Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

El pegat del Tribunal Suprem per poder executar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans

Per Diego Fierro Rodríguez
Màlaga.

En l’ordenament jurídic espanyol no hi ha una via procedimental per la qual es pugui realitzar l’execució de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, la executivitat obligatòria ha estat objecte d’un profund debat dins del Tribunal Suprem que s’ha desenvolupat en els últims anys. El dia 21 d’octubre de 2014, el Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem va adoptar per unanimitat un Acord en el qual assenyala que: “Mentre no hi hagi en l’ordenament jurídic una expressa previsió legal per a l’efectivitat de les sentències dictades pel TEDH que aprecien la violació de drets fonamentals d’un condemnat pels tribunals espanyols, el recurs de revisió de l’article 954 de la Llei d’enjudiciament criminal compleix aquesta comesa“. Amb aquest acte, el Tribunal Suprem va intentar resoldre una qüestió que, en els darrers anys, ha provocat molts problemes.

El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme ha difós públicament el contingut de la carta que se li va lliurar als membres del Tribunal Suprem el dia 24 d’octubre, en la qual es critica els magistrats per haver adoptat l’Acord per a determinar el recurs de revisió com a mitjà d’execució de les sentències del Tribunal d’Estrasburg en el present moment, quan haurien d’haver realitzat la concreció procedimental fa un any, per evitar l’alliberament de moltes persones sancionades amb la pena de presó computada segons el càlcul fixat per la “Doctrina Parot“.

Cal tenir present l’Acord de la Sala General Penal del Suprem sobre la “Doctrina Parot” després de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, en el qual determinava tres aspectes:

  • En els casos de sentències condemnatòries en execució, dictades amb anterioritat al dia 28 de febrer de 2006, en què s’apliqui el Codi Penal derogat de 1973, per no resultar més favorable el Codi Penal de 1995, les redempcions ordinàries i extraordinàries que procedeixin es faran efectives sobre el límit màxim de compliment establert d’acord amb l’article 70 del referit Codi de 1973, en la forma en què es venia fent amb anterioritat a la sentència d’aquesta Sala núm 197/2006, de 28 de febrer“.
  • Les resolucions relatives a les acumulacions i liquidacions de condemna que siguin procedents d’Acord amb el punt anterior, s’han d’Acordar en cada cas pel tribunal sentenciador, escoltant les parts, sent susceptibles de recurs de cassació davant aquesta Sala“.
  • El Tribunal considera necessari que el Poder legislatiu reguli amb la necessària claredat i precisió la via processal adequada en relació amb l’efectivitat de les resolucions del TEDH“.

Lluís i Daniel Portero, fills de Luis Portero García, fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia que va ser assassinat per ETA, van afirmar, en un article, que l’execució de la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va resoldre el cas d’Inés del Riu Prada “no pot produir-se perquè a Espanya no hi ha encara llei orgànica que inclogui el compliment de les SSTEDH entre els motius legals de revisió de resolucions judicials fermes”. En relació amb aquest assumpte, no ha de ser oblidat que els jutges i tribunals espanyols actuen segons el que estableixen les lleis de conformitat amb el que estableix l’art. 117.1 de la Constitució de 1978.

El problema de la inexistència de via procedimental per desenvolupar l’execució de les sentències del Tribunal d’Estrasburg ha estat analitzat per diversos juristes, com José Garberí Llobregat, José María Morenilla Rodríguez, Julián Sánchez Melgar i Alberto Soria Jiménez. De les seves obres és possible extreure la idea que el mitjà procedimental més adequat per a executar les sentències del Tribunal creat pel Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals pot ser el recurs de revisió. Aquesta és la postura que ha adoptat el Tribunal Suprem en l’Acord de 21 d’octubre de 2014 i és la idea acollida pels treballs legislatius existents sobre matèria processal.

Resulta interessant observar l’art. 6 de l’Avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula el reconeixement dels efectes de la jurisdicció dels tribunals internacionals. El segon apartat del precepte estableix les regles següents:

  • En particular, les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans en els assumptes en els quals Espanya hagi estat part demandada i en què es declari la violació d’un dret, sempre que aquesta vulneració hagi estat rellevant o determinant de la decisió, seran motiu per a la interposició del recurs de revisió davant el Tribunal Suprem exclusivament de la resolució judicial ferma dictada pel corresponent tribunal espanyol en el procés a quo, a instància de qui hagi estat demandant davant aquest Tribunal“.
  • Interposat aquest recurs de revisió, el Tribunal Suprem, atenent a la naturalesa del dret vulnerat, el contingut de la sentència i altres circumstàncies, decidirà si és procedent o no la nul·litat de resolució impugnada, el seu abast i, si escau, el dictat d’una segona sentència o altres actuacions“.

També ha de contemplar l’art. 623 de l’Avantprojecte de Codi Processal Penal, que assenyala que es podrà sol·licitar la revisió de les sentències fermes “quan el Tribunal Europeu de Drets Humans hagués declarat la violació d’algun dels drets reconeguts en el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i llibertats Fonamentals, sempre que aquesta vulneració hagi estat rellevant o determinant de la condemna”.

És preocupant que el Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem hagi adoptat l’Acord per determinar el procediment adequat per a executar les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans tan tard, però és més preocupant que hagi hagut de ser un òrgan jurisdiccional el que resolgui el problema en comptes del Parlament estatal, que hauria d’haver fet, fa molt de temps, la reforma processal necessària per evitar la inseguretat jurídica que ha existit en els últims anys per la manca de via procedimental per aconseguir l’execució de les resolucions del tribunal que va néixer gràcies al Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

Lo idoni seria que ja s’hagués establert legalment el procediment d’execució de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans. No obstant això, caldrà conformar-se amb l’acord del Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem, ja que la necessària reforma trigarà molt a realitzar-se, com tantes altres coses importants.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *