El marc de regulació del Cànnabis segons el dret comparat

Per Arnau Martí.

El passat mes d’abril d’aquest any, el poble de Rasquera municipi de la comarca de Ribera d’Ebre de 1000 habitants) va aprovar per referèndum, i amb una majoria d’un 56,3% dels vots emesos, una macro plantació de marihuana en uns terrenys al costat del mateix poble per tal de sanejar les comptes del ajuntament. Deixant de banda la legalitat d’una plantació d’aquestes característiques dins de la jurisdicció espanyola i catalana, el que es pretén a continuació es donar una visió global del conflicte internacional conegut, per a molts, com La guerra contra les drogues.

Malgrat haver estat usada i consumida durant molts segles, la marihuana (o cànnabis) fou prohibida al 1925 amb la Convenció Internacional del Opi firmada per la Haya el 1925 davant del gran número de crítiques de la comunitat internacional sobre els beneficis que obtenien els països productors.  En la actualitat es molta, i molt diversa, la regulació d’aquesta substància psicoactiva.

Abans de procedir a conèixer i analitzar les regulacions més destacades al respecte, es necessari fer dos apunts sobre la relació entre la marihuana i la llei: en primer lloc, la consideració de la marihuana com a droga fluixa i diferenciada de les considerades dures com el LSD (el que moltes vegades comporta un tractament diferenciat d’un supòsit de tràfic de drogues a petita escala) i, en segon lloc, la diferenciació que la majoria de països fan entre la possessió i consum personal i el tràfic d’aquesta substància.

Un primer exemple de la relació marihuana-llei la trobem als Estats Units on, actualment, es produeix el 20% d’aquesta substància a nivell mundial. Com es sabut, els EEUU es caracteritzen per una constitució comuna, la d’independència del 1787, aplicable a tots els Estats i una de particular per cada un d’aquests 50 estats. Aquest fet ha produït que, en l’actualitat, Estats com Nevada, Oregon, Maine o Minesota es trobi descriminalitzat el consum personal (majoritàriament per fins medicinals i de forma molt restringida en petites quantitats) mentre que en altres com Texas, Pensilvania o Arizona estigui totalment prohibida. El cas més particular, tot i així, és el de l’Estat de California doncs fa dos anys que es va portar a les urnes un referèndum vinculant sobre la legalització d’aquesta droga que no va prosperar doncs un 56% del cens va votar en contra. Malgrat aquesta negativa de la legalització d’aquesta substància, la regulació que aquest estat presenta envers aquest tema es bastant més laxa que la d’altres Estats on és permesa .

Un segon exemple seria Mèxic, el país que més està sofrint la guerra de les drogues degut al aprofitament que les màfies n’han fet d’un negoci calculat, amb uns beneficis entre 25 i 30 milions de dòlars. El Codi Penal Federal, en el seu articles 193 i 194, preveu la criminalització del tràfic, venta, compra, transport, subministrament, producció o fins i tot aportació econòmica a activitats relacionades amb la marihuana. Al llarg d’aquests últims anys han estat moltes les lleis que s’han aprovat en aquest país amb l’objectiu de lluitar contra el mercat il·legal de la marihuana, i que han fracassat. Això és donat al incompliment dels objectius per les quals van ser pensades: combatre la corrupció, estudis mostren alts índex d’infiltració de membres de càrtels de droga en la policia, l’exèrcit i l’economia legal; i la violència, Mèxic s’ha gastat més de deu mil milions de dòlars en bales, tancs i helicòpters destinats a combatre els càrtels i les seves guerres, les quals han produït, aproximadament, uns 28 mil milions de morts en els últims quatre anys. Com a últim punt d’aquest país, s’ha de destacar que, des de 2009, no esta penada per llei la possessió de fins a 5 grams de marihuana sempre que sigui per a consum personal.

Un País on esta totalment prohibida la marihuana (tant el seu consum personal com el seu tràfic) és el Marroc. La religió islàmica prohibeix, categòricament, aquesta planta encara que països com Pakistan o Iran permeten el seu ús religiós. Des de fa cinc anys s’han aprovat diverses lleis encaminades a regular, prohibir i controlar, la producció i el consum. Tot i així aquesta regulació no ha aconseguit que a les muntanyes del Rif es continuïn cultivant i produint, aproximadament, unes 60.000 hectàrees de marihuana de les que se n’aprofiten uns 80.0000 marroquins, el que ha produït que, actualment, el Govern del president Benkirane es trobi en la difícil situació de debatre i presentar, si escau, un projecte de llei sobre l’elaboració i legalització del cultiu d’aquesta planta.

Un altre exemple de país on aquesta droga esta totalment prohibida és al Japó. El país nipó té, com a pena prevista en la Llei número 45 (nom que rep el Codi Penal, un dels sis codis fundacionals de la llei japonesa) per al consum i comercialització de marihuana, penes de fins a 5 anys amb treballs forçats. A pesar de la duresa en que es pot veure aquesta pena, val a dir que, al costat de la Xinesa o Tailandesa, les quals no descarten la mort per a qui comercialitzi amb ella, la converteix en una de les més “permissives” dels països orientals.

Per últim, en relació a la normativa europea respecta la marihuana. L’anàlisi es fa de manera conjunta ja que, malgrat les diferents regulacions i diferents penes aplicades (el cas holandès i els coffe-shops), una tendència comuna ha sigut la creació de mesures alternatives davant de casos d’ús i possessió de petites quantitats de marihuana per ús personal, a més d’un tractament diferenciat de la marihuana per a considerar-se, com s’ha esmentat, una droga fluixa.

 

Perquè es vol legalitzar?

Es freqüent, últimament, i degut a la greu crisis econòmica en la que es veu immersa la societat actual, la defensa de la legalització, tant de la marihuana com del seu mercat.

Es de gran rellevància, per a la comprensió de la magnitud del problema derivat de la marihuana, l’informe de la Comissió Global de Polítiques contra la Droga del 2011 que posa de manifest (apart de que Espanya és un dels països europeus on la marihuana és més barata i que en la majoria de països la marihuana es la droga freqüentment consumida) com el consum del cànnabis ha augmentat un 8,5%. En aquest informe també es posa de manifest com l’estratègia prohibicionista emprada per la comunitat internacional ha deixat de ser eficient per tant s’han de plantejar noves alternatives com, per exemple, la legalització.

En aquesta línia, diversos experts han assenyalat que la venta de drogues constitueix més del 8% de tot el comerç mundial, generant guanys superiors als 400 mil milions de dòlars actuals. Així doncs, i davant de la manca d’ingressos que les Administracions Públiques tenen, són diverses les iniciatives que promouen una legalització del ús de la marihuana, situant-la en un marc jurídic similar al del tabac, a través d’una legalització esglaonada i acompanyada de campanyes de conscienciació ciutadana, convertir-la en una substància legal regulada per llei i amb un mercat acceptat que, i segons estudis de diverses associacions a favor de la legalització, comportarien la disminució de la criminalitat així com un gran ingrés de diners en les arques públiques.

El debat esta servit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.