Una taxonomia de l’EINF

Per Andreu Bové.

Assessor fiscal de Bové Montero y Asociados.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha presentat l’informe de supervisió dels comptes anuals corresponents a l’exercici 2018. En l’apartat dedicat a l’estat d’informació no financera (EINF) es palesa que 13 companyies van presentar excepcions en l’informe de verificació, mentre que a tres entitats més se’ls requeria informació suplementària i es remetia un seguit de recomanacions a unes altres 25 per a la seva consideració en l’elaboració de l’EINF a partir del proper exercici. És obvi que aquestes dades contravenen el que s’explicita en el propi informe -“l’emissor hauria d’elaborar el seu EINF de conformitat amb els requisits legals i així evitar que el verificador inclogui excepcions”-, oi?

Tanmateix -no tot són males notícies-, la mateixa CNMV reconeix que “s’ha observat una millora en la qualitat” d’aquesta informació, al temps que estimula les entitats a “seguir en aquesta línia”.

Sigui com sigui, anem al punt de partida. L’entrada en vigor de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, de transposició de la Directiva sobre la divulgació d’informació no financera i diversitat per part de determinades grans empreses i grups, obliga als administradors d’aquestes entitats mercantils a elaborar un EINF, això és, un document unit als comptes anuals sotmès a l’obligació de verificació per part d’un tercer independent. Per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2018, les entitats o grups consolidats obligats a elaborar-lo són aquells que compleixin els següents dos requisits:

  • Que la plantilla mitjana durant l’exercici sigui superior a 500 persones.
  • Que es tracti d’entitats d’interès públic (és a dir, entitats bancàries, asseguradores, entre altres) o entitats que compleixin dos dels següents tres requisits durant dos exercicis consecutius:
    1. un actiu total superior a 20 milions d’euros;
    2. un import net de la xifra de negocis superior a 40 milions d’euros; o
    3. una plantilla mitjana superior a 500 persones.

Val a dir que per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2021 (inclòs) el requisit relatiu a la plantilla es redueix a 250 empleats.

A grans trets, l’EINF resumeix les polítiques sobre responsabilitat social corporativa de l’entitat. En concret, el document ha de contenir informació relativa, almenys, a qüestions

  1. mediambientals,
  2. socials i relatives al personal,
  3. sobre el respecte als drets humans i
  4. sobre la lluita contra la corrupció i el suborn.

Així mateix, haurà d’incloure informació sobre els compromisos de l’empresa amb el desenvolupament sostenible, la subcontractació i proveïdors, els consumidors, la informació fiscal i qualsevol altra informació que sigui significativa, alhora que es faciliten indicadors clau per a cadascuna de les matèries.

Grups consolidats i filials

En els grups consolidats, les entitats dependents espanyoles no hauran d’elaborar aquest document sempre que l’EINF del grup contingui tota la informació prevista a la Directiva. Això no obstant, la filial espanyola (o el subgrup espanyol) estarà obligada a publicar l’EINF d’acord amb la normativa espanyola.

Cal observar que la normativa espanyola inclou més obligacions d’informació que les previstes en l’esmentada Directiva. En conseqüència, en el cas de grups consolidats amb entitats dominants situades a l’estranger, la filial espanyola (o el subgrup espanyol) haurà d’elaborar

  1. un EINF individual complet que s’ajusti a la normativa espanyola o bé
  2. un EINF individual parcial que inclogui la informació complementària exigida per la normativa espanyola en comparació amb la Directiva.

Tinguem en compte, ja per cloure, que en un context de creixent importància de la sostenibilitat i de la responsabilitat social corporativa, l’EINF esdevé una eina òptima perquè el desenvolupament d’ambdós vectors en el context empresarial es projecti també en el conjunt de la nostra societat. Sense oblidar que aquesta informació ja és un criteri de decisió fonamental en l’estratègia i en les decisions dels inversors i altres grups d’interès en relació a les empreses.


31 de juliol de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *