Altermútua, la millor Alternativa a Autònoms

David contra Goliat o la lluita dels jutges substituts contra el desmantellament de la justícia

Redacció.
Barcelona

A la fi del passat any, en el segon aniversari del desmantellament de la Justícia Eventual parlàvem amb Fruitós Richarte, llavors president de l’Associació de la Judicatura Eventual Catalana (AJUDICAT), qui lloablement defensava (i segueix defensant) aferrissadament la causa de jutges substituts i magistrats suplents.

Richarte va declarar a EL JURISTA que des de la judicatura eventual se seguiria “lluitant per la defensa dels nostres drets com a treballadors públics, els únics treballadors públics o privats juntament amb els fiscals substituts a els qui no se’ls aplica la Directiva 1999/70 CE, que prohibeix la discriminació i l’abús de contractació temporal, justament per part del Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial”.

No obstant això, la denúncia queixa elevada a la Comissió Europea, que, entre altres temes, tractava l’aplicació de la Directiva 1999/70 CE, ha estat arxivada fa pocs dies per desgràcia de jutges substituts i magistrats suplents.

La Comissió arxiva la denúncia queixa de jutges i magistrats suplents

Per Haidé Costa, actual presidenta de l’Associació de la Judicatura Eventual Catalana (AJUDICAT), l’arxiu de la denúncia queixa per part de la Comissió “no pot servir de cap manera com a fonament desestimatori de les demandes per aplicació de la directiva 1999/70 i la seva no transposició als Jutges substituts i magistrats suplents”. Sobre això afirma, que la Comissió “no nega que no s’hagin ja vulnerat els Drets laborals dels Jutges Substituts abans de la publicació de la Llei Orgànica 8/12, ni que se segueixin vulnerant.”

Des d’AJUDICAT afirmen que la resolució de la Comissió Europea “instaura per primera vegada a Europa (on ja existeix), la figura del Contracte Cero Hores Cero Drets, als treballadors públics o privats que es trobin en una borsa de treballadors a els qui l’empresari públic o privat no els permeti treballar en cap altra activitat i que a més hagin d’estar a plena disponibilitat sota pena d’acomiadament sense indemnització per sanció greu i a més que si no els crida en cap ocasió per treballar es puguin donar de baixa voluntària sense dret a cap indemnització i evidentment sense alta en seguretat social.”

En aquest sentit, la Judicatura Eventual Catalana opina que “el govern d’Europa també reconeix, que als Jutges Substituts se’ls va acomiadar de forma col·lectiva en publicar-se la Llei Orgànica 8/2012, tot per una suposada mesura tendent al compliment d’allò establert en la Clàusula 5ª de la Directiva 1999/70 CE, un reconeixement explícit i documental del que realment va fer l’executiu i el legislatiu a Espanya: Acomiadar a 1500 jutges.” Paral·lelament, apunta que la Comissió Europea no diu “que la Directiva 1999/70 CE, havia d’estar traslladada en l’Estat i per a tots els treballadors en 2001, i que en aquests més d’onze anys s’han vulnerat repetida i sistemàticament els drets que emanen d’aquesta mateixa directiva respecte a l’abús de contractació temporal, tema sobre el qual guarda un extraordinari i culpable silenci la Comissió Europea amb l’excusa que l’anàlisi és només de la regulació legal actual sobre la situació dels jutges substituts”.

Així doncs, des de la Judicatura Eventual Catalana es critica que la resolució de la Comissió Europea “instaura formalment la discriminació entre els drets laborals dels treballadors indefinits i eventuals, malgrat la denúncia també de l’incompliment de la clàusula 4ª de la Directiva 1999/70, respecte entre molts uns altres: Al pagament dels salaris amb dos mesos d’endarreriment, limitació pressupostària de la partida per a pagaments a Jutges substituts, manca absoluta de formació del Consell General del Poder Judicial als jutges substituts, manca de reconeixements mèdics, manca de pagament dels objectius, i un llarg etcètera. En el seu text, curiosament, oblida pronunciar-se sobre la discriminació que se sofreix en el règim retributiu ni de seguretat social respecte a la figura de l’anomenat treballador indefinit comparable, que totes les denúncies-queixes dirigien als Jutges d’Adscripció Territorial i els Jutges en Expectativa de Destinació), irresoluble qüestió que ens anima al fet que és de difícil per no dir impossible la seva desestimació en qualsevol tribunal lliure i independent.”

Finalment, Haidé Costa declara amb força que “la resolució de la Comissió Europea, no pot servir de raonament a cap tipus de sentència, doncs no és només el present el que hem expressament accionat, sinó el passat i respecte a la discriminació que hem sofert i sofrim, i en això ni tan sols s’ha pronunciat, pel que per a qualsevol jurista, la decisió de la Comissió la situa en un pronunciament polític i no jurisdiccional”.

El Tribunal Suprem obre la porta al contracte de zero hores per a la Judicatura Eventual

Jutges substituts i Magistrats suplents han rebut un dur cop aquesta setmana per part del Tribunal Suprem en relació als seus drets socials a través d’una sentència en contra seva, que obre la porta de bat a bat a la precarització del treball mitjançant un règim jurídic idèntic al contracte cero hores que tants maldecaps està causant a Europa i el Regne Unit.

La STS suposa un revés a la política social de la UE, la Carta Europea de Drets Socials, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l’article 4 ET i 14 del EBEP. Mitjançant una fonamentació purament teòrica, el TS obre la porta a la precarització del treball a Espanya, basant la seva decisió desestimatòria, essencialment, en la pròpia naturalesa de la figura del Jutge substitut, que segons diu és solament la de fer substitucions. Amb això i sense entrar a valorar si aquesta raó objectiva s’ha complert en la realitat, després de més de 30 anys de concatenació de contractes temporals de gran part dels Jutges substituts espanyols, el Tribunal Suprem obre la via perquè qualsevol treballador eventual el sigui de forma indefinida, la qual cosa sens dubte vulnera l’esperit i finalitat de la Directiva 1999/70/CE. És a dir, segons els fonaments de Dret de la sentència, qualsevol raó objectiva en el plànol teòric permet la utilització de forma permanent i indiscriminada de la contractació temporal, la qual cosa en la pràctica suposa la via d’entrada als contractes zero hores–zero drets, doncs qualsevol contracte en el qual es digui que la seva finalitat és la substitució d’un altre treballador (tant públic com a privat) podria ser objectivament vàlid i concatenar-se indefinidament per aquesta mateixa raó, validant l’abús de la temporalitat que precisament intenta corregir la clàusula cinquena de la directiva.

Cal recordar que en Dret per aplicació de la irrellevància del nomen iuris (o de la primacia de la realitat) les coses són el que són i no el que les parts diuen que són (STS 27.04.1998; 29.12.1999), i és que sense entrar a analitzar si aquesta raó objectiva s’ha complert en realitat, en una sentència que no valora ni tan sol l’expedient administratiu per motivar la seva decisió es produeix clara indefensió als jutges substituts demandants i per tant la tutela judicial efectiva de l’art. 24 CE en relació amb l’art. 120.3 CE, doncs si be expressa raons de dret, cap referència fa a raons de fet, la qual cosa desvirtua el procés lògic-jurídic que ha de conduir a la decisió, segons l’article 248 LOPJ. La sentència eludeix utilitzar element fàctic algun que permeti exterioritzar el fonament jurídic de la decisió i permetre el seu control, permetent l’arbitrarietat en la decisió.

La segona part de la sentència, i respecte de la discriminació, al·legada la clàusula 4 de la Directiva 1999/70/CE, simplement estableix que no hi ha diferències retributives perquè no hi ha diferència de tracte, cap argument jurídic s’utilitza per desvirtuar l’al·legat de la recurrent, i tampoc fa referència a cap fet corroborat pels mitjans de prova que es van proposar i estaven a l’abast del Tribunal. Quant a la discriminació per falta de formació, es justifica dient que hi ha una llei que preveu que es donarà formació als Jutges substituts, no obstant això no es constata el seu compliment per comprovar que no s’ha produït aquesta discriminació.

La sentència acaba amb la condemna en costes limitades al màxim de 4.000€, sent aquesta la seva quantia màxima, amb acarnissament, oblidant que les costes que es vénen imposant per a qüestions de personal en la via contenciós-administrativa no sol superar els 300 euros.

Per AJUDICAT i l’Associació de Jutges Concepción Arenal (AJCA), la decisió del Tribunal Suprem es tracta d’una “Successió de despropòsits que més enllà de destruir el futur professional dels jutges substituts ha de fer recapacitar als operadors jurídics, sindicats i ciutadans que hem retrocedit en drets socials bàsics i que el nostre Alt Tribunal ha pres una decisió que perpètua l’abús de la contractació temporal, deixant una porta oberta a la ja precaritzada situació dels treballadors espanyols.” A tot això, afegeixen que “les últimes declaracions del President del Govern espanyol, prometen l’eradicació de la contractació temporal i aposten per l’estabilitat laboral. No obstant això, és molt preocupant que el més Alt Tribunal de justícia espanyola respongui d’aquesta manera als postulats de la política sociolaboral que pretenen aconseguir-se, allunyant-se estrepitosament de les directrius de la Unió Europea dirigides a aconseguir, amb l’estabilitat laboral, el creixement de l’econòmica dels països membres.”

Quina és la futura batalla que els Jutges Substituts lliuraran contra Goliat per vèncer el desmantellament de la justícia?

Haidé Costa, Presidenta de AJUDICAT, es mostra rotunda i ferma en afirmar que “Esgotarem les instàncies judicials i seguirem lluitant a Europa, perquè no solament està en joc el futur de 1500 jutges substituts i les seves famílies, sinó també el de tots els treballadors.”

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *