El CICAC exigeix la dimissió del ministre de Justícia per la Llei de Taxes.

Pel Consell d’l’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya.
Barcelona.
 

El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, ha acordat exigir la immediata dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per haver promogut la Llei 10/2012, de 20 de novembre, de taxes judicials, ja que suposa una vulneració clara de l’Estat de Dret. L’Advocacia Catalana qualifica la Llei d’inconstitucional i denuncia que suposa un atac sense precedents al dret a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució, un dels drets més fonamentals del ciutadà.

Logotip del CICAC.

Per a l’Advocacia Catalana les noves taxes ‘suposaran una limitació total de l’accés a la justícia’, tal i com ja han denunciat diversos col·lectius, no només de l’àmbit jurídic –com ara jutges, fiscals o procuradors- sinó també associacions de consumidors, que han iniciat una recollida de firmes contra la nova llei de taxes. ‘El ciutadà encara no és de tot conscient de les greus conseqüències que comportarà la nova llei’ destaca el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Pedro L. Yúfera,  per afegir que ‘la gent no s’espera haver de recórrer als jutjats per circumstàncies que encara li han de passar, i als que ja estan immersos en plets no els afecta’. Però haver de pagar 200 euros per poder recórrer contra una multa de trànsit de 150 euros, 350 per demanar la devolució de 10.000 euros invertits en participacions preferents, 165 per exigir 3.000 euros cobrats de manera abusiva pel banc en un crèdit o hipoteca, 300 per reclamar un increment de 100 euros en una pensió d’aliments, 300 per portar als tribunals una asseguradora que es negui a cobrir un sinistre valorat en 2.300 euros, o pagar importants quantitats econòmiques per reclamar indemnitzacions per accidents de trànsit o negligències professionals, són només alguns exemples de les ‘kafkianes’ situacions en què es trobaran els ciutadans per poder tenir accés a la justícia. Per no parlar dels 800 euros que hauran d’assumir com a mínim si la demanda és desestimada i la volen recórrer, sobretot tenint en compte que un 40% de les sentències són revocades en segona instància. Pitjor encara en el cas de les demandes laborals d’invalidesa, on el principi d’igualtat processal es trenca quan al treballador se li exigiran 200 euros per recórrer i en canvi la Seguretat Social estarà exempta.

En tots els casos, a més de les taxes fixes, caldrà afegir-hi un percentatge del 0,5% per a quantitats fins a un milió d’euros i del 0,25% per a quantitats superiors.

La classe mitjana, la més perjudicada

L’argument esgrimit per Ruiz-Gallardón a l’hora de justificar les taxes, que segons el ministre serviran per sufragar la justícia gratuïta, tampoc no convenç a l’Advocacia Catalana, tenint en compte que només els ciutadans que cobrin menys del doble de l’Indicador Públic de Rendes d’Efecte Múltiples (IPREM) –actualment fixat en 532,51 euros al mes- per unitat familiar hi tenen dret. ‘Moltes famílies quedaran excloses de l’accés a la justícia’, adverteix Yúfera, per afegir que aquesta situació provocarà una justícia de dues velocitats: ‘una justícia per a rics i per a pobres i una justícia per a la classe mitjana, que és la gran majoria de la població i que haurà d’assumir unes taxes desproporcionades en relació als seus ingressos’.

D’altra banda, el Consell recorda que, en el cas de Catalunya, el ciutadà també haurà d’assumir les taxes catalanes, la qual cosa encareix encara més la justícia.

2 comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *