Per Teresa Ezquerra.
Advocada a Abencys.
Després de l’esperada arribada de la vacuna contra la covid-19, sembla que es podria albirar el final de la pandèmia, però també s’obre un debat controvertit en termes jurídics respecte a la seva possible obligatorietat en els diversos àmbits socials, inclòs l’àmbit laboral.
És per això que la figura de l’empresari es presenta com una peça clau que haurà de prendre decisions sobre la possible obligació perquè les persones que conformin la seva companyia es vacunin.
No caldria concloure que un empresari pugui obligar la seva plantilla a vacunar-se, atesa la legislació actualment vigent a Espanya en matèria de salut i seguretat en el treball. Segons el que es disposa en l’article 14 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals l’empresari pot, si ho desitja, oferir als seus empleats la vacunació enfront de malalties no associades al lloc de treball, sent aquests els qui acceptin aquest oferiment de manera voluntària.
Aquest principi d’autonomia de la voluntat s’estableix, així mateix, en la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. És a dir, que la regla general en el nostre Dret atén la no obligatorietat de la vacunació.
No obstant això, des que al març de l’any passat comencés aquesta situació tan excepcional en la qual ens hem vist immersos, hem estat testimonis d’un escenari jurídic històric, caracteritzat pels constants canvis legislatius, especialment en matèria laboral.
Per això, des d’un punt de vista legal, el Govern sí que podria, encara que de moment no ha parlat de fer-ho, establir l’obligatorietat de la vacuna, a l’empara del que es disposa en l’article 12 de la Llei orgànica 4/1981, d’1 de juny, d’estat d’alarma, excepció i setge que estableix que “L’autoritat competent podrà adoptar per si, segons els casos, a més de les mesures previstes en els articles anteriors, les establertes en les normes per a la lluita contra les malalties infeccioses”.
Aquesta reglamentació també es troba a l’empara del que es disposa en l’article 1 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública que estableix que “A fi de protegir la salut pública i prevenir la seva pèrdua o deterioració, les autoritats sanitàries de les diferents Administracions Públiques podran, dins de l’àmbit de les seves competències, adoptar les mesures previstes en la present Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d’urgència o necessitat”.
La qüestió, per tant, es centra en un possible conflicte entre béns jurídics igualment protegits com són, d’una banda, la Salut Pública, i, d’altra banda, determinats drets individuals constitucionalment reconeguts com puguin ser el Dret a la Llibertat, el Dret a la Intimitat o el Dret a l’Objecció de Consciència, havent de ser els jutges i tribunals els qui donin solució a la qüestió, perquè mancant legislació que actualment imposi l’obligatorietat de la vacuna, entenem que haurà de ser l’empresari qui requereixi judicialment als seus empleats perquè es vacunin, i els jutges els qui donin la solució, ateses les circumstàncies de cada cas concret.
En aquest sentit, ja existeixen com a precedents algunes resolucions que han obligat a determinats individus o col·lectius a vacunar-se, sent la més rellevant l’Auto del Jutjat contenciós administratiu número 5 de Granada, de 24 de desembre de 2010, pel qual 35 nens van ser obligats, davant la negativa dels seus pares, a vacunar-se davant un brot de xarampió en un col·legi. Més recentment, i centrant-nos en la matèria que ens ocupa, la Sentència del Jutjat d’Instrucció número 2 de Santiago de Compostel·la ha obligat a vacunar respecte al Covid-19 a una dona interna en una residència d’ancians, malgrat la negativa de la seva filla.
Atès que les vacunes s’han començat a subministrar a Espanya molt recentment, i que encara estem al començament del procés de vacunació, fins i tot no s’estan rebent peticions per a materialitzar aquest tipus de sol·licituds judicials, sense perjudici dels dubtes que la qüestió suscita tant per a empresaris com per a empleats, i de la resolució de consultes sobre aquest tema. Malgrat això, és previsible que a mesura que avanci el procés de vacunació aquestes peticions comencin a produir-se si tenim en compte que ja existeixen precedents.
20 de gener de 2021.
Traducció de la versió original en llengua castellana.
