Qualsevol sentència de divorci, separació, nul·litat matrimonial o extinció de parella estable en la qual es disposi una pensió d’aliments a favor dels fills comuns de la parella és susceptible de ser executada judicialment en aquells casos en què l’obligat al pagament no compleixi aquesta obligació, podent arribar a veure embargats els béns del mateix en cas en què es mantingui tal incompliment i fins i tot podent ocasionar conseqüències penals derivades de la infracció d’aquestes obligacions.
La prestació compensatòria s’havia considerat de caràcter indefinit, si bé, els canvis socioculturals han fet què els dos conjugues generalment puguin accedir en condicions d’igualtat al mercat laboral, pel que en molts casos, ja no serà necessari reequilibrat la situació de desigualtat econòmica entre els conjugues al moment de produir-se la ruptura sinó que en molts casos tan sols serà necessari establir-la de forma temporal perquè el cònjuge damnificat, per raó de la seva edat, salut i demés circumstàncies, podrà reincorporar-se al món laboral i ser independent econòmicament.
Un dels aspectes complicats en un divorci és determinar la quantia de la pensió d’aliments, analitzem la viabilitat de la taula orientadora per a la seva determinació que impulsa un grup de jutges del CGPJ.
Per Pilar Hernández Martínez