El Tribunal d’Estrasburg anul·la el desallotjament del bloc ocupat a Salt

Per Joan Mateo.
Barcelona. 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans, organisme judicial internacional amb seu a Estrasburg que només até recursos procedents de ciutadans d’estats que són membres del Consell d’Europa, va resoldre, abans d’ahir a primera hora del matí, estimar la mesura cautelar que havia demanat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) feia 15 dies per paralitzar el desnonament d’un bloc de pisos ocupat, situat a la localitat gironina de Salt.  La noticia de la resolució es va comunicar a les famílies que havien de ser desnonades pocs minuts abans de que s’iniciés el suposat llançament. A més a més, a les dues del migdia, el jutge d’instrucció núm. 3 de Girona ordenava que s’aturés el desallotjament davant la resolució del tribunal europeu. El govern espanyol té ara fins el 24 d’octubre per desenvolupar un pla de re allotjament o atenció d’aquestes famílies.

Bloc de Salt ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH)
Bloc de Salt ocupat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

Han estat dues les qüestions plantejades per la Cort:

‘Quines són les mesures que les autoritats tenen intenció de posar en pràctica en relació amb els sol·licitants, particularment els nens, atesa llur vulnerabilitat, per evitar la violació dels articles 3 i 8 de la Convenció (de Drets Humans de la Unió Europea)?’

 ‘Especialment, quines són les disposicions en matèria d’habitatge i assistència social previstes per les autoritats nacionals?’

I aquesta ha estat la sol·licitud del tribunal al govern espanyol:

‘Se sol·licita al govern que proporcioni informació detallada, a més de les dates previstes per a l’aplicació.’

La propietat del bloc de Salt és de la Societat de Gestió d’Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb), més coneguda per ‘banc dolent’. L’edifici era buit des de feia tres anys i ocupat des de feia set mesos, i forma part de l’ ”obra social” de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Aquesta plataforma cívica ja ha allotjat més de set-centes persones en diferents blocs d’habitatges. Des de la PAH afirmen que es tracta d’ocupacions justes, doncs l’Estat ni la Generalitat semblen disposats a facilitar un sostre temporal digne als afectats i tampoc sembla que el govern espanyol tingui intenció d’iniciar una reforma de la llei hipotecària i del reglament hipotecari. I és que ens trobem davant d’un buit legal que deixa sota sospita desenes de processos de desnonaments possiblement abusius que s’estan duent i s’han dut a terme al llarg dels anys.

Si la gent es queda sense casa, si els bancs rescatats amb diners públics acumulen habitatges buits, és una obligació retornar a aquests habitatges la funció social’, afirma la PAH. ‘En aquesta pugna, les persones que ens auto-rescatem, des de baix, deixarem clar que si la Sareb és nostra, els seus pisos també. El bloc de Salt és nostre.’ Respecte l’amenaça de desallotjament es mostraven esperançats: ‘És una oportunitat d’obligar la Sareb i els còmplices polítics a convertir els habitatges en mans de la banca en un parc públic d’habitatge.’

Les mesures dictades pel TEDH es prenen després que la setmana passada el Comissari de Drets Humans del Consell D’Europa, Nils Muizneks, mostrés, en un informe la seva preocupació sobre l’impacte negatiu que els desnonaments tenen sobre famílies i especialment sobre els infants a l’estat espanyol. S’instava també a l’estat a omplir el buit legal existent, (el mes de març el Tribunal de Justícia de la UE va emetre una sentència afirmant que la normativa espanyola sobre els desnonaments era abusiva) amb una actitud de clara contundència cap a l’executiu espanyol, deixant de relleu que és una situació inaudita a la Unió.

La PAH té intenció ara de negociar amb la Sareb per arribar a un acord de lloguer social sobre els pisos. Precisament ahir la Sareb anul·lava indefinidament una reunió amb la diputació de Girona, els ajuntaments de Salt i Girona i un membre de Càritas per determinar quants pisos buits té aquesta societat en les dues ciutats i establir quins poden ser destinats a contractes de lloguer ‘social’.

CICAC
CICAC

L’advocacia catalana ja s’ha posicionat a favor d’aquesta resolució judicial. El president del CICAC (Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya) Miquel Sàmper, ha lamentat en un comunicat de premsa que “les accions destinades a la protecció de drets fonamentals de les persones com és el dret a l’habitatge hagin de venir d’instàncies internacionals i no estatals”.

El CICAC afirma que venen “denunciant des de fa temps que la normativa espanyola en matèria d’execucions hipotecàries que afecten als habitatges familiars vulnera drets fonamentals” i “ que ara es comencin a produir també supòsits de desallotjament penal fa que” segons Sàmper, “el govern espanyol hagi d’omplir el buit legal de forma urgent”.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.