Barcelona,
Crònica de les conferències del 18 d’octubre emmarcada en el 3er International Arbitration Congress i celebrada l’ICAB.
PRIMERA TAULA
A la primera taula del matí, dedicada a les declaracions de testimonis, es troba com a moderador l’advocat i àrbitre de Crowe Howarth, Seguimundo Navarro; entre els ponents es trobaven els advocats i àrbitres Adriana Braguetta, Paul-Jean Le Cannu, Virginia Allan i Bennar Balkaya.
Tots els ponents van coincidir a fer referència a l’abast que pot arribar a tenir l’interrogatori de les parts, plantejant-se si en la vista, una vegada enviat l’escrit previ podrien arribar a discutir-se qüestions que no havien estat abastades, això està regulat en l’art. 4 de l’IBA (International Bar Association), i és compatible amb l’existència de certes excepcions que permeten anar més enllà del declarat pel testimoni, ja que la vista pot canalitzar-se per altres camins que no van ser previstos, es tracta per tant d’assumptes addicionals que han de tractar-se a causa de la seva importància.
Un altre punt de controvèrsia resideix en l’aportació de testimonis per les parts i quines vies de solució han de prendre’s quan un dels testimonis no compareguin; existeixen diverses possibles solucions, com la videoconferència, encara que aquesta qüestió va plantejar diversos punts de vista, ja que diversos ponents van al·legar que aquesta solució implicaria problemes referents al veritable funcionament i eficàcia del mètode, per això la postura que es manté -i així s’ha demostrat en la pràctica- és la de no prendre en consideració la declaració feta pel testimoni en el seu informe, aquí es planteja fins a quin punt deu l’advocat influir i involucrar-se en la preparació de l’informe previ per part del testimoni.
Torna a remarqués aquí, per tant, l’existència de certa flexibilitat per anar més enllà del prèviament escrit, fet que intenta evitar que el testimoni es vegi condicionat per l’advocat fins a límits extrems.
SEGONA TAULA
A la segona taula del matí, dedicada a la conducció del procediment i la producció de la prova, es troba com a moderadora l’advocada i àrbitre de Miranda Correia Amendoeira i Associats, Sofia Martins; entre els ponents es troben els advocats i àrbitres Joachim Knoll, John Adam, Alejandro López i Rafael Mateu.
Una de les primeres afirmacions compartides pels ponents ha estat la defensa de la contribució de l’eficàcia des de l’inici del procés, és a dir, des de la redacció de l’esborrany, en el qual poden establir-se una sèrie de clàusules acordades per les parts, les quals en ocasions poden arribar a provocar ineficiència en l’objecte del client, en derivar-se de les mateixes un augment del cost i una major dificultat d’incoació del procés.
Algunas de las cláusulas que pueden llegar a ser concretadas son las relativas al lenguaje usado por los testigos en su participación o las normas relativas a la prueba, han de evitarse cualquier tipo de cláusula genérica, puesto que la misma dificultaría el escoger un árbitro adecuado para ese determinado proceso. Ha de perseguirse la eficacia y la proactividad.
En relación a la forma de presentación de la prueba, han de darse los documentos de forma ordenada y cronológica para que éstos puedan ser analizados con la mayor eficacia posible durante el proceso. Una cuestión relativa a la entrega de las pruebas es la posible incorporación del formato electrónico como apuesta para facilitar la labor del tribunal, en contra de la actual práctica en la que se emplean un elevado número de páginas entregadas a los tribunales.
Finalmente, la conferencia de gestión del caso (art. 24 IBA) facilita la discusión antes de la vista entre las partes, y el tribunal, es por ello, y reiterando lo anteriormente dicho, que se ha de intentar llevar a cabo un procedimiento a medida, el cual responda a aquello que se busca, a lo que se pretende demostrar y a la forma para poder hacerlo, apuntando la posibilidad de bifurcación del proceso, hecho que en ningún caso debe suponer un retraso del procedimiento, se trata por tanto, de un trabajo temprano entre el abogado y el cliente, en un borrador previo a la vista del tribunal se pueden determinan las normas procedimentales a seguir en el procedimiento.
En dicho borrador son establecidas normas como las referidas a las que regula el IBA, las preferencias y prácticas a seguir por las partes, dando relevancia a laautonomía de las partes para poder planificar el procedimiento a seguir. Han de tenerse en consideración, conjuntamente con esta autonomía otorgada, la presencia de una serie de normas enunciadas en la IBA del 2013 (International Bar Associaton) respecto a la práctica de las pruebas en el Arbitraje Comercial Internacional.
En síntesis, la mesa se plantea si debe defenderse este conjunto de directrices estándar o bien ha de buscarse una mayor flexibilidad en la preparación previa al proceso por aquellos que formarán parte del mismo, a lo que se le da una clara solución: las partes del proceso no han de limitarse a lo establecido por el árbitro, si no que han de hacer todas aquellas enmiendas que consideren oportunas y manifestarse contra todo aquello con lo que no estén satisfechos. Ha de intentarse adaptar el proceso al caso concreto planteado y no seguir una plantilla ya determinada, permitiendo alcanzar la transparencia y justicia en el proceso, puesto que gracias al empleo de las mismas se logra la eliminación de todo tipo de desventaja posible.
