IV Edició International Fashion Code Event (I)

Per Gisela Roig i Sonia Sarroca.
Barcelona.

 

Aquest 29 de gener va tenir lloc la IV edició de l’International Fashion Code Event al Museu del Disseny HUB de Barcelona, una jornada dedicada als aspectes jurídics relacionats amb les creacions i invencions en el sector del tèxtil, del calçat i dels complements. L’esdeveniment té com a principal objectiu donar a conèixer els diferents mecanismes que tutelen un sector que constitueix un dels majors actius de l’economia espanyola, analitzats des d’una doble perspectiva jurídica: la de la propietat industrial i la de la propietat intel·lectual. Està organitzat per ModaFAD, l’empresa Marqués & Ferrer, especialitzada en patents, marques i drets d’autor, i la Consultoria MyStyle.bcn.

1ª Sessió. La importància de protegir les creacions i invencions tèxtils. Visió dels creadors.

IMG_0014
D’esquerra a dreta: Núria Sardà, Carolina Eyzaguirre i Pilar Pasamontes

La sessió matinal va començar amb la intervenció de Carolina Eyzaguirre, advocada de Marqués & Ferrer i directora de la jornada, apuntant els temes que es tractarien durant la jornada.

Tot seguit, va donar pas a Pilar Pasamontes (vicepresidenta i fundadora de MODAFAD) i a Núria Sardà (directora creativa d’Andrés Sardà), que van voler posar l’accent en la necessitat de protegir les creacions tèxtils ja que es troben dins d’un dels sectors que més ha patit el fenomen de la falsificació (basant-se en les últimes dades obtingudes l’any 2012).

En aquest sentit, Pilar Pasamontes va defensar el treball que duu a terme MODAFAD, d’impulsar els nous dissenyadors en la tasca de creació de models únics en el mercat.

Per altra banda, Núria Sardà va exposar el problema que més pateix la firma que ella representa. Tot l’esforç creatiu i innovador dels seus dissenys es veu atacat per les còpies “parasitàries” d’altres firmes, que després treuen dissenys inspirats en les seves col·leccions “a meitat de preu”. Finalment va concloure la seva intervenció qüestionant-se quina solució pot oferir el dret a aquest problema.

Carolina Eyzaguirre va tancar aquesta primera sessió llançant les preguntes que posteriorment s’anirien debatent al llarg del dia: On està el límit del que és legal en el món de la moda? Quines còpies s’han de permetre i quines no? Què és inspiració i què sobrepassa aquest fet?

2ª Sessió. Drets d’autor al món de la moda.

A la segona sessió de l’esdeveniment van participar, conduits per Carolina Eyzaguirre, l’advocat i professor d’ESADE, Mario Sol Muntañola i el Registrador de la Propietat Intel·lectual de Barcelona, Santiago Oros Muruzabal.

Mario Sol Muntañola va començar la seva intervenció apuntant a la controvèrsia existent sobre si la moda s’ha de protegir: els que defensen que no, ho atribueixen a que és una manera d’incentivar que es segueixi creant; i els que defensen que sí, creuen que sense aquesta protecció queden desprotegits davant dels competidors que ja no han de fer l’esforç “d’inventar”.

Aquest debat es trasllada a la mateixa Llei de Propietat Intel·lectual ja que si bé es podria defensar que la moda es protegeixi a través dels conceptes de disseny i marca, es fa més aviat amb la figura dels drets d’autor. Aquest és un sistema molt més flexible que no pas el de la marca i el disseny, donat que el concepte de dret d’autor no queda definit a la Llei com sí passa en els casos de la propietat industrial. Així, està funcionant com un “calaix de sastre” perquè ha passat de protegir les obres originals sorgides de l’ingeni a incloure altres coses com revistes, programes d’ordinador i bases de dades, entre d’altres. A més, no exigeix formalitats excessives, és més barat, protegeix a nivell internacional i té un termini de protecció molt més ampli (durant tota la vida de l’autor i fins als 70 anys següents a la seva mort).

L’únic requisit que exigeix la LPI en el seu article 10 per la protecció de la propietat intel·lectual, va exposar Sol, és la originalitat (segons doctrina del Tribunal Suprem, equivalent a la novetat). I aquesta interpretació és la que ha suscitat més problemes a l’hora de protegir les creacions tèxtils ja que, tot apropant-se a altres drets immaterials, ha donat entrada a moltes altres obres que haurien d’estar protegides per institucions com el disseny, i no pels drets d’autor. En referència a la originalitat que s’exigeix en l’àmbit de la moda no hi ha cap criteri específic establert, amb la qual cosa els advocats tenen un ampli marge per al·ludir a arguments tan inversemblants com per exemple, “si es tracta d’un dissenyador de renom internacional es presumeix la seva altura artística”.

Per acabar la seva intervenció, va voler referir-se a la protecció de dos aspectes relacionats amb la moda. Per un costat, les desfilades, que si bé considera no haurien de tenir una protecció específica (com sí passa a altres països del nostre entorn proper, com França) ja tenen una protecció concreta dels diferents factors que hi intervenen: els models amb els seus drets d’imatge, els decorats per ser obres audiovisuals, la música per ser obra musical i les creacions tèxtils si ens atenem a l’anteriorment explicat. Per altra banda, els esborranys i catàlegs; els primers poden estar protegits per drets d’autor com obres plàstiques i els segons haurien de protegir-se també per drets d’autor, però només hi quedarien inclosos aquells que incorporen un component creatiu, donat que normalment els catàlegs tenen l’única finalitat d’aconseguir vendes.

