Per Estefania Puig
La democràcia directa va funcionar a l’Antiga Grècia, però aquest sistema semblava utòpic per a les societats actuals. No obstant, el boom de les xarxes socials i l’anomenada crisi de representació han replantejat la possibilitat d’un sistema de democràcia directa.
La democràcia directa reinventada es personifica en el cas islandès. Després que al 2008 el sistema bancari d’Islàndia fes fallida, es va decidir reformar la Constitució mitjançant una tècnica totalment nova:
A finals de 2010, es va escollir a 25 persones entre els ciutadans islandesos que s’havien presentat voluntaris per a escriure un projecte de la nova Constitució islandesa. Aquesta assemblea va obrir una web oficial (Stjórnlagaráð) dedicada en exclusiva a la reforma constitucional. Els islandesos podien consultar els articles proposats per a la seva inclusió en la Constitució i enviar propostes noves o comentar les ja existents. Les propostes també eren publicades a Facebook i a Twitter. A més, a Youtube s’hi publicaven periòdicament entrevistes amb cadascun dels 25 membres de la assemblea.
“Teníem por a que la gent participés dient bajanades, però no va estar així” va dir Oddsdóttir, un dels membres de la assemblea. L’exemple islandès ens mostra que les xarxes socials, sempre i quan s’utilitzin amb respecte, poden ser una eina per reconciliar el ciutadà amb la política i permetre que la Constitució evolucioni i no quedi desfasada per culpa d’un procés de reforma massa rígid. El Dret no és estàtic, sinó que s’ha d’adaptar a les necessitats de la societat, una societat cada cop més connectada a les xarxes socials.
Però, seria factible aplicar aquest mètode a altres països, com per exemple, a Espanya?
