A partir del dia dinou d’aquest mes de novembre el pagament de factures per part dels ciutadans a empresaris o professionals, no podran ser fetes en efectiu si el import és de 2.500 euros o quantitat superior o el seu contra valor en moneda estrangera. Una de les primeres qüestions a resoldre és què vol dir pagament en efectiu? Doncs bé, la mateixa llei, molt encertadament, ens remet a Llei 10/2010 de 28 d’abril de prevenció de blanqueig de capitals, que en el seu article 34.2, deixa clar que seran paper moneda, la moneda en metàl·lic i els xecs bancaris al portador. La mateixa llei ja preveu un règim sancionador i estableix que la gestió recaptadora correspondrà a l’Agencia Estatal d’Administració Tributaria; d’aquesta manera, qualsevol autoritat o funcionari, en exercici de les seves funcions, tindrà l’obligació de notificar als òrgans de la AEAT tot coneixement que tingui sobre un pagament superior a 2500€ fet en efectiu, i corresponentment serà d’aplicació la nova normativa a partir de l’esmentat dia 19 de novembre de 2.012, encara que les operacions concertades siguin de data anterior. Encara que una entrega es faci de manera fraccionada, no evitarà l’incompliment.
Tot i això hi una excepció prevista en la mateixa llei, la qual serà de 15.000 euros o el seu contra valor en moneda estrangera quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té domicili fiscal a Espanya i no actua com a professional o empresari.
Aquesta mateixa llei també en modificarà d’altres, per adequar-les a la nova legislació i entrarà en vigor el dia de la seva publicació, és a dir, el 31 d’octubre de 2.012. L’únic article que tindrà una aplicació posterior, 19 de novembre de 2.012, serà l’esmentat article 7 referent al pagament en efectiu. Així doncs, les lleis afectades seran les següents: General Tributaria, art 1; General Pressupostaria, art. 2.; IRPF, Societats, Renda de no Residents i Patrimoni, art. 3; Impost sobre Societats art. 4.; Impost sobre el IVA, art. 5.; Règim Econòmic Fiscal de Canàries, art. 6.; Mercat de Valors. D. F. 1ª i Règim Fiscal de las Cooperatives. D.F. 2ª.
Aquesta modificació normativa representarà un canvi en els hàbits dels ciutadans i professionals en el pagament de les factures en metàl·lic, i també una manera de regularitzar les transaccions econòmiques i l’obligació dels professionals de declarar totes les seves factures. Ja que si l’usuari paga amb xecs nominals o targetes de crèdit, el pagament ja quedarà registrat bancàriament, encara que a l’inrevés potser augmentarà l’augment de treballs que el professional farà sense la seva corresponent factura completament legal. Podríem dir que de mica en mica l’Estat va tancant el cercle per foragitar els professionals “il·legals” i fer augmentar entre la ciutadania la consciència, que la factura legal, amb el seu IVA corresponent, crea també una seguretat de post-venda; ja que si es compra qualsevol utensili o es fa el pagament de qualsevol feina, aquesta factura serà necessària per una possible reclamació en les instàncies superiors. De cara al ciutadà és important remarcar que són infractors tant els que fa el pagament dels diners com el que els rep, així doncs, les dues parts poden ser sancionades.
Article relacionat: La incansable lluita contra el frau fiscal (I)
