La màfia russa mallorquina: macrooperació contra la “Kangaskaya”

Per Álvaro Melero.
Barcelona. 

 

En una situació de crisi i escassetat d’inversions a Espanya, els cossos de seguretat detecten fa dos anys a Alexander Romanov duent a terme negocis sospitosos pel seu alt valor econòmic a la illa mallorquina situada a l’arxipèlag.

La Guàrdia Civil ha portat a termen una macro operació contra la “Kangaskaya”, nom amb el qual es coneix a una màfia russa dedicada a l’extorsió d’empleats turístics de Mallorca.
De moment, s’han detingut vuit persones per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Segons aclareix la Guàrdia Civil es tracta d’una organizatzació criminal especialitzada en els “raids”, (apropiació indeguda d’empreses per mitjans violents i il·legítims i la seva posterior fallida fraudulenta).

Les recerques imputen a fet que aquestes inversions eren fruit de l’activitat criminal de l’organització i de la fallida d’empreses a Rússia. Posteriorment per a una ràpida posada en circulació dels diners a Mallorca procedien a extorquir a empresaris turístics.

Entrant en matèria legal, s’hauran de tenir en compte diversos aspectes per a l’anàlisi del cas. Abordaríem en primera instáncia el lloc de residència de Romanov i si té antecedents. Però la Europol confirma en les seves recerques que acumula diversos delictes econòmics i que és la peça clau d’una trama amb col·laboradors en tots dos països,testaferros, assessors jurídicsi fiscals. La qual cosa indica que podran haver-hi properes detencions de bufets d’advocats i notaris per presumpta col·laboració amb l’organització criminal.

De l’extorsió als empresaris turístics de Mallorca es podria condemnar a pena de presó entre un i cinc anys aquells que amb animo de lucre, obliguessin a un altre, amb violència o intimidació a realitzar o ometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o el d’un tercer, estableix l’article 243 CP. No obstant això, es tendran en compte els agreujants o/o atenuants si hi hagués.

Un altre plantejament possible seria pel costat de l’apropiació indeguda regulada en l’article 252 CP i ss. que remitent a les penes del 249 i 250 CP. L’article 250 CP estableix que la pena de presó per delicte d’estafa serà entre un i sis anys, i multa de sis a dotze mesos quan concorrin les circumstàncies del mateix.

Ja que les recerques de la policia segueixen i és preveu noves detencions, caldrà esperar a nous indicis i proves per poder apropar el cas a un tipus delictiu o un altre. No és menys cert que es tracta d’un supòsit complex, amb diversos camins possibles per a l’acusació i que implicarà indagacions exhaustives.

2
Detenció de Zakhariy Kalashov, un dels cxaps visibles de la màfia rusa l’any 2008

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *