Per Victor Utges
Barcelona.
Si fa aproximadament quatre mesos em referia a les Ofertes Públiques d’Adquisició (OPA) com a operacions en una situació de calma des que es van iniciar els anys de crisi financera i com a pràcticament inexistents, la veritat és que aquest 2016 ha començat amb un “boom” pel que fa a operacions d’aquest tipus, si bé la majoria d’aquestes comparteixen un denominador comú: el magnat mexicà Carlos Slim.
El passat divendres 4 de març es va produir el seu últim moviment anunciant el llançament d’una nova OPA sobre el 100% del capital de la companyia Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (FCC) a un preu de 7,6 euros per acció, valorant d’aquesta manera la mercantil en 2.880 milions d’euros. Carlos Slim, que ja era accionista de referència en l’empresa constructora, va aconseguir una participació de 29,55 % quan el passat mes de febrer es va executar l’ampliació de capital anunciada al desembre. Aquesta ampliació, va suposar l’emissió de 118,2 milions d’accions per un valor total de 709,5 milions d’euros, dels quals 241 milions els va aportar Slim. Juntament amb aquesta participació, Inversora Carso S.A de C.V. (propietat de Slim) era titular del 7,029 % del capital de FCC que posseeix la mercantil Nova Samede 2016 S.L.[1], donant al magnat mexicà uns drets de vot, directes o indirectes, relatius al 36,59 % del capital social i fent que, en superar el límit del 30 %, i entendre’s que aquest percentatge equival a ostentar el control de la societat (arts. 131 de la Llei del Mercat de Valors i 4 del Reial Decret 1066/2007 sobre el règim de les ofertes públiques d’adquisició de valors; d’ara endavant, respectivament, “LMV” i “RDOPAS”), hagi de llançar una OPA obligatòria per la totalitat de les accions. La legislació obliga a comptabilitzar les accions sobre les quals es té una penyora per calcular si un inversor ha superat la quota del trenta per cent en una empresa (Art. 5.2 RDOPAS).
Paral·lelament, Slim, mitjançant Grup Carso, S.A.B de C.V. (Grup Carso), ha proposat a FCC el llançament d’una altra OPA, en aquest cas d’exclusió, a un preu de 6 euros per acció sobre Ciments Portland Valderrivas S.A. La raó d’aquesta operació és el fet que FCC és titular del 77,90 % dels drets de vot de Ciments Portland i, tenint en compte l’oferta de Slim sobre la totalitat de FCC, això situarà al Grup Carso en una posició de control indirecte o sobrevingut sobre l’empresa de ciments. D’aquesta manera, i segons la normativa vigent, després d’assumir el control de FCC, Slim hauria de llançar aquesta OPA en un termini de tres mesos (Art, 7 RDOPAS).
Així mateix, el frenesí inversor del quart home més ric del món segons el rànquing anual de Forbes, s’ha plasmat en una tercera OPA, la que va llançar al gener sobre el 100% de la companyia immobiliària REALIA BUSINESS, S.A. (Realia). En aquest cas, encara està a l’espera que la CNMV doni el vistiplau a l’oferta, atès que l’oferta de Slim és de 0,80 euros per acció i equival a una prima sobre el preu de cotització de la nit abans de l’anunci de l’oferta del 17 %. Si bé el preu de mercat actual està per sobre del preu oferit, rondant els 0,91 euros per títol, fent que, en primer lloc, no existeixin grans expectatives d’una gran acceptació de l’oferta i, en segona instància, la seva adequació plantegi seriosos dubtes.
L’OPA voluntària plantejada sobre Realia va tenir un objecte primordial: evitar que la CNMV determinés el preu de l’oferta. Sabent el que marca la normativa per a aquest tipus d’operacions, Slim va decidir avançar-se a la CNMV i ser ell el capdaventer en el seu pols amb l’agència supervisora, evitant que aquesta li marqués un determinat.
La regulació actual (articles 60 LMV i 9 RDOPAS) estableix que la regla del “preu equitatiu” s’apliqui a totes les ofertes públiques regulades en el capítol II del RDOPAS, és a dir, a les quals són obligatòries “quan s’aconsegueix el control”, ja sigui per ostentar una participació de control igual o superior al 30% o, sent aquesta inferior, designi en els 24 mesos següents a la data d’adquisició del percentatge inferior, un nombre de consellers que, units als quals en tot cas hagués designat, representin més de la meitat dels membres de l’òrgan d’administració de la societat. Sent igualment aplicable als altres casos d’OPA obligatòria que contempla la Llei. Si bé, ex article 13.5 RDOPAS, en el cas de les OPAS voluntàries no és necessari que l’oferta es formuli al preu equitatiu i aquesta seria la principal raó per la qual el quart home més ric del món, abans d’aconseguir el control de FCC, hauria llançat aquesta operació.
La principal trava és la seva participació a FCC. A Realia, FCC és el primer accionista amb un 36,88 % del capital. Essent així, el fet que Slim llancés la passada setmana una OPA obligatòria sobre FCC fa que, indirectament, adquireixi una participació superior a aquest 30% esmentat anteriorment sobre Realia i que, per tant, ja no pugui ser considerada una OPA voluntària sinó obligatòria. El Grup Carso, sempre actuant com a braç inversor de Slim, s’ha anat escudant en el fet que no controla cap d’aquestes cotitzades – FCC i Realia -, ja que en la constructora no arriba al 30% ni posseeix la majoria del consell, però en l’actualitat i després de l’OPA comentada sobre FCC ja no és així. Aquest moviment és el que pot decantar la balança en el sentit que l’organisme presidit per Elvira Rodríguez obligui a llançar una OPA, en aquest cas obligatòria i no voluntària, sobre el 100 % de Realia.
