Una alternativa desconeguda davant l’impagament de les pensions d’aliments

Per Juncal Sardá
Barcelona,
 
 

Qualsevol sentència de divorci, separació, nul·litat matrimonial o extinció de parella estable en la qual es disposi una pensió d’aliments a favor dels fills comuns de la parella és susceptible de ser executada judicialment en aquells casos en què l’obligat al pagament no compleixi aquesta obligació, podent arribar a veure embargats els béns del mateix en cas en què es mantingui tal incompliment i fins i tot podent ocasionar conseqüències penals derivades de la infracció d’aquestes obligacions.

Lamentablement, tot i que el nostre ordenament jurídic preveu diverses vies legals per reclamar aquests incompliments i fins i tot sancionar-los, de forma habitual ens trobem amb clients que, tot disposant d’una sentència judicial en la qual es reconeix una pensió d’aliments a favor dels fills i havent instat els procediments legals prevists per combatre tals incompliments, veuen com l’obligat al pagament dels mateixos incompleix de forma reiterada aquesta obligació sense conseqüència alguna, trobant sense cap via efectiva al seu abast per aconseguir el dret que tenen reconegut per sentència judicial: una contribució per al pagament de les despeses que generen els seus fills a la vida diària.

És cert que provocat per la situació econòmica en la qual ens trobem existeixen supòsits on aquests incompliments són provocats per la impossibilitat real del deutor de poder fer-los efectius, no obstant això, també ens trobem amb altres casos en què tals incompliments es deriven de la negativa deliberada del deutor per fer front als mateixos, per exemple, en aquells casos en què malgrat disposar de mitjans per a això, l’obligat eludeix la seva obligació de pagament al no disposar de béns al seu nom susceptibles de ser embargats.

El que ens porta al fet que en moltes ocasions quan la capacitat econòmica del progenitor que conviu amb els menors és insuficient per fer front en solitari a les despeses generades pels menors, ens podem trobar amb situacions familiars veritablement dramàtiques en les quals les necessitats d’aquests menors no queden cobertes davant la impotència del progenitor custodi que veu com la justícia no pot fer gaire per solucionar aquesta situació.

Tenint en compte que és l’obligació dels poders públics garantir el superior interès del menor, per tal d’evitar que aquests menors vegin desateses les seves necessitats bàsiques, s’ha creat el Fons de Garantia del Pagament d’Aliments, la fi del qual no és una altra que garantir el pagament dels aliments reconeguts a favor dels fills menors d’edat en les resolucions judicials a traves d’un sistema de bestretes.

L’Estat es subrogarà en els drets que assisteixen a l’interessat per reclamar a l’obligat al pagament d’aquests aliments l’import total satisfet a títol de bestretes.

– Qui són els beneficiaris d’aquest sistema de bestretes?

Serán beneficiaris de les bestretes concedides pel Fons de Garantia els menors d’edat espanyols o nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea, així com els fills majors d’edat amb un grau de discapacitat igual o superior al 65% que tinguin un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat.

També seràn beneficiaris d’aquestes bestretes els menors d’edat estrangers no nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea quan, sent titulars d’un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat, hagin residit legalment a Espanya durant cinc anys, dels quals dos hauràn de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la bestreta.

Per als menors de cinc anys aquests períodes de residència s’exigiràn a qui exerceixi la seva guarda i custòdia.

No obstant, si el titular de la guarda i custòdia fos espanyol bastarà amb que el menor resideixi legalment a Espanya al moment de sol·licitar la bestreta, sense necessitat d’acreditar cap període previ de residència.

– Per la concesió de les bestretes del Fons de Garantia quins requisits han de concórrer ?

Com era de suposar, la capacitat econòmica de la qual disposi la unitat familiar sol·licitant de la bestreta serà el criteri determinant per la concesió del mateix, entenem com a tal la formada per aquells fills i filles menors d’edat titulars d’un dret d’aliments judicialment reconegut i impagat, juntament amb el pare, la mare o la persona física que els tingui al seu càrrec per tenir atribuïda la seva guarda i custòdia.

