Les feines de bon veïnatge

Per Pilar Hernández
Tarragona,
 
 

L’Estatut dels Treballadors (ET), és la norma principal que regeix els Drets dels Treballadors i en l’article 1. 1 d’aquesta llei ens defineix l’àmbit d’aplicació de la mateixa i ho fa precisament en funció de l’assalariat com a figura central de la normativa laboral. Que el ET és aplicable als treballadors que voluntàriament presten els seus serveis retribuïts per compte d’altri i dins de l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari. Si bé, no tota prestació de serveis ha d’estar inclosa en l’àmbit del contracte de treball, i entre altres causes d’exclusió s’inclou la realitzada a títol de bon veïnatge, recollida en l’article 1.3.d) del ET, situació en la qual el treballador no presta els seus serveis a canvi d’una retribució sinó que ho fa fonamentalment mogut per raons d’altruisme o satisfacció personal, tot i que percebi algun tipus de compensació mínima per tal prestació.

Així doncs, els treballs de bon veïnatge impliquen una prestació de serveis que beneficia a la Comunitat en la qual es resideix, repercutint d’una o una altra forma, en una millora de la convivència a l’entorn del propi prestador de serveis. Podríem posar el clar exemple d’una veïna d’un petit Municipi que havia realitzat les labors de neteja del consultori mèdic i de les dependències de l’Ajuntament entris 1975 i 1976 i des de 1992 a 2003, i que rebia una gratificació econòmica sense que constés subjecció a horari ni a les ordres de l’entitat local. També, una Copropietària de Comunitat de veïns que realitzava la neteja del portal i de l’escala, considerant en tots dos casos els tribunals que no existia relació laboral alguna.

Que aquesta exclusió ve justificada, perquè el treballador no té un vincle obligatori amb la Comunitat i no té un deure obeir-la, no donant-se el requisit laboral de dependència. D’altra banda, que es tracta d’un servei sense retribució, proper a la donació o amb una retribució merament simbòlica i esporàdica. Cal dir que des de la perspectiva del Dret del Treball, una de les qüestions més conflictives i successivament objecte d’enjudiciament en els tribunals ha estat la relacionada amb el caràcter laboral o no de les prestacions frontereres entre l’estrictament laboral i el realitzat a títol de bon veïnatge. Això és, de quina manera s’han de conjugar els preceptes que exclouen semblant prestació de l’àmbit del Dret del Treball, i, d’altra banda, la presumpció de laboralitat present en l’article 8.1 del ET. Que aquesta presumpció de laboralitat ha de confirmar-se en la pràctica identificant els elements que basen la mateixa en virtut de l’article 1.1 ET que ens defineix l’àmbit d’aplicació de la llei, concretament, la voluntarietat, la alienitat, la dependència i la retribució.

Voluntarietat: personal i lliure. A tenir en compte que, una conseqüència dels treballs de bon veïnatge és que, si no es vol fer la feina l’altra part no la pot obligar a fer-la.

Alienitat: ha de ser per compte d’altri. Que els indicis rellevants de la nota de alienitat són, entre uns altres, l’adopció per part de l’empresari i no del treballador de les decisions.

Dependència: sota l’àmbit d’organització i direcció de l’empresari, per tant, deure d’obediència.

La retribució: La falta de remuneració impedeix que pugui qualificar-se en principi dins del concepte de contracte de treball marcat al ET.

Així la jurisprudència ha entès que la nota d’alienitat, i fonamentalment la de la dependència, són les essencials per determinar l’existència d’una relació laboral, i així la nota de la dependència, es va perfilant com la més decisiva en la relació laboral, fins al punt que és imprescindible per poder parlar d’existència de contracte de treball que el treballador es trobi comprès en el cercle organicista, rector i disciplinari de l’empresari. En definitiva, l’absència d’alguna nota de l’article 1. 1 del ET porta amb si l’exclusió de la legislació, mentre que no és suficient per a la configuració de la relació laboral l’existència d’un servei o activitat determinada perquè, sense més, neixi a la vida del dret el contracte de treball.

Tagged:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.