Santiago Oros Muruzabal va voler completar l’explicació de Mario Sol, apuntant que la moda i la propietat intel·lectual tenen un temps i un objecte diferent. I és que, com pot incloure’s una col·lecció que dura uns dos anys dins d’un dret que atorga protecció durant tota la vida de l’autor més 70 anys després de la seva mort? Oros creu que, efectivament, la moda ha d’estar protegida però no via propietat intel·lectual. La propietat intel·lectual parla d’originalitat i de possibilitat de transformar una obra, sempre amb consentiment del seu autor; però no d’inspiració, que és efectivament en allò en què es basa la moda. Aquesta es serveix d’elements prèviament existents que es transformen i combinen d’una o altra manera, però aquests elements ja formen part del domini públic i per tant no podrien protegir-se a través dels drets d’autor.

Per il·lustrar millor la seva exposició, Oros va plantejar diversos exemples reals com ara la marca registrada que protegeix la sola vermella de les sabates de la firma Christian Louboutin. En aquesta no s’especifica ni quin tipus de soles ni quin tipus específic de color vermell queden protegits, amb la qual cosa Louboutin podria fer valer el seu dret davant de qualsevol firma que volgués posar una sola vermella a les seves sabates. I això podria estendre’s a qualsevol altra firma que registrés qualsevol altre color per les soles de les seves sabates.

Santiago Oros va concloure la seva intervenció llançant la idea que la moda podria protegir-se per via de la competència deslleial, però avui en dia la nostra Llei de Competència Deslleial no aporta solucions satisfactòries.

D'esquerra a dreta: Santiago Oros, Carolina Eyzaguirre i Mario Sol
D’esquerra a dreta: Santiago Oros, Carolina Eyzaguirre i Mario Sol

3ª Sessió. Dissenys, marques i patents: títols de propietat.

La tercera sessió va començar amb la intervenció de Patricia García Escudero, directora de la Oficina Espanyola de Patents i Marques, que va tocar els aspectes més tècnics de les diferents vies de protecció disponibles per a les creacions i les invencions. En aquest sentit, va exposar en què consisteixen les marques, els dissenys i les patents, tant a nivell nacional com a nivell europeu i internacional. Per acompanyar la seva exposició va mostrar-nos estadístiques relatives a cada una d’aquestes institucions, per després relacionar-les amb el sector de la moda.

D’entre aquestes va destacar els dissenys, on en una sola sol·licitud poden registrar-se més de 50 dissenys diferents. El que més es protegeix via disseny són les sabates i les bosses, no així les peces de vestir perquè la moda és molt efímera. També poden protegir-se els dissenys dels punts de venda (decoració, mobiliari, disposició, etc.) i els adorns sobre el cos humà, com serien els tatuatges i les perruques.

Patricia García va acabar la seva intervenció fent referència a la relació entre la gestió estratègica d’una empresa i la propietat intel·lectual, al·ludint a que hi ha moltes raons per a protegir els seus actius intangibles: protegir els productes o els procediments, donar valor a l’empresa i atraure inversors. Però el més important és generar valor i per això les empreses haurien de desenvolupar una estratègia de propietat intel·lectual integrada en l’estratègia de l’empresa.

Tot seguit va ser el torn de José Antonio Moreno Campos, director general de l’Associació Nacional de Defensa de la Marca (ANDEMA). La seva intervenció es va basar en dos punts, a saber, la importància del sector de la moda i l’estudi elaborat per la OEPM, la Universitat d’Alacant i ANDEMA al 2012, que mesura l’impacte de les marques en l’economia i la societat espanyoles.

En referència al primer punt, va destacar que la indústria de la moda espanyola està present en més de 90 països repartits en els cinc continents, i que aquesta projecta al món una excel·lent imatge d’Espanya (des de la high street fashion al luxe més exclusiu). És doncs, un dels principals canals de comunicació de la Marca Espanya. I aquells que exporten saben de la importància que la marca estigui registrada.

D'esquerra a dreta: Mero Aymà, Patricia García i José Antonio Moreno
D’esquerra a dreta: Mero Aymà, Patricia García i José Antonio Moreno

En referència al segon punt, l’informe de l’impacte que tenen les marques es mesura sobre 6 magnituds: l’ocupació, el PIB, els impostos i tributs, les exportacions, l’I+D i la publicitat. S’hi contenen dades tan rellevants com que les marques proporcionen ocupació a més de 6.100.000 persones (33%) del total de l’ocupació a Espanya.

Finalment arribà el torn de Mero Aymà Castell, director de màrqueting de CETEMMSA, que va aportar una visió empírica de la influència de la propietat intel·lectual en el món de l’empresa, i en aquest cas d’aquest centre tecnològic que avui dia compta amb 16 patents.

El focus tecnològic de CETEMMSA és la tecnologia de l’electrònica impresa o printed electronics, que busca convertir material inert en material viu o intel·ligent a través de l’electrònica. Aquesta tecnologia té diverses aplicacions i concretament en el sector del tèxtil poden desenvolupar-se teixits calefactables, productes electroluminescents, teles en 3D, o sensors integrats que permeten mesurar les constants vitals, entre d’altres.

Òbviament tota aquesta tecnologia necessita protecció, i per això Aymà apunta a la importància de la propietat intel·lectual, que és per a ells un aspecte intern. Entre d’altres coses, és important per a reconèixer al personal investigador l’autoria de la invenció, per a poder difondre la seva tecnologia, per a protegir el procés comercial i assegurar un flux constant d’idees que asseverin el coneixement.

1 comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.