Jaime Rodrigo de Larrucea, advocat fundador de l’Estudi Jurídic Rodrigo de Larrucea, professor de Dret Marítim de la UPC i president de la Secció de Dret Marítim de la Comissió de Cultura del ICAB, ha tingut el detall de concedir una entrevista a El Jurista, emmarcada en el context d’aquest cap de setmana temàtic.
Un home que s’aprecia a primera vista que és un apassionat del que fa, com esmentava ahir en la crònica sobre el curs de Dret Marítim del ICAB que va dirigir, i proper que s’ha prestat en tot moment a donar la seva visió sobre diferents temes.
Comencem, què és un advocat maritimista?
És un advocat que s’encarrega de les relacions jurídiques de Dret públic i privat que succeeixen en el mar o en connexió amb ell.
Una definició teòricament impecable, però al seu judici quins són les aptituds necessàries?
Personalment opino que només es pot ser un bon advocat especialista quan s’és un bon generalista. Donada la marcada vessant internacional d’aquesta branca, conèixer idiomes i per descomptat l’anglès és imprescindible. I després em remetria a Uría pare, que deia que les 5 coses que es demanen a un bon advocat són: 1) saber dret, 2) saber dret, 3) saber dret, 4) ser obert i simpàtic, i 5) tenir sentit comú. Perquè la relació de confiança que s’estableix entre advocat i client va considerablement més enllà d’una mera prestació de serveis.
I al pressupost de complir amb elles, com arriba un a un sector que, aparentment, és exclusiu de gent amb alt poder adquisitiu?
Si bé fa uns anys era un món tremendament elitista i que només es concebia havent rebut formació anglosaxona per ser Londres el bressol del Dret marítim, en l’actualitat no és tan tancat perquè existeix una bona oferta formativa a Espanya i està provat que el nombre de despatxos especialitzats ha crescut, havent-hi uns 10 entre Barcelona i Madrid. De fet, fan falta advocats que es dediquin al comerç internacional, que no deixa de ser Dret marítim col·lateral, entre uns altres: incoterms, logística, crèdits documentaris i impostos duaners.
Expliqui els seus inicis fundant un despatx que aquest any compleix 25.
El meu pare era marí, així que va haver-hi condicionants personals, i en cursar l’assignatura de Dret marítim a la universitat es va acabar per despertar la passió. L’ímpetu propi de la joventut em va portar a iniciar el projecte.
Va ser un començament difícil imagino, per la situació que abans comentava, però d’alguna manera va tenir èxit.
Jo no considero que fes res especial. Simplement crec que és el mercat el que selecciona a l’advocat maritimista, i no viceversa, i una vegada estàs dins, els mateixos clients et fan créixer.
Parlant de clients, com són?
Existeixen dos tipus d’advocats maritimistes: els que defensen operadors i el que defensen asseguradors. És dins dels primers on es troba la varietat de figures que componen el port com a navilieres, terminals o traders. En qualsevol cas, si se’ls pot qualificar d’alguna cosa és d’exigents, doncs es posen sobre la taula summes significatives i en un context molt professionalitzat. És un sector en el qual no caben amateurs.
I quin tipus de casos porta? Entenent que cap amb la repercussió del Prestige, de que la seva sentencia vostè demà ens parlarà.
Molt variats, aquest mateix matí he tingut una cessió d’ús d’amarri (dret real administratiu), un arbitratge de compravenda internacional, una reclamació de càrrega en magatzem i una altra compravenda, aquesta d’una empresa marítima. I contínuament en les nostres costes succeeixen salvaments, ja que sense anar més lluny, el cap de setmana passat es va enfonsar de manera dubtosa un pesquer a les Illes Formigas. Podria tractar-se d’un frau al segur…
Hi ha negoci a Espanya?
Amb motiu de la crisi el nostre país ha emergit com un país exportador. És la primera vegada que tenim superàvit en la balança comercial, però això és perquè no hi ha diners, i si t’aconsegueixen pagar serà un procés lent i dubtós. Per això, la majoria d’empreses han optat per acudir a països emergents com Brasil o Ghana i l’Oest d’Àfrica, amb ports complicats i on la seguretat jurídica ha de ser proporcionada pel professional del dret en un context que no és el clàssic occidental
I quin paper juga el port de Barcelona?
Doncs amb la nova ampliació de la Terminal de contenidors que s’ha adjudicat la xinesa Hutchinson va a catapultar-se als llocs més rellevants a nivell mundial. Ja és en contenidors, al costat de València, d’allò més important del Mediterrani, si ben el port nacional que més volum mou és Algesires perquè la seva situació geogràfica afavoreix la seva condició de port de transbord. Barcelona és un half-to-half quant a exportacions i importacions, superiors ara les primeres pel context de crisi i amb molta relació amb el far east. Destacaria també el desenvolupament del port de Tarragona.
En la línia de l’anterior i sent clars, es guanya bé la vida en aquesta branca del Dret?
És de les especialitats ben retribuïdes. Encara que va lligat a la formació, perquè si estudies en una universitat anglosaxona i aconsegueixes treball allí guanyaràs molt més del que vagis a poder guanyar a Espanya. Com a contrapartida, les condicions de la city anglesa són molt més dures. En igual sentit USA.
De cara a un enfocament més doctrinal, hi ha una figura que alarmaria als més implicats socialment pel seu habitualitat i nom: l’embargament preventiu de buc. Pot explicar en què consisteix?
És la mesura més executiva del Dret espanyol, en el sentit d’eficaç ja que funciona a la perfecció, i es fonamenta que el buc és un ben moble destinat a moure’s i la mera al·legació d’un crèdit; si bé estableix dos pressupostos: una fiança i una demanda en 20 dies. Ha de dir-se, d’altra banda, que és un arma de doble tall, perquè si es fa malament no només es perd l’aval sinó la confiança d’un client especialment exigent, i en els pitjors casos hi ha risc de sanció com la inhabilitació.
Fins a quin punt l’aparició de la jurisdicció mercantil ha ajudat?
De forma total i absoluta. Abans de 2004 havies d’invocar la Llei Espanyola d’Embargaments davant un jutge civil envoltat de crisis matrimonials i testaments. Ara tens tribunals amb coneixements amplis de la matèria i alta qualitat jurídica, com la Sala 15ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, si bé la seva especialitat natural és el concursal, i jutjats de primera instància que en minuts et tramiten un embargament preventiu de buc com els de Barcelona, Les Palmas o Bilbao.
I li demano una última cosa, una recomanació, més personal, encara que crec que pot ajudar a molts estudiants que no han decidit encara referent al Màster d’Advocacia.
En relació al Màster d’Advocacia resulta òbvia la clau professional: en cap cas pot ser un altre nivell de la formació acadèmica universitària, per a això està el doctorat. La meva passió és el dret i la docència, però en aquest cas s’ha de ser clar i rotund: l’advocat es fa en el despatx i el màster t’introdueix en la professió mentre que a la universitat es formen les categories intel·lectuals que ens van a acompanyar tota la vida. Totes elles són fases molt importants, però són espais totalment propis i substantius.
A efectes pràctics recomanaria fer un check-in al professorat (si són especialistes destacats en el seu camp), amb quins despatxos es fan les pràctiques (referenciats: CHAMBERS, 500 Legal, etc.) i l’índex d’incorporació al món laboral dels ex alumnes. Tres indicadors objectius amb els quals es pot tenir ja una notable aproximació.
Alguna reflexió final?
Gaudeixes del dret quan saps dret.
