Del delicte electoral i la pandèmia

Pol OlivetPer Pol Olivet.

Advocat a Castellarnau Penalistes.

Molt és el renou que han produït les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. A més dels produïts per la contesa electoral, com de costum, enguany cal sumar-li l’organització del procés electoral.

Si bé sembla que al principi tot està protocol·litzat i pocs problemes s’albiren, molta és la incertesa per a aquells i aquelles que han estat anomenats com a membres d’una mesa electoral. Mai abans s’havien produït semblant quantitat d’al·legacions per a excusar l’assistència a la ja de per si mateix indesitjada designació. A data d’escriure aquestes línies, més de 26.000 persones han presentat al·legacions per a no ser presents el dia dels comicis, quelcom que suposa fins a un trenta per cent del total.

Davant aquestes xifres, fàcilment ens podem imaginar un panorama en el qual, bé de forma justificada o bé sense motiu justificant, el ciutadà cridat a acudir a una taula en la seva condició de president o vocal decideixi no presentar-se a la seva funció designa. La pregunta sembla òbvia, quines conseqüències comporta la no presentació a una mesa electoral quan se’ns ha designat a aquest efecte?

L’ordenament jurídic considera que el fet de no acudir com a membre d’una mesa electoral és un delicte previst en l’article 143 de la Llei orgànica Règim Electoral General, LO 5/1985 de 19 de juny (LOREG). Com podem observar, es tracta d’un delicte no contemplat en el codi penal, un dels escassos supòsits en els quals això succeeix.

Les penes contemplades són la pena de presó de tres mesos a 1 any o la multa de 6 a 24 mesos. Es contempla com un delicte de mera activitat pel que no és necessari que es produeixi un resultat concret. El fet que la taula s’hagi pogut constituir i les eleccions no s’hagin vist alterades, no és un element que influeixi en la comissió del delicte.

Així, no tots els subjectes poden cometre aquest delicte, per la qual cosa parlem d’un delicte especial propi, la comissió del qual únicament està reservada per a aquells que han estat designats per a la mesa electoral, bé sigui com a president, vocal o suplent. El fet de la prèvia designació és fonamental per a l’existència de l’il·lícit penal, al no concórrer un element del tipus de no haver estat formalment notificat. En aquest supòsit ens trobem davant l’absència de “haver estat designat”, per la qual cosa no concorre la designació prèvia per a incórrer en el tipus perquè no existeix designació formal.

En aquest sentit, ens trobem davant un delicte dolós i d’omissió pura, és a dir, no realitzar aquella conducta a la qual es ve obligat. Per això, concorre el dol típic quan existeix el coneixement de l’obligació d’acudir, per la qual cosa, com anteriorment s’ha esmentat, la falta de notificació formal comporta l’atipicitat de la conducta.

Finalment, el subjecte anomenat a la taula haurà de tenir la capacitat per a realitzar tal activitat, perquè de no concórrer capacitat en el subjecte la conducta resultarà innòcua. La LOREG contempla en el seu article 26 la causes de justificació per a la no realització de l’activitat, les quals han de separar-se en causes; i) personals, ii) familiars i iii) professionals.

Arribats fins aquí i analitzat d’una forma molt succinta el tipus objecte d’aquestes breus consideracions, hem de plantejar-nos, a manera de reflexió que possiblement davant una previsible defensa ens pot servir, la concurrència de l’estat de necessitat justificant per entendre que existeix una col·lisió de béns jurídics. Col·lideixen sens dubte la salut del subjecte anomenat a la mesa electoral i el de la seva família i afins contra la celebració dels comicis, la participació ciutadà, etc.

Segurament la jurisprudència tindrà més d’una ocasió per a pronunciar-se sobre l’estat de necessitat plantejat, perquè sense cap dubte l’augment del delicte electoral descrit sembla inevitable.


12 de febrer de 2021

Traducció de la versió original en llengua castellana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.