sent l’IPREM a l’any 2012 de 621,26 €/mes).
L’actual Ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón, ha demanat que el llindar previst a l’article 3 LAJG creixi del doble del SMI, com fins ara, fins a 2,5 vegades; així garantir que persones que tinguin una renda inferior a 15.975 € pugin reclamar el dret a l’assistència jurídica gratuïta, tot això per a “profunditzar en el caràcter social de la nova norma”.
Amb tot això, el que es pretén és ampliar el nombre de persones que es troben sota l’empara d’aquest beneficiós dret que, encara que no redueix els costos judicials a nivell general, sí permet alleugerir la càrrega de despeses judicials en les que incorren les famílies i les persones més damnificades per l’actual crisi per accedir als Tribunals de Justícia i als Jutjats i, així, facilitar-los l’accés a la Justícia, un dret que tot ciutadà té indiferentment de, principalment, la seva condició social i la seva nacionalitat.
1 comment