Tercer any de la crisi aèria: els controladors, innocents (I)

Per Àlvaro Comajuan
Barcelona

3 desembre del 2010. La tensió laboral entre AENA i els controladors esclata i la primera decideix tancar l’espai aeri espanyol, causant un caos en tots els aeroports durant el pont de desembre. Poc després, el Govern militaritza el servei dels controladors, els llocs dels quals passen a ser ocupats per militars de l’Exèrcit de l’Aire. Aquests són acusats de desistiment de funcions i de fingir conjuntament estar malalts per no complir les seves obligacions. I fins aquí la història oficial.

La popularitat del col·lectiu dels controladors aeris es va veure seriosament danyada arran d’aquesta crisi, doncs malgrat els intents del portaveu del seu sindicat, César Cabo, per defensar en tertúlies televisives la seva postura, la versió majoritària els seguia considerant uns privilegiats (doncs en tot el conflicte també intervenia una reducció substancial dels seus sous, molt elevats en comparació amb altres del mateix sector) que abusaven del seu dret a la vaga per mantenir els seus privilegis a costa de col·lapsar el país sencer .

A la vegada, s’iniciaven desenes de procediments contra ells, alguns d’ells penals, que són els que interessen al cas. En un primer moment va haver-hi uns 600 imputats, però després de tres anys la meitat han vist sobresegudes les seves causes, sense arribar a judici oral, i l’altra meitat segueixen en aquesta situació a l’espera d’un destí semblant al dels seus companys.

Però, què diuen les resolucions judicials? L’aute dictat el 16 abril del 2013 pel jutge Vázquez Taín al respecte dels fets esdevinguts a l’aeroport de Santiago és il·lustratiu de les tesis de la seva defensa. S’hi remarca la importància per a la seguretat del trànsit aeri de respectar els horaris fixats per llei pels controladors, jornada que es va perllongar al llarg de l’any més enllà allò establert i que, per tant, quan van abandonar els seus llocs, ja havien complert amb escreix .

No obstant això, no tots els jutjats i tribunals estan sent favorables a retirar la imputació als controladors. A tall d’exemple, es podria citar l’Aute de l’Audiència Provincial de Biscaia 700/2011, que assegura que no pot sostenir una manca de relació causal entre l’actuació dels controladors de Bilbao amb la paralització del trànsit aeri de l’aeroport, els quals van dur a terme una protesta coordinada que els va portar a desatendre voluntàriament les funcions pròpies del seu lloc, fets que no són controvertits i ni tan sols el USCA (sindicat de controladors) nega, que ha defensat el caràcter legal i legítim de tal protesta. Aquest mateix aute posa en dubte que a la vegada i pel mateix motiu es produís una sobtada disminució de la capacitat psicofísica d’aquests per a l’exercici de les seves funcions, conseqüència d’un estat d’ansietat i nerviosisme .

Segueix, en definitiva, sent una qüestió polèmica, encara que des d’una situació inicial de total culpabilitat s’està arribant a la seva exculpació, almenys judicial. En el proper article s’analitzarà com els tribunals han fallat pel que fa a la responsabilitat patrimonial de l’Administració per aquesta crisi.

1354022186_0

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.