Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

Justícia i memòria històrica: un llarg camí

Per Ton Mansilla
Barcelona,
 
 

La querella contra els bombardejos italians a Barcelona durant la Guerra Civil, presentada el Gener de l’any passat, topa amb més obstacles. Tal querella, presentada per l’associació AltraItalia, va ser interposada a principis de 2013 contra els oficials de l’exèrcit feixista italià que, durant la Guerra Civil espanyola, va bombardejar la Ciutat Comtal indiscriminadament, provocant milers de morts. Aquests fets, segons els querellants, podrien constituir delictes de lesa humanitat i crims de guerra (articles 607 bis i 608 de l’actual CP), donat que Itàlia no havia declarat la guerra a Espanya i, a més, les zones bombardejades no eren front de guerra, pel que els bombardejos eren completament il·legals. En un primer moment, el Jujtat d’instrucció número 28 de Barcelona va rebutjar admetre-la a tràmit al·legant diverses dificultats que podria comportar la investigació dels fets i dels presumptes autors, però posteriorment l’Audiència de Barcelona va obligar a l’admissió de la querella.

bombardeig

Imatge dels bombardejos italians sobre la ciutat de Barcelona el 1938

Doncs bé, per iniciar la complexa investigació sobre aquests bombardejos i –sobretot- els seus autors, les autoritats judicials espanyoles van remetre dues comissions rogatòries a l’Estat italià: La primera d’elles, per comprovar si algun dels pilots italians que van bombardejar Barcelona segueixen vius. La segona, per demanar l’interrogatori de Luigui Gnecchi, pilot italià de l’aviació feixista de Mussolini que va participar en els bombardejos a Espanya durant la Guerra Civil i que, pel que sembla, segueix viu –fins i tot se li va retre un polèmic homenatge en el seu últim aniversari-.

L’Estat italià, però, fins ara no ha fet més que posar traves a aquests dos intents de començar a esclarir els fets. En quant a la primera rogatòria, la que tenia per objectiu investigar quins pilots quedaven vius, va ser rebutjada frontalment pel Ministeri de Justícia Italià. En quant a la segona, la qual reclamava poder interrogar al pilot que es sap que segueix viu, la resposta d’Itàlia ha estat un llarg silenci que ha portat a la suspensió de la mateixa. Davant d’aquestes dues negatives totalment injustificades de l’Estat italià, el Jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona, a instància dels querellants, demana suport al Ministeri de Justícia espanyol per denunciar la falta de col·laboració de les autoritats italianes –la qual cosa, segons els querellants, podria suposar un incompliment dels convenis internacionals de cooperació judicial-. No obstant, les esperances de que el Govern espanyol doni suport en aquesta tasca són minses, sobretot si tenim en compte la poca disposició del Partit Popular (i també del PSOE) a investigar els crims de la Guerra Civil i el franquisme, i també la discutible gestió que està duent a terme el ministre Gallardón durant el present mandat.

La lògica pregunta que es segueix ara és: Perquè? Perquè Itàlia no fa sinó posar obstacles a un procés tan important per a la recuperació de la memòria històrica a Espanya? La resposta més lògica podria ser que l’Estat italià està intentant protegir alguns dels seus ciutadans, sospitosos d’haver comès crims de guerra. Però, per altra banda, algunes fonts apunten que, en cas que es condemnés als culpables, l’Estat italià podria haver de fer front a una responsabilitat civil en forma d’indemnitzacions a les víctimes dels bombardejos (recordem que l’Estat italià va incomplir els convenis internacionals en bombardejar un país amb qui no tenia declaració de guerra i, a més, els bombardejos van anar dirigits contra objectius civils, no militars), la qual cosa podria ser la principal motivació que hi ha darrere les negatives d’Itàlia.

Sembla ser que, a la complexitat que comporta investigar uns fets com aquests, ocorreguts fa més de 70 anys, se li sumarà la tossuderia de les autoritats italianes de no col·laborar amb esclarir què va passar exactament i qui hi havia darrere d’aquests bombardejos no tan sols reprovables des del punt de vista legal, sinó també moralment. És cert que algú es pot arribar a plantejar quin sentit té invertir temps i diners en investigar i jutjar uns fets que – per execrables que siguin- van tenir lloc fa tant de temps. Per trobar una resposta a aquest dubte, només cal veure les ferides que segueixen obertes en aquest país pels crims ocorreguts durant la Guerra Civil i el franquisme, crims que han gaudit d’una absoluta impunitat gràcies a la Llei d’Amnistia de 1977, que impedeix investigar-los i perseguir-los. No es tracta de remenar el passat perquè sí, es tracta de fer justícia com a requisit indispensable per a la pau social.

    One Response to Justícia i memòria històrica: un llarg camí

    1. Juanito Piquete Respon

      14/12/2015 at 20:15

      Llegint aquest article sobre el bombardeig de l’aviació italiana, he pensant amb la generació del nens d’aquella època que varen viure aquestes situacions,ben segur que molts
      d’ells encara son vius i podrien aportar informació sobre
      com aquests esdeveniments varen afectar les seves vides en aquella època i aportar testimoni directe. Jo he escoltat molts cops de boca del meu pare i de altres membres de la família com això els va marcar… Salut i Memòria Històrica

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *