Dins del paquet de reformes previstes per aquest primer semestre de 2013, el Govern pretén aprovar una Llei de Serveis Professionals que afectarà, essencialment, a arquitectes, advocats, farmacèutics i enginyers. L’avantprojecte ha estat elaborat per el Ministeri d’Economia i Competitivitat arrel de l’acord del 12 de juliol de 2012 de la Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics.
Fent un breu anàlisi del contingut d’aquest; en primer lloc s’estableix que és una reforma necessària per millorar la competitivitat del 30% aproximadament de treball de formació universitària i obligada per els recomanacions internacionals i comunitàries i el compromís nacional en el Programa Nacional de Reformes.
Es justifica l’establiment d’un nou marc que clarifiqui davant la present regulació excessiva, preconstitucional, conflictiva i sectorial; dicti el marc d’obligacions de col·legiació, diferents segons CCAA; i simplifiqui les reserves d’activitat existents. Aquests dos últims elements es volen reduir a l’estrictament necessari sota un esma liberalitzador.
En les línies bàsiques de la proposta es parla de tres eixos:
1) El principi general de llibertat d’accés i exercici i habilitació única (eficàcia a tot el territori nacional), sota els paràmetres de necessitat, proporcionalitat, i no discriminació.
2) La modernització dels Col·legis professionals.
3) I el manteniment de la protecció d’usuaris i consumidors.
El primer tracta de la reserva d’activitat. En endavant existiran professions no regulades, regulades per llei estatal o autonòmica, i titulades i col·legiades via llei estatal. Dins el conjunt de les corresponents a la competència de l’Estat, trobem quatre professions especialment involucrades. Als arquitectes se’ls elimina la reserva exclusiva de projecció i direcció d’obres, de manera que qualsevol tècnic (arquitecte o enginyer) competent podrà realitzar qualsevol de les funcions, ampliant així la oferta professional. Als farmacèutics se’ls suprimeix la reserva exclusiva de la propietat i manté la de direcció en garantia de la correcta dispensació de medicaments però permetent la inversió de capital privat. I als enginyers se’ls aplica allò explicat per als arquitectes.
Menció apart mereix l’afectació a les professions jurídiques. Es liquida definitivament la incompatibilitat entre l’exercici simultani com a procurador i advocat, una qüestió que ja es permetia en la jurisdicció contenciós-administrativa. Els advocats podran exercir de procuradors sense necessitat de col·legiació com a tals. I es suprimeix l’examen d’Estat habilitant que pretenia la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador.
Sobre el segon eix, implica la modificació de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals. Hi haurà coexistència de Col·legis obligatoris i voluntaris. Obligatoris seran per les professions sanitàries incloent l’exercici en l’àmbit de la sanitat pública si comporta contacte directe amb l’usuari, les jurídiques limitant el graduat social a si realitza defensa en judici, i les tècniques acotant-les a la firma de projectes. Els Col·legis seran d’àmbit autonòmic, i excepcionalment provincial. El seu règim econòmic serà públic i exerciran la representació institucional exclusiva del col·lectiu. S’instaurarà un marc bàsic d’infraccions i es garantirà la imparcialitat de l’òrgan sancionador, sense càrrecs electes dels Col·legis, els quals tampoc podran realitzar activitat política, pública o empresarial.
I en referència al tercer hi ha poc a comentar. Només la inclusió de l’exercici irregular de la professió en qualitat de motiu d’infracció, i d’instruments més efectius que la reserva d’activitat com les assegurances, el citat règim sancionador o el deure de formació contínua.
“La ganancia en términos de PIB potencial o a largo plazo podría caracterizarse en un 0,1% por cada 1% de contracción de los márgenes de los Servicios Profesionales.” Veurem si es compleix.
4 comments