Però, per què és tan important el control del preu oferit en aquest tipus d’operacions? La principal finalitat del sistema d’OPAs és assegurar el principi d’igualtat de tracte de l’accionista, en primer lloc, en la vessant econòmica, perseguint la maximització i el repartiment entre tots els accionistes de l’anomenada prima de control respecte de la cotització borsària que està disposada a pagar l’adquirent, per així obtenir el control de la companyia. En segon lloc, l’altre finalitat buscada és oferir una sortida privilegiada a l’accionista minoritari que no es senti còmode o satisfet amb el nou grup de control entrant ala societat, en allò que es considera una finalitat centrada en la vessant més política o administrativa de l’operació. Així, el que s’aconsegueix amb la mencionada obligació és evitar que l’adquirent negociï únicament amb alguns accionistes significatius i aboni a aquests un preu més elevat a canvi que li cedeixin el control, preu que no rebrien aquells accionistes titulars de les accions en les quals l’adquirent no estigués interessat. Per contra, les OPAs voluntàries, queden fora dels requisits exigits en relació amb el preu equitatiu donat que s’enten que, en aquests casos, no estem davant d’una assumpció de control, sinó davant d’un mitjà per adquirir-lo i és l’oferent el principal interessat a fixar un preu prou atractiu per aconseguir el seu objectiu. I és aquesta última, la situació plantejada pels assessors de Slim en la seva OPA a Realia.
El “preu equitatiu” ve definit en el penúltim paràgraf de l’article 60 LMV, establint que ho és “quan, com a mínim, sigui igual al preu més elevat que hagi pagat l’obligat a formular l’oferta o les persones que actuïn en concert amb ell pels mateixos valors durant un període de temps anterior a l’oferta determinat reglamentàriament i en els termes que s’estableixin”. Per la seva banda, l’artícle 9.1 del RDOPAS, estableix que el preu és equitatiu, quan “no sigui inferior al més elevat que l’oferent o persones concertades amb ell haguessin pagat o acordat pels mateixos valors durant els dotze mesos previs a l’anunci de l’oferta”. Fixant-se, d’aquesta manera, un període de referència de dotze mesos. A més, es reconeix a la pròpia CNMV la potestat per modificar el preu així calculat atenent a una sèrie de circumstàncies (numerus clausus) i criteris de valoració tècnics que han de ser presos per protegir els drets dels accionistes, els quals s’enumeren a l’article 9.4 RDOPAS, com per exemple els casos en els quals la compravenda fos per execució d’un dret d’opció de compra previ o quan l’adquisició dels valors s’hagi efectuat a través d’un bescanvi o conversió.
Així doncs, la CNMV, en compliment del seu deure de garantir que l’oferta es fa a un preu equitatiu, sempre que s’apreciï objectivament la concurrència d’aquestes circumstàncies taxades en el Reglament (així com un preu no corresponent amb el que es disposa en l’art. 60 LMV), ha d’intervenir i modificar el preu, com així es va plasmar en l’OPA del Fons CVC sobre Deoleo. Per si no fos suficient la intervenció de poders públics en aquest àmbit amb la intervenció de la CNMV, la seva decisió és impugnable davant els Tribunals de Justícia en via contenciosa-administrativa, podent, per tant, acudir als Tribunals aquelles persones els interessos legítims de les quals es veiessin afectats per la decisió de la Comissió, com va succeir fa relativament poc amb l’OPA de Mapfre sobre Funespaña, en la qual el Tribunal Suprem va anul·lar la referida OPA per perjudicar als petits accionistes.
D’aquesta manera, i després de que Slim hagi anunciat a la CNMV l’OPA sobre FCC, tot apunta a que el magnat mexicà haurà de finalment catalogar-la com a obligatòria, fent que perdi la llibertat a l’hora de posar-li un preu a l’oferta, amb el perjudici econòmic que això li comportarà. Almenys aquesta és la direcció que apunten des del fons britànic Polygon, inversor de la companyia amb una participació del 8% del capital. Igualment, una altra de les alternatives que podria ser beneficiosa pels accionistes seria la de trobar “compradors alternatius” per Realia amb la finalitat de maximitzar el seu valor. El que és esvident és que l’organisme supervisor haurà d’intervenir en aquesta operació, ja que, el propi fons sobirà de Noruega (el fons sobirà més gran del món) s’ha posat en contacte amb la CNMV perquè forci a Slim a llançar una oferta a un preu atractiu.
[1] Nova Samede és una societat instrumental de l’empresària Esther Koplowitz, propietària del 22,4 % de FCC, a la qual Slim li va facilitar un préstec perquè pogués mantenir el percentatge de la seva participació després de l’ampliació de capital. Aquest préstec li atorga a Slim els drets de vot sobre aquesta participació del 7,029 %, en quedar-se els títols d’Esther Koplowitz en penyora com a garantia del crèdit.
