Durant un llarg període, Tailàndia ha estat patint conflictes de carrer entre partidaris polítics i contraris al règim. Aquesta situació ha anat consumint durant mesos l’energia d’aquells que es mantenien al marge; la Junta Militar, la qual, de la nit al dia, va intervenir i va voler instaurar de nou, fos com fos, els valors i la pau.
“El toc de queda es decreta de deu de la nit a cinc de la matinada. Es procedeix a la suspensió de la Constitució, tret de les disposicions referents al rei i a la prohibició de reunions de més de cinc membres, així com el deure dels membres del govern en funcions de personar-se abans que acabi el dia”. Aquestes són algunes de les mesures que es van prendre farà uns dies a Tailàndia després del cop d’estat de l’exèrcit de la regió.
Segons va declarar als mitjans el cap de l’exèrcit, tot va començar amb la declaració de l’estat d’excepció, mesura que no va tenir èxit i, conseqüentment, la Junta Militar va prendre el poder per procedir d’urgència a l’arranjament de la controvèrsia. Una de les primeres decisions, un cop els militars ja havien pres el poder, va ser suspendre la Constitució de 2007, exceptuant les disposicions concernents al rei. L’esmentada Constitució havia estat adoptada per un Comitè Constitucional creat per l’Assemblea Nacional, elegida per la Junta Militar després del cop d’Estat de 2006. Com pot apreciar-se, la força política dels militars queda plasmada en la Constitució i en la presa de decisions des de fa temps.
Aquesta és la dinovena vegada que els militars proclamen un cop d’estat, onze dels quals han tingut èxit. Sembla ser l’única manera de posar ordre en aquest país, però això implica posar en joc el poder coactiu del cos militar i l’aplicació de mesures restrictives contra la societat, que posen de manifest situacions crítiques i inciten a la tensió i la manifestació en defensa dels drets dels ciutadans. Els ciutadans de Tailàndia veuen que s’anteposen els interessos de les altes esferes davant dels drets de la societat reconeguts en text legal i que, com a conseqüència, el resultat és desfavorable per als ciutadans, igual que està passant a altres punts del planeta, en concret a Ucraïna, a Brasil i, en menor proporció, a Espanya. Això comporta actuacions que protagonitzen els representants dels ciutadans en els seus càrrecs. La societat tailandesa ha confiat el vot democràtic a una sèrie de professionals que, en qüestió de mesos, han fet una mala gestió del país i han incomplert el programa polític o l’han desenvolupat erròniament, engegant en orris la regió de Tailàndia.
No obstant això, dins del marc del cop d’estat, no tot és tan dolent, com sembla mostrar un ciutadà tailandès. Protagonitza una escena que, d’una manera o una altra, trenca amb l’esquema típic d’un territori sota el toc de queda i amb el cos militar desplegat massivament. Malgrat haver arribat a l’esmentada situació per la crisi política, aquest senyor mostra un missatge escrit a la mascareta, “NO al cop d’estat”.
Indubtablement, cap grup social no és partidari ni desitja arribar a situacions negatives de convivència. Malgrat això, un gran nombre de tailandesos està en contra de la presa de possessió del país pels militars i hi lluiten en contra, tot protagonitzant escenes com la descrita anteriorment coneguda com a “selfie”, una tendència actual mundial de fotografia i que, a Tailàndia, els ciutadans, juntament amb les tropes desplegades, comencen a posar-la en pràctica. Aquesta actuació consisteix únicament en fotografiar-se guardant silenci sobre les opinions respecte el cop d’estat i pretén fer veure a la resta del món que els militars van prendre el relleu del règim civil. Malgrat les prohibicions i ordenances de les autoritats, segueixen havent-hi manifestants que semblen no tenir por dels soldats i cada vegada en són més. Però això no vol dir que no estiguin en contra de la Junta Militar.
Nombrosos estudiants s’han atrevit a sortir al carrer, carregar-se de valor i defensar un dels drets que se’ls reconeix, votar. Demanen que es proclamin eleccions i que s’esculli de manera pacífica i democràtica el representant del seu territori. Tot i les esmentades protestes, no s’ha procedit encara a marcar una data per a les eleccions del nou representant i no figura dins del programa de la Junta Militar. Ara per ara, el poder legislatiu de Tailàndia haurà de recórrer al vistiplau de la Junta per aprovar qualsevol llei que es redacti. Els militars han dissolt el Senat i han pres el control del parlament tailandès.
Per tal de poder recuperar la normalitat i retornar la pau a l’estat i a la societat, durant aquests dies s’està procedint a demanar a diferents membres, entre els quals es troben polítics d’alts càrrecs, intel·lectuals, professors d’universitat i prodemocràtics, que es personin i declarin davant de la “nova“ autoritat militar del país. Les detencions no cessen i pretenen acabar amb aquells que recolzen el corrent polític de la destituïda Shinawatra, política tailandesa de la branca dels “camises roges” i hereva del partit Poder del Poble, declarat il·legal pel Tribunal Suprem. A més a més, va ser destituïda el passat dia 7 de maig de 2014 pel Tribunal Constitucional de Tailàndia a causa d’un delicte d’abús de poder.
La concatenació del poder militar, els manifestants en defensa dels drets que els són reconeguts en un text legal, una Constitució suspesa i intel·lectuals citats a declarar, només sembla donar resultat a una situació crítica, complicada i poc agradable per a una societat que vol sortir de la crisi política sense perdre el poc que els queda, els seus drets, i utilitzant les noves tendències, en silenci, per fer veure a la resta del món qui té el control i pretén solucionar el problema.