Per poder optar a aquesta concesió, es requereix que els recursos econòmics de la Unitat familiar del menor no superin la quantitat resultant de multiplicar la quantia anual de l’Indicador Público de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM), vigent en el moment de la sol·licitud de la bestreta, pel coeficient que correspongui en funció del nombre de fills i filles menors que formin la Unitat familiar.

Tal coeficient serà 1,5 si només hi hagués un fill, i s’incrementarà en 0,25 per cada fill, de manera que el coeficient serà 1,75 si hi hagués dos fills en la unitat familiar, 2 si hi hagués tres fills, i així successivament.

– Per a la sol·licitud de les bestretes quina documentació cal presentar?

Caldrà aportar la següent documentació:

– Declaració del sol·licitant de les rendes i ingressos de la Unitat familiar. – Document en el qual es concedeix a l’Estat la subrogació de ple dret en els drets que assisteixen a l’interessa davant l’obligat al pagament d’aliments – Testimoni de la resolució judicial que reconegui el dret a aliments, així com a un testimoni d’haver instat la seva execució. – Certificació expedida pel Secretari Judicial que acrediti el resultat infructuós de l’execució, al no haver-se obtingut el pagament dels aliments ni haver-se travat embargament sobre béns propietat de l’executat. – Llibre de família o certificació de naixement dels beneficiaris. – En el cas de menors estrangers que no siguin nacionals d’un Estat membre de la Unió Europea, Targeta de Residència en vigor i resolució o certificació de concesió del permís de residència legal dels períodes previs requerits a Espanya.

– Les bestretes concedides pel Fons de Garantia fins a quina quantia arriven?

Reconegut el dret a la bestreta, el beneficiari rebrà amb càrrec al Fons de Garantia l’import que s’hagui fixat judicialment en concepte de pensió d’aliments, amb una quantia màxima de 100 euros mensuals i durant un màxim de divuit mesos ja siguin continus o discontinus.

Si la unitat familiar fos integrada per més d’un beneficiari aquest límit operarà per a cadascun d’ells.

Com veiem aquest sistema de bestreta està ideat com una solució d’urgència per a aquells escenaris en què els ingressos de la unitat familiar són tan escassos que els menors corren el risc de no tenir ni tan sols cobertes les seves necessitats bàsicas, la qual cosa provocará la intervenció dels poders públics en vies al fet que, almenys temporalment, aquesta unitat familiar rebi una contribució per al pagament dels aliments dels fills a càrrec en aquells casos en què s’incompleix la pensió d’aliments fixada a favor d’aquests.

Encara que la duració de les bestretes és temporal i que les quantitats que es concedeixen com a bestretes a càrrec del fons resultéssin del tot insuficient per cobrir les necessitats d’un menor, tenint en compte que els nostres tribunals han determinat com a quantitat la mínima per a això 150 euros mensuals per fill, import, tot i així, irrisori atenent a la despesa mitjana mensual de qualsevol menor, personalment crec que hauria de donar-se a conèixer la possibilitat d’accedir a tals bestretes per a aquells pares o mares que veuen com amb prou feines arriben a final de mes i que no poden atendre les necessitats bàsiques dels fills que tenen al seu càrrec, mentre, en ocasions, l’altre progenitor es despreocupa, sense que obtinguin l’auxili judicial necessari per poder obligar-los a complir amb les obligacions judicialment imposades.

Proporcionant aquest sistema de bestretes l’avantatge afegit és que les quantitats rebudes a càrrec del Fons ja no hauràn de ser reclamades pels propis interessats amb el cost que això podria implicar, sinó que serà el propi Estat el que subrogant-se al seu lloc els repetirà contra l’obligat al pagament.

Juncal Sardá
Advocada a AOB Advocats.